Si tens criatures la coneixes: l’Antònia Mayor porta vint anys cordant les sabates als nens i nenes de la ciutat des de la sabateria Ruta 57, al carrer Xerric. Fa uns mesos, un cartell a la porta va donar la notícia bomba: l’Antònia es jubila! Des d’aleshores, les famílies han passat a comprar sabates de quatre en quatre i, en poques setmanes, les existències han quedat sota mínims. Cugat Mèdia s’ha acostat a la sabateria just abans que abaixi la persiana definitivament, el 28 de juny.
Quant fa que vens sabates a Sant Cugat?
Aquest local està obert des del 2010 però, prèviament, jo havia estat l’encarregada en una altra sabateria, també al carrer Xerric, una mica més avall.
Tenies clar que si obries una sabateria seria infantil?
Sí! Primer, perquè la canalla m’encanta. I, a més, ho veia un negoci més segur, perquè els peus van creixent i, per tant, les sabates infantils són una aposta més segura que la de les sabates d’adults.
I com ha anat el negoci? Hi ha hagut moments difícils?
Tenir un negoci és una muntanya russa. Vam passar l’època de la pandèmia, que va ser molt dura, però com que la meva filla i jo no hem tingut empleats, hem anat fent.
T’agrada treballar de cara al públic?
M’encanta treballar de cara al públic! He de dir que em jubilo fent la feina que m’ha fet feliç sempre.
En el teu cas, la clientela és la canalla, però els que paguen són els pares i mares. És fàcil fer-los a tots contents?
Sí, sí, normalment es posen d’acord, tot i que sempre hi ha excepcions.
Perquè la sabata, al final, qui l’escull?
Depèn de l’edat de la criatura. Les dels més petits les trien els pares i, a mesura que es van fent més grans, han d’anar-se posant d’acord.
Has vist créixer moltes criatures?
Ui, sí! De fet, tinc una anècdota molt recent. Fa poc, va entrar un noi alt i guapo, i em diu: “que no em coneixes?”. La seva cara m’era familiar, però no hi queia. Es veu que era un antic client que havia vist als mitjans que em jubilava i va venir a acomiadar-se. Vaig plorar de l’emoció!
En aquests últims anys ha canviat molt el sector de la sabata i les tendències. Com ho fas per estar tan actualitzada?
Els proveïdors i fabricants sempre ens ofereixen i ens expliquen les novetats i, realment, el producte ha anat canviant. Ara hi ha la tendència de la sabata molt tova, respectuosa, però vaja, tot puja i baixa. Abans de les sabates tovetes també hi havia vida i també anàvem ben calçats!
No et convens, la moda de les sabates respectuoses?
Sí, les conec, i estan bé, però les altres també. No a tots els nens els hi va bé el mateix tipus de sabata. La sabata respectuosa i toveta va molt bé, però hi ha nens que tendeixen a girar el peu, i aquests necessiten una sabata més compacta. No totes les sabates van bé a tothom.
I ho saps veure fàcilment, tu, quines sabates necessita cada peu?
Sí, evidentment! A vegades el diable en sap més per vell que per diable. L’experiència és un grau. Això em permet recomanar les sabates amb el mateix afecte que si les triés pels meus nets.
Com enfoques l’etapa de la jubilació?
Quan vaig prendre la decisió de jubilar-me, vaig tenir les meves papallones a l’estómac, perquè al cap i a la fi són molts anys. Però vaja, ha arribat el moment de tancar una etapa i començar-ne una altra, per gaudir tot allò que vingui amb ganes i il·lusió.
M’agradaria donar les gràcies a tota la meva clientela, petits i grans, per haver vingut, per la seva fidelitat, per haver-me donat tantes estones tan maques. També vull donar les gràcies a Sant Cugat, perquè jo vinc de Sabadell, i aquí m’he sentit molt ben rebuda, hi he fet amics, els veïns sempre m’han ajudat… Me’n vaig molt feliç.
