Ariadna Sierra (CUP): “Una ciutat mai pot dir-se que sigui exitosa si per a la gent que hi viu no funciona”

La cap de llista de la CUP per al 2027 critica l’enduriment dels criteris d’empadronament, carrega contra la gestió de Promusa i descarta un pacte d’esquerres amb l’actual govern 

Ariadna Sierra, regidora de la CUP / Foto: Cedida
-->
Enllaç copiat al clipboard
26/03/26 a les 06:00h
 |  6 minuts de lectura
Secció: Política

La regidora de la CUP a Sant Cugat, Ariadna Sierra, ha estat entrevistada a Cugat Mèdia després de ser anunciada com a cap de llista de la formació per a les eleccions municipals del 2027.

Fa tot just uns dies, en un acte de partit, vas ser anunciada com a alcaldable de la CUP per al 2027. Com encares aquest repte? 
Ho agafo com el repte que és, ho agafo amb molta responsabilitat i també amb molta il·lusió i agraint molt a l’assemblea que m’ha fet confiança, agafant-li el relleu al Marco, que ha deixat també molt alt el nivell com tota la resta, i entomant-ho amb tota l’expertesa i amb tot l’equip que s’hi posa darrere. 

És cert que ara s’ha fet la presentació de cap de llista, però darrere hi ha tot un projecte molt col·lectiu, que és la manera que nosaltres entenem la política i aquest tipus de canvis. 

Com serà aquest any previ a les eleccions? 

És cert que per primer cop també hem sortit molt abans. Més endavant el que segur que podreu veure és el format que sempre hem tingut de presentar la primera tongada de la llista, els primers noms. 

Estem construint la llista i la candidatura més representativa i més a l’alçada. Tenim per sort un cúmul d’experiència i molta gent motivada i creiem que els inputs són molt bons. 

Tenim una esquerra independentista que està creixent i que ens dona suport, una assemblea molt motivada que també ha crescut, i la resposta sembla molt positiva. 

Comença una cursa d’un any, un any i mig, en què esperem que les nostres propostes s’entenguin. Nosaltres venim principalment a no resignar-nos i a plantar cara a l’actual model o a l’actual situació que Sant Cugat ha anat vivint. 

Durant l’acte de presentació vas parlar de Sant Cugat com una ciutat aparador. Com passem d’aquesta ciutat aparador a una ciutat per viure-hi? 

Començant per les propostes clau que nosaltres defensarem i que venen a ser el nostre full de ruta. L’habitatge des del punt de vista de garantir el dret, no el negoci, perquè ningú hagi de marxar i perquè tothom que vulgui viure a Sant Cugat pugui quedar-s’hi. 

La segona prioritat és posar la comunitat al centre. No podem entendre Sant Cugat sense uns barris vius, amb xarxes que funcionen i amb identitat pròpia. I, en tercer lloc, volem uns drets, però també uns serveis públics a l’alçada, perquè ningú quedi fora. 

Nosaltres creiem que hi ha dos Sant Cugat, cada cop més polaritzats. Hi ha un Sant Cugat aparador que han vingut a imposar, però creiem que hi ha tot un altre Sant Cugat que és viu i que fa la realitat que molts hem viscut. Una ciutat mai pot dir-se que sigui exitosa si per la gent que hi viu no funciona. 

Ens situem en les eleccions. Seria possible un nou pacte d’esquerres per frenar l’extrema dreta? 

Nosaltres, per la forma que tenim de funcionar, tothom que defensi la democràcia i els drets ens hi trobarà com a aliats, però nosaltres no veiem un pacte d’esquerres. 

Presentem la nostra pròpia candidatura perquè creiem que és l’alternativa que cal. Ens hem trobat amb una esquerra que actualment no podem contemplar com a aliança activa perquè està fent un pols des del govern que no podem compartir. 

Per nosaltres no ens plantegem una coalició de cap tipus, tot i la sinergia de plantar cara al feixisme amb qui també ho vulgui fer. 

Contempleu que al ple del 2027 pugui entrar Aliança Catalana? 

Nosaltres la veiem que no té una implantació aquí a Sant Cugat. Crec que van pidolant candidats i això ja denota que potser no tenen les coses clares. Si entressin, com amb Vox o qualsevol discurs d’odi o feixisme, nosaltres li plantarem cara. 

I en aquest sentit també qui ha de fer alguna cosa és Junts, aclarir quina serà la seva postura, perquè cada cop el seu discurs s’assembla més a aquests espais. 

Quin és l’estat de salut de la CUP a Sant Cugat? 

Jo crec que és un estat de salut molt bo, molt assentat i amb molta proposta diferent. 

S’ha pogut veure aquests últims mesos amb les accions que estem fent al carrer, des del ‘picar timbres’ de Promusa com d’altres. 

Cada cop les aliances o la xarxa que tenim al nostre voltant és més àmplia i rebem més inputs. Som una plataforma bastant assentada que seguirà donant molta feina. 

Com valoreu les noves mesures del padró? 

L’opinió sincera inicial és que s’estan vulnerant drets amb aquestes noves instruccions.  Hem pogut fer poca anàlisi perquè no se’ns han presentat i ens hem assebentat per vosaltres. Lamentem aquesta opacitat. 

Si entrem en el poc anàlisi que hem pogut fer, és molt preocupant. Ens esperàvem aquesta línia, però no esperàvem que Esquerra Republicana la sustentés. Trobem més control, més inspeccions i més presència policial en la gestió del padró, cosa que lamentem. 

El que més ens preocupa és que s’elimina el supòsit general d’exclusió residencial. En un moment de crisi de l’habitatge, això és abocar més vulnerabilitat. El padró mai ha de ser una eina d’exclusió com és el que ara estan proposant. 

Pel que fa a les relacions amb el govern, us sentiu dolguts amb Esquerra? 

Sí, dolguts i molt decebuts, crec que ho hem dit des de l’inici de mandat, no? Ens preguntem on queda l’afirmació o l’objectiu que ells van dir que tenien a govern, que era blindar drets, quan clarament amb aquesta mesura s’està vulnerant un dret tan bàsic. Llavors és decepció i sí, no entenem què estan fent, però blindar no estan blindant res. 

També parlant de relacions entre la CUP i Junts, hem vist diversos retrets entre el portaveu Marco Simarro i el tinent d’alcaldia Jordi Puigneró. De fet, heu acabat parlant “d’obsessió malaltissa” 

És una situació a vegades molt insostenible. Vam haver d’abandonar un ple per això. Ell segueix insistint en una cosa que és mentida, malgrat que els mitjans i la mateixa població han desmentit aquest relat. Potser estan nerviosos o ens veuen com un rival a combatre. Nosaltres seguirem fent-ho amb rigor.

Si els 300 casos de frau al padró s’haguessin donat durant el vostre mandat, què hauríeu fet? 

Sabem que amb la vulnerabilitat extrema apareixen màfies que s’aprofiten d’aquestes situacions. El frau pot succeir encara que tinguis mecanismes. 

Però el que sabem és que com més control poses en el padró, com el que proposen ara, més apareixen aquestes màfies. La nostra mirada seria més integral: veure qui opera i eliminar-ho d’arrel, però sobretot atendre les persones. Com més obert i integrador és el servei, més difícil és que passin aquestes coses. 

La setmana passada es va celebrar un ple municipal extraordinari de Promusa. Quina valoració en feu? 

Creiem que si no hagués explotat el cas, no s’hauria abordat. A grans trets creiem que és un fracàs de la gestió. El pla de xoc és totalment insuficient. 

Una caldera val uns 1.500 euros i es preveuen 1.400 euros per pis. No entenem com han fet els números ni els terminis. Mentre hi hagi un sol veí vivint en la indignitat, aquest govern no haurà estat a l’altura. 

Ha fallat la ciutat amb el model de Promusa? 

Totalment. Hi ha diferents fases: una construcció d’origen amb dèficits, una mala gestió i una responsabilitat general de ciutat. Com pot ser que en una ciutat que es diu exitosa hi hagi veïns vivint en condicions nefastes durant anys? 

Darrerament, hem vist força entesa entre els grups de l’oposició amb temes de ciutat. Aquesta entesa amb altres partits és puntual? 

Crec que s’ha vist en moltes problemàtiques. Quan tota una oposició amb tanta divergència es posa d’acord, potser el problema està a l’altra banda. Ens sentim còmodes sumant quan es tracta d’atendre problemes de ciutat. 

Com et veus el 2027? 

El nostre objectiu és créixer, no per ocupar cadires, sinó per transformar la ciutat i ser decisives. Esperem que la ciutadania s’hi trobi representada i venim a lluitar-ho amb totes les forces. 

Escolta l’entrevista sencera

Ariadna Sierra