La solitud en la vellesa és un dels reptes socials més urgents i, alhora, més invisibles dels nostres temps. A mesura que les persones envelleixen, sovint veuen reduïda la seva xarxa de contactes per la pèrdua d’amistats, familiars o vincles comunitaris. Aquesta manca de relació quotidiana no només genera tristesa, sinó que també té conseqüències directes en la salut física i mental: incrementa el risc de depressió, deteriorament cognitiu i fins i tot de malalties cardiovasculars. Per tant, abordar la soledat no és només una qüestió de benestar emocional, sinó també de salut pública i de dignitat.
En aquest context, l’altre dia vam tenir l’oportunitat de presentar al consell de barri de la Floresta el projecte dels Àpats en companyia, que l’Ajuntament hi desenvoluparà properament. I és que compartir taula no és únicament satisfer una necessitat bàsica com l’alimentació; és, sobretot, generar un espai de relació, conversa i convivència. El menjar es converteix en una excusa per teixir comunitat, per fer que les persones grans se sentin vistes, reconegudes i partícips d’un entorn que les valora.
La soledat no es resol només amb serveis assistencials -fonamentals, d’altra banda- sinó també amb calidesa humana i espais per compartir. La Floresta pot esdevenir un exemple inspirador per altres barris i municipis demostrant que, amb iniciatives senzilles, però pensades amb sensibilitat, és possible pal·liar un dels grans mals de la nostra societat.
Sempre parlem que som una ciutat plena d’infants, però la gent gran també és un actiu que tenim, també com a societat, i sovint veiem com existeix una certa tendència a arraconar-los o invisibilitzar-los. Cuidar la gent gran vol dir cuidar-nos com a comunitat. I projectes com aquest ens recorden que, al cap i a la fi, el que més necessitem és sentir-nos acompanyats.
