Atzucac: ‘carreró sense sortida’. Tant el diccionari Pompeu Fabra com el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)coincideixen en aquesta definició. Però jo crec que els falta l’accepció en sentit figurat. Un atzucac entès com una situació en la qual hom veu que no porta a enlloc. Exemple: Catalunya es troba en un atzucac. De fet, diria que el nostre país es troba en un triple atzucac.
Atzucac econòmic. Hem estat molt a prop del precipici i encara no està clar que no hi caiguem. Alguns fantasmes semblen impossibles, però no són tan lluny (expulsió de l’Euro, ‘corralito’). Hi ha veus autoritzades que preveuen que la crisi encara anirà a pitjor. Amunt impostos, avall productivitat, amunt retallades, avall creixement, amunt atur, avall consum, amunt el deute, avall les inversions, avall, avall, avall… Atzucat nacional. A nivell nacional també estem en un carreró sense sortida. Ens vam deixar convèncer de les bondats de ‘l’estat de les autonomies’ i ara veiem clar que el cafè per a tothom ha estat una ensarronada. Volíem un estatut nou que ens donés més llibertat com a poble i podem acabar amb els drets retallats. Hem agafat un viarany que no ens mena enlloc. Atzucac institucional. La governabilitat a Catalunya i a l’Estat tampoc sembla que sigui motiu d’esperança. El govern del país té un lideratge sense paraules i amb fets molt pobres, amb una política erràtica i captiva de minories. A nivell estatal sembla que s’hagi ‘salvat el soldat ZP’, però el presidente té una situació tan feble, que qualsevol dia ensopega i ja no s’aixeca. Té molts match balls en contra i se’l veu esgotat de forces. Tota aquesta situació em recorda l’escena de la versió en cinema d”El Senyor dels Anells (La comunitat de l’Anell)’ en què el mag Gàndalf el gris és perseguit per una bestial criatura de les profunditats i, en ser atrapat pel Bàlrog, crida als seus companys: ‘Correu, insensats’. Hem agafat un viarany que no ens mena enlloc. Ens cal buscar nous camins, hem de trobar els senders ocults. MARC MONELLS és membre de CiU
