L’alcalde accidental, Bernat Picornell, lamenta que una part de la ciutadania es vegi obligada a marxar de Sant Cugat davant les dificultats per accedir a un habitatge. En una entrevista a Cugat Mèdia, el tinent d’alcaldia de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat posa en valor les futures construccions d’habitatge públic a Verge de Montserrat (Floresta) i Santjoanistes (Valldoreix), sent aquesta última la primera que es faria al territori veí.
En paral·lel, Picornell també ha insistit a desvincular la revisió dels possibles casos de frau en el padró respecte a la situació de les persones vulnerables. ”La gent que necessita empadronar-se a Sant Cugat s’ha de poder empadronar perquè hi viu”, ha defensat. El tinent d’alcaldia respon així a les dades que recentment ha publicat ‘El Periódico’ en què apuntava que l’Ajuntament va tramitar més de 7.000 baixes del padró el 2024 i el 2025. Amb el republicà, soci de Junts al govern de la ciutat, repassem la situació del municipi en seguretat, les polítiques d’habitatge públic, així com els reptes de la nova presidència del consell de barris del Centre.
Dos focs a Collserola en dues setmanes. En què afina l’Ajuntament, en termes de prevenció, davant capítols cada cop més freqüents?
Nosaltres fa molt temps que treballem en la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i emergències. Crec que aquesta és la clau per respondre de manera eficient i eficaç a qualsevol d’aquests incendis. La coordinació entre Policia Local, Mossos, Bombers, Protecció Civil, ADF, etcètera, és imprescindible. És el que fa temps que treballem i ens funciona.
A principis d’any la ciutat comptava amb 90 agents de la policia local. Hi ha hagut noves incorporacions al cos?
Dels agents que teníem al gener, alguns estaven en període de pràctiques i no les van superar. També hem tingut alguna jubilació. Ara mateix, amb els sis agents que es van incorporar el 2 d’agost, són 86 agents a la Policia Local. A això hem de sumar els 11 que s’incorporaran a la tardor. Per tant, ens anem a 97. És previsible que hi pugui haver algunes baixes per jubilació. A finals d’any ens acostarem molt a la xifra dels 100 agents.
Al llarg del 2027 convocarem les places per arribar a aquest centenar d’agents com a mínim, que és un punt de partida que nosaltres sempre diem que és important assolir. A partir d’aquí, caldrà modular la policia amb els agents que acabin de faltar, perquè en faltaran igualment a la ciutat.
La reclamació dels 100 agents es fa des de fa més de 10 anys. Creu que és una ràtio suficient per a una ciutat que s’apropa als 100.000 habitants?
L’objectiu no és només arribar als 100. Els 100 són una xifra rodona que ens situa en un imaginari concret i hi hem d’arribar, però és el mínim. A partir d’aquí, segurament estaríem parlant d’una plantilla de 100, 125 o 135 agents per cobrir correctament tots els torns.
Aquest creixement no és créixer per créixer. Es tracta que tots els torns tinguin les dotacions que toca al carrer i que es pugui vigilar la ciutat com es mereix. Avui això es fa perquè es redoblen els esforços i perquè s’aboquen moltes hores extra, però crec que no és la via.
Fa un any l’Ajuntament anunciava càmeres de seguretat a plaça d’en Coll i Valldoreix, també parlaven de Torreblanca i l’estació de la Floresta. En quin punt es troba aquesta qüestió?
El tema de les càmeres de seguretat és complex, ja que n’hi ha de diferents tipus; de seguretat ciutadana, de mobilitat, de zones de baixes emissions o d’accessos al centre i cadascuna requereix tràmits i autoritzacions diferents. Hem de veure en cada lloc de quines càmeres estem parlant. En el cas de la plaça del Coll, de la Floresta, de Valldoreix, etcètera, hem de veure de quin tipus les necessitem per cobrir les necessitats que aquella càmera ha de cobrir.
A la plaça del Coll hi havia el compromís que hi fossin. A Valldoreix s’està treballant perquè l’EMD pagarà una part d’aquestes càmeres i crec que el projecte ja ha tirat endavant o està a punt d’enllestir-se. A la Floresta en falta una. Són coses que anem treballant a poc a poc.
Al final del mandat anterior, ERC va anunciar una comissaria de barris a Valldoreix. L’EMD l’ha reclamada de nou aquest any. Què impedeix tirar endavant el projecte quan ja es tenia el local?
Aquest local no és de l’Ajuntament, és de Promusa, i per tant no es pot utilitzar sense un acord econòmic o amb un conveni, per molt que sigui d’una empresa de titularitat pública. Nosaltres plantegem que aquest espai sigui un espai de proximitat per a la ciutadania. No només fet servir per la policia, sinó també per diferents serveis que presten atenció ciutadana.
Hem d’acabar de veure-ho i no vull anar més enllà perquè ja ho estem treballant. Si no ens en sortim, òbviament ja explicarem els motius. Però, ara com ara, continuem treballant per aconseguir que aquest sigui un espai de proximitat per a la ciutadania, que generi també un espai de seguretat al voltant de Valldoreix, que és important.
Com avança la nova centralitat de justícia i seguretat, allà on hauria d’anar la nova comissaria de la Policia Local?
La construcció dels jutjats recau en la Generalitat de Catalunya, per tant, ha de ser el Govern de la Generalitat qui impulsi aquest projecte. Nosaltres voldríem que succeís al més ràpidament possible.
Un cop això passi, haurem d’acabar de veure si la comissaria de Sant Cugat és millor que vagi allà o que vagi a algun altre espai de la ciutat. En qualsevol cas, no és una qüestió d’aquest mandat, en tot cas, pel que ve.
Nosaltres el que volem fer és acabar el mandat amb la feina bàsica feta, que és llistar totes les necessitats que té la Policia Local i com ha de ser aquesta comissaria, per tal que el pròxim govern, evidentment, amb qui hi hagi —si som nosaltres, millor—, pugui executar aquesta construcció.
Els patinets elèctrics ja no poden circular pels carrers Santa Maria i Santiago Rusiñol. Com valora la mesura i hi ha previsió d’estendre la prohibició a tot l’eix de vianants?
La Policia Local, que està pel centre, fa temps que va aturant els patinets que veu que poden estar infringint qualsevol precepte bàsic de circulació. De fet, hem tingut un pla pilot per comprovar si els patinets sobrepassaven la velocitat establerta.
A partir d’aquí, evidentment, haurem de veure de quina manera la Policia Local pot continuar fent aquesta tasca de conscienciació, més que no pas de posar multes. El nostre objectiu no és posar multes. El nostre objectiu és conscienciar i que la gent tingui el màxim de sentit comú.
S’acompleix el calendari de 2026 en què estan previstes obres d’habitatge públic a Verge de Montserrat, la Floresta, i a Santjoanistes, Valldoreix?
Si hem dit en algun moment que és el 2026, no serà el 2026 que començaran. En tot cas, són les següents i de cara al 2027 han de començar, segur.
A finals de juliol, principis d’agost es van acabar les obres de la promoció de Benet Moixó i això ens permet també obrir nous capítols, noves construccions. Tenim molts projectes de construcció d’habitatge públic. Per tant, hem d’anar sortint i hem d’anar construint.
Càritas ha detectat un augment de persones que no es coneixen que comparteixen una mateixa habitació de relloguer. Com incidirà l’Ajuntament per garantir l’accés digne a l’habitatge?
Fa molts anys que Sant Cugat té un problema amb l’habitatge. La situació social i econòmica de molta gent de la ciutat és complicada i no podem donar-hi l’esquena. Hem de poder donar-hi solucions. Fa uns mesos, el ple de l’Ajuntament va aprovar el pla local per a l’abordatge de l’exclusió residencial a Sant Cugat, que intenta donar resposta a part d’aquesta problemàtica.
Els serveis socials fan una tasca molt important en aquest sentit i el que cal és que hi hagi més oferta d’habitatge públic perquè aquesta gent pugui accedir a un habitatge amb les condicions que tots volem per a casa nostra.
Serà el nou president del Consell de Barri del Centre. Quins són els reptes que es marques en aquesta zona de Sant Cugat?
Els reptes són immensos i molt grans. Estem parlant d’una zona molt extensa, amb 60.000 veïns i veïnes. És veritat que les problemàtiques del sector del Pla de la Pagesa poden ser molt diferents de les del barri de Sant Francesc-Monestir. Ni millors ni pitjors, però molt diferents. El que és rellevant és abordar totes aquestes problemàtiques de manera, jo diria, quirúrgica i, per tant, anar a conèixer exactament quina és la qüestió, veí per veí, si cal, per intentar donar la màxima resposta positiva a les demandes de la ciutadania.
Per exemple, aquest estiu s’han fet diferents obres vinculades als pressupostos participatius. Una en concret és la finalització de la millora dels entorns escolars de 15 escoles de Sant Cugat, 15 intervencions diferents, per un valor de gairebé mig milió d’euros.
Sobre drets socials. El Periódico ha publicat dades segons les quals, durant els últims dos anys, l’Ajuntament ha donat de baixa més de 7.000 persones entre els anys 2024 i 2025. També diu que, d’aquestes baixes, els casos fraudulents han passat de sis el 2023 a més de 2.000 el 2024 i 1.000 el 2025. I també parla de 100 pisos amb més de deu empadronats.
Aquí cal separar la qüestió del padró social de la resta del padró. Per tant, això no és una qüestió vinculada als serveis socials i crec que ho hem d’explicar molt bé. Hi ha qui pot percebre que aquest debat és una barrera per accedir al padró, especialment persones vulnerables. Això ho hem de tenir molt clar: no és així. Les persones vulnerables o les persones que viuen a Sant Cugat han d’accedir al padró. Aquí no hi ha debat.
El que cal és, evidentment, millorar la gestió del padró. I, a nivell tècnic, s’està fent una excel·lent tasca en aquest sentit. Fa temps que es van posant les bases per tenir el padró tan actualitzat com sigui possible, que és l’objectiu de la llei. El frau s’ha de combatre. Si hi ha algú que està fent malament les coses en relació amb el padró, se’l persegueix i ja està.
Però això no té res a veure amb el padró social. La gent que necessita empadronar-se a Sant Cugat s’ha de poder empadronar perquè hi viu. El padró és una fotografia fidel de les persones que viuen en un municipi en un moment determinat i això ha de seguir sent així.
Sobre la situació de les treballadores municipals de Drets Socials. Han contactat ja amb la Generalitat per reclamar que ampliï les hores d’atenció dels serveis de Drets Socials a l’Oficina d’Atenció Ciutadana?
L’equip de treballadores de serveis socials, per nosaltres, és una de les prioritats màximes. El que estem fent des de fa temps és treballar molt a fons perquè les plantilles siguin les que han de ser. Fa un any i mig, dos anys, vam entrar en ràtio, estàvem dins del que demana la llei. Però avui, per diferents circumstàncies vinculades a baixes i a la reposició d’aquestes baixes, no hi som.
Hem de seguir treballant i, com deies, una de les prioritats és que, al final del mandat, serveis socials torni a tenir una situació de normalitat.
La pesta porcina està afectant l’accés a Collserola i també activitats econòmiques i entitats de Sant Cugat. Fins a quin punt creu que s’haurien de flexibilitzar les restriccions?
El que demanem al Govern de la Generalitat és que siguin valents i flexibilitzin de manera definitiva l’accés als espais naturals, evidentment amb el màxim respecte a la situació de la pesta porcina, que cal continuar controlant de ben a prop. Necessitem impulsar, de veritat, excepcions perquè la ciutadania ho reclama i perquè, a més, hi ha d’haver un reconeixement molt explícit que hi ha determinats sectors econòmics o determinades entitats, com per exemple el Club Muntanyenc o la Unió Ciclista, o empreses de Sant Cugat que ho estan passant malament per aquestes restriccions i la Generalitat avui no hi està donant resposta.
A l’inici d’aquest estiu, l’Ajuntament, d’acord amb ells, va posar alguns cartells als accessos d’aquests restaurants indicant que sí que s’hi pot anar, que no està prohibit i que aquesta gent necessita que es pugui recuperar al màxim de ràpidament possible la situació de normalitat.
Queda menys d’un any per a les eleccions. Què cal millorar del pacte de govern? Quines assignatures pendents té Sant Cugat?
Necessitem anar més ràpid en algunes qüestions, com pot ser la construcció d’habitatge, per poder donar resposta ràpida a aquesta mancança, que és la principal preocupació de la ciutadania de Sant Cugat.
La ciutat està als seus límits de construcció i, per tant, necessitem que tot el que es construeixi en els propers anys —i no estic parlant només d’habitatge, sinó també d’equipaments— acabi de donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
El model Sant Cugat, si no garanteix que s’hi pugui viure, és un model de ciutat fallit. Si tu no pots viure a la ciutat on vols viure, la ciutat deixa de tenir sentit per a una persona o per a una família.
Necessitem que s’hi pugui viure, que la gent pugui quedar-s’hi. Avui hi ha gent que ha hagut de marxar, hi ha gent que està a punt de marxar i, per tant, hem d’anar molt més ràpid amb la construcció d’habitatge.
