La temporada començava tenint com a objectiu el primer Mundial de Seven femení amb la selecció espanyola que es va celebrara a Dubai el mes de febrer.
Després jugaríem l’Europeu classificatori per al Mundial de 2011 i amb el club, el Getxo, intentaríem revalidar la Copa de la Reina que aquest any l’anomenen Lliga Nacional Femenina. El Mundial de Seven va ser una experiència increïble ja que, tot i haver jugat anteriorment un Mundial de XV, la competició es viu totalment diferent en celebrar-se en un cap de setmana i més, si es juga a la vegada que la competició masculina. Al final vem quedar en un meritori setè lloc que a les jugadores ens semblava poc ja que aspiràvem a estar entre les quatre primeres. L’Europeu va ser un fracàs ja que no vàrem aconseguir la classificació que desitjàvem i amb el club, tot i jugar la final de la Lliga Nacional, per segona vegada consecutiva, la vàrem perdre. Crec que els resultats esportius s’aconsegueixen quan al darrera hi ha un treball conjunt dels esportistes, dels directius i dels federatius, fins i tot pot ser que algun d’aquests grups no funcioni, però el treball dels altres ho compensi. Això és el que ha passat sempre en el rugby femení, que les jugadores feien el que podien sense ajuda de ningú i s’aconseguien resultats. Ara, que a nivell internacional les federacions estan treballant com un equip, Espanya ja no ho té tan fàcil. Espero que això els faci pensar! Bàrbara Pla. Jugadora del Getxo de rugbi.
