La regularització extraordinària de què tant es parla des de fa uns dies suposa una oportunitat que, com a ciutat, no podem deixar passar. A Sant Cugat, parlem d’unes 3.500 persones que ja viuen aquí, que en alguns casos fins i tot coneixem, i que poden sortir de la irregularitat i l’economia submergida.
Això implica accedir a drets bàsics com el treball o la protecció social, i per tant també comporta la contribució en clau d’impostos i el sistema de pensions. Darrere de les xifres hi ha vides, projectes i també una realitat que ja forma part del nostre municipi.
Des de l’Ajuntament assumim aquest repte amb responsabilitat i compromís. Ho fem entenent que garantir drets és també construir cohesió i convivència. Per això hem activat sessions informatives, canals d’assessorament i reforçat l’atenció per fer que aquest procés sigui el més accessible possible. Sabem que els tràmits poden ser complexos, i per això la nostra prioritat és clara: facilitar la informació, fer-la entenedora i acompanyar cada persona perquè pugui completar el procés amb garanties.
Ara bé, aquesta situació també posa de manifest una realitat que fa temps que denunciem: els ajuntaments som l’administració més propera a la ciutadania i, sovint, la primera porta on truquen les persones en situacions de vulnerabilitat. I ho fem, massa vegades, amb recursos insuficients. El volum de demandes que genera un procés com aquest evidencia la necessitat de més suport, directrius i finançament.
Si volem polítiques útils i eficaces, cal reforçar el municipalisme. Perquè és aquí, als municipis, on les decisions es converteixen en realitats tangibles. I és aquí on es garanteixen, o no, els drets de les persones.
