Aquests dies ens escandalitza veure com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha ordenat als centres educatius que no mostrin símbols de suport a Palestina. La resposta de la comunitat educativa madrilenya ha estat contundent i exemplar: plantar cara a la prohibició i defensar el paper de l’escola com a espai de llibertat, convivència i educació en valors.
Tanmateix, aquesta situació ens recorda que a Sant Cugat, vam ser pioners en aquest tipus de censura. No fa pas gaire, l’AFA de l’escola Pins del Vallès va impulsar la realització un mural inspirat en el Guernica de Picasso per conscienciar sobre la tragèdia que viu la població palestina a Gaza. La resposta del govern municipal va ser demanar-ne la retirada, per instrucció directa de la regidora d’Educació, Carme Ardid, en nom d’alcaldia.
A vegades Ayuso ens sembla esperpèntica i allunyada de la realitat, però la veritat és que aquí, a casa nostra, també tenim actituds molt semblants. I no, no es tracta d’un error innocent o d’una mala gestió. Es tracta de la constatació que a Junts els incomoda que es parli i es denunciï el genocidi contra el poble palestí i, encara pitjor, que creuen que poden silenciar aquest debat dins el món educatiu o cultural, com també vam veure amb la censura d’una exposició al monestir.
El Departament d’Educació ja té manuals i directrius clares i adients sobre com tractar conflictes internacionals a les aules, educant en la pau i oferint eines de gestió davant possibles discrepàncies. Educar en la pau i en la defensa dels drets humans mai no ha estat, ni pot ser, un tema tabú a les aules.
La política ha de respectar la societat civil i les seves expressions. L’escola, les famílies i l’alumnat tenen dret a pronunciar-se i a treballar per la pau. Censurar murals i missatges que reclamen drets humans no és governar amb responsabilitat, és posar-se al costat equivocat de la història.
Pilar Gorina, regidora del PSC de Sant Cugat
