La gerent del Mercat Torreblanca, Anna Rivas, assaboreix un moment dolç al capdavant de l’equipament municipal. Ja ha passat una dècada des que l’Ajuntament va abandonar la gestió del mercat per deixar-la en mans dels paradistes, amb l’autogestió privada liderada per una gerent. Rivas, que s’ocupa de tres mercats més a la província, agafava el relleu de l’antic director de mercats per abordar “una manera diferent però també eficient” de gestió. Gestió de mercats AIM és el projecte que abandera Rivas a Torreblanca, una manera de fer que també replica als mercats de les Fontetes i Serraperera de Cerdanyola i al mercat Sant Jordi de Sant Boi. La conversa amb Rivas forma part de ‘Dones de mercat’, els continguts de Cugat Mèdia amb motiu del 8M.
Gestionar és dialogar
La gerent del mercat admet que el més difícil va ser entendre’s amb sectors masculinitzats com els de manteniment i instal·lacions elèctriques “perquè suposa haver d’aprendre molt a àmbit tècnic i de vegades hi ha traves en el dia a dia, però aquestes traves ja estan superades”. Però afegeix: “A l’inici era complicat que t’expliquessin les coses i que col·laboressin, però en 10 anys hi ha hagut una evolució molt gran”. També diu que va ser un repte de lideratge perquè “antigament hi havia la figura del director de mercats -el desaparegut Joan Fibla– i va arribar una dona del sector privat a substituir-lo”. Una tendència que, segons Rivas, cada cop s’ha generalitzat més.
La gestió de les dones, sosté, té un valor afegit: “En les generacions que han vingut després la dona sol ser més proactiva, aporta noves dinàmiques”. I valora que “amb recursos limitats, hem realitzat una gestió eficient i molt bones campanyes amb una optimització dels recursos”. Això genera estalvi, afirma, amb la internalització de processos com el manteniment i la neteja.
La dona, darrere i davant el taulell
La dècada transcorreguda ha permès a Rivas copsar canvis en la presència femenina darrere i davant de les parades. Lluny queda la fotografia de fa gairebé 40 anys, quan aquest mercat tradicional començava a caminar el 1987. Eren negocis majoritàriament familiars -aspecte que s’ha mantingut- amb presència important de la dona, tant en els llocs de venda com en la clientela: “Les clientes, al principi, eren dones molt grans i pel que fa als paradistes, antigament els responsables eren ells”.
Això ara ha canviat, afirma Rivas, que descriu les parades amb una representació més igualitària entre homes i dones. De la mateixa manera, diu, que ara els homes van a comprar més al mercat, representant un 30%. El més important per a la gerent, però és la visita més nombrosa de les famílies actualment a l’hora d’anar a comprar: “Venen tots junts el dissabte a comprar, a passejar, a gaudir d’una experiència d’oci”.
Els reptes de futur
Rivas té clar que l’objectiu més immediat del Mercat Torreblanca és ampliar la botiga digital, que conviu amb un consolidat servei a domicili: “Ara per ara, els clients de la botiga en línia -la majoria homes- són de Sant Cugat, però volem expandir-nos i fer arribar els nostres productes més enllà del Vallès Occidental”.
No obstant això, la gerent està preocupada pel relleu generacional: “Hi ha parades que no tindran successors, un problema generalitzat arreu perquè s’està perdent l’ofici”. Per aquest motiu, Rivas veu molt necessària l’emprenedoria i la formació perquè tenir una parada al mercat “sigui una opció de futur per a les noves generacions”.
El Mercat Torreblanca, ubicat a l’avinguda del mateix nom, té 32 parades dedicades a fruites i verdures, carns, peix fresc i productes alimentaris essencials per a la compra diària. També hi ha comerços especialitzats i serveis complementaris, que donen dinamisme al mercat i atenen diverses necessitats de consum.
Consulta aquí el programa del 8M.
