La plataforma Avenç Nacionalista s’ha presentat a Sant Cugat amb l’objectiu d’aglutinar l’espai de centredreta catalanista i evitar la dispersió de vot que, segons els seus impulsors, va perjudicar aquest espai polític a les eleccions municipals del 2023. Tot plegat és un moviment nascut a Manresa de la mà de Sergi Perramon, regidor a la capital del Bages, arran de la “fragmentació” dels últims comicis i de la demanda dels votants que reclamaven una candidatura unitària de cara al 2027. Tot i estar registrats com a partit, Perramon ha remarcat que la voluntat és funcionar com a plataforma per sumar sensibilitats conservadores, liberals i demòcrates cristians nacionalistes.
A Sant Cugat, la figura que vol liderar aquesta reunificació és Lluís Fernández Alà. Durant la presentació de la plataforma, Perramon ha situat Fernández Alà com el referent santcugatenc del projecte i ha assegurat que el model impulsat a Manresa és “perfectament aplicable i exportable” a la ciutat.
Fernández Alà, que ja es va presentar a les municipals del 2023 sota les sigles del Front Nacional de Catalunya, ha assegurat que ja ha iniciat converses amb “tots els partits” d’aquest espectre polític amb l’objectiu d’explorar una candidatura conjunta. Sobre Junts, el partit que ostenta l’alcaldia aquest mandat, ha afirmat que “ha acariciat massa les polítiques més socialdemòcrates del centreesquerra” i que cal “portar-lo una altra vegada cap al centredreta”.
A la presentació de la plataforma a la Casa de Cultura, a més de Perramon i Fernández Alà, hi ha participat Jordi Ysamat, número 2 de Convergents a les municipals de Sant Cugat del 2023.
Evitar la fragmentació del 2023
Un dels eixos centrals de la presentació ha estat la fragmentació del vot. Ysamat ha recordat que el 2023 es van presentar 15 candidatures a Sant Cugat i que prop de 6.000 vots es van quedar sense representació. D’aquests, ha situat al voltant de 2.500 en l’àmbit del centre catalanista i nacionalista.
Segons la plataforma, aquesta dispersió va debilitar la capacitat de governança d’aquest espai i va facilitar majories alternatives. “Agrupar i sumar” és, segons han defensat, la condició per construir una majoria sòlida.
Perramon ha explicat que la plataforma neix amb la voluntat de créixer “qualitativament”, amb lideratges arrelats al municipi i capacitat de diàleg amb la societat civil. “Ens uneix molt més del que ens separa”, ha afirmat Fernández Alà, que ha apel·lat a la “generositat” dels partits per evitar que “els personalismes” tornin a frustrar un acord.
Paral·lelament, han explicat que també han mantingut contactes amb representants de la societat civil santcugatenca —entitats comercials, empresarials, esportives i associacions veïnals— amb la voluntat de construir el projecte “des de la ciutat i amb la ciutat”.
En relació amb l’escenari en què no s’aconsegueixi aquesta candidatura unitària, els impulsors han insistit que la seva voluntat no és “tornar a dispersar”.
Seguretat, immigració i “ordre” polític
Durant la presentació, Fernández Alà ha situat entre les principals preocupacions la seguretat, la multireincidència i l’ocupació d’habitatges. Ha criticat que s’hagin “normalitzat” determinades situacions i ha defensat polítiques més contundents per combatre els delictes reiterats i les ocupacions.
La immigració també ha estat un dels eixos del discurs. Els impulsors han reclamat obrir un debat sobre la gestió migratòria i han defensat el control i el compliment de “drets i deures”, tot insistint que rebutgen qualsevol posicionament racista o xenòfob. En aquest sentit, han reivindicat un projecte “d’ordre, seny i sentit comú” i han criticat el que han qualificat de polítiques “woke” impulsades per les esquerres.
A més, han assenyalat altres qüestions com la pressió fiscal, el suport a autònoms i petites empreses, l’habitatge, la mobilitat i el manteniment de la ciutat com a àmbits on volen centrar la seva proposta municipal.
Límits als pactes amb Aliança Catalana
Preguntats per una eventual entesa amb Aliança Catalana, els impulsors d’Avenç Nacionalista han assegurat que no pactaran amb formacions “xenòfobes, racistes o d’extrema dreta”. Tot i això, han defensat que cal analitzar el perfil municipal de cada candidatura i han rebutjat els “cordons sanitaris” com a eina política.
En aquest sentit, han afirmat que cal “debatre on és el límit” entre una política migratòria de control i els posicionaments que vulnerin drets, i han insistit que la seva voluntat és “fugir dels extremismes”.
