“Martin Luther King dreamed the dream, Obama now has the opportunity to live the dream!”, deia una dona a la CNN.
És cert que aquests dies tot el món està conmocionat per la victòria d’en Barack Obama a les presidencials nordamericanes. A aquestes alçades ningú dubta que Obama és un líder. Segur que s’equivocarà, però ara per ara és vist ja com el primer líder global. Sovint tanca els seus discursos amb les següents paraules : “Yes, we can. Thank you. God bless you” Dóna esperança. És agraït i implica la gent. I demana la benedicció de Déu. Jo crec que Déu l’està beneint i espero que continui amb ell. I veient les reaccions que està provocant en la comunitat negra evangèlica, no tinc cap dubte. És cert que durant la campanya, s’ha hagut de distanciar del radicalisme ètnic, però crec que els seus valors són profundament cristians. Recordo les imatges de celebració dels baptistes de l’església d’Eben Ezer. El cor gòspel cantant l’Al·leluia. O el mateix pastor evangèlic Jesse Jakson plorant com un nen per la victòria. Em vaig quedar de pedra en llegir a La Vanguardia que “els perdedors són els cristians evangèlics”. L’autor de la frase, Lluís Foix, o no té ni idea de què és el cristianisme, o té molt mala baba. De cristians, n’hi ha de tots els colors i amb matisos de creença importants, gràcies a Déu. En Barack representa moltes coses. El canvi, el primer president negre, la sortida a la crisi, la pau, i xxxxxx (cadascú hi pot afegir l’esperança que vulgui). Perquè el seu lema ha estat l’esperança (We can – Podem). Jo també tinc una esperança : espero que amb ell, s’acabi l’antiamericanisme que corre per aquí entre molta premsa i molts polítics. Al meu parer, en Barack és un líder global perquè té la força d’un profeta. Parla com si estigués investit d’una gran autoritat. MARC MONELLS Convergència i Unió
