L’accés a l’habitatge ha centrat bona part de l’entrevista al portaveu d’ERC a Sant Cugat, Bernat Picornell, a l’espai polític de Ràdio Sant Cugat. El republicà ha assegurat que “Sant Cugat avui ja és una ciutat molt inaccessible” i ha defensat que el desenvolupament de Ca n’Ametller ha de servir per incrementar de forma significativa el parc d’habitatge públic. Picornell també ha abordat qüestions com el padró, la situació dels Serveis Socials, La Mirada o els possibles pactes després de les eleccions municipals del 2027.
Entrevista íntegra a Bernat Picornell
Quin balanç fa ERC d’aquest curs polític? Quina nota es posaria?
Nosaltres vam venir a aquest mandat per arremangar-nos. De fet, quan preguntàvem a la gent de Sant Cugat si havíem d’entrar o no al govern, ens deien que el temps de la discussió política s’havia acabat i que el que calia era arribar a acords, intentar consensos i treballar. Això és el que hem estat fent durant tot el mandat. Òbviament, hi ha projectes que han avançat més ràpidament i d’altres que ho han fet més lentament, però avancen. Per tant, la valoració és positiva.
Això és així en totes les àrees? En els darrers tres plens treballadores de Serveis Socials han comparegut per explicar la seva situació. Com s’arriba fins aquí?
S’hi arriba per una qüestió que moltes vegades hem explicat: la velocitat de l’administració no és la velocitat que necessita la ciutadania. Moltes vegades la maquinària administrativa va massa lenta. Quan has de cobrir una baixa, les borses s’esgoten, has de tornar a publicar una convocatòria, esperar que la gent s’hi presenti i completar el procés. Tot això fa que anem més lents del que hauríem d’anar. És una qüestió que hem de millorar i que no afecta només l’Ajuntament de Sant Cugat, sinó l’administració en general.
Diria que falta gent a l’àrea de Serveis Socials?
A finals de l’any passat vam arribar a les ràtios exigides per la Generalitat. És una fita important i n’estem orgullosos perquè no sé si s’havia aconseguit mai a Sant Cugat. Ara bé, les ràtios són un mínim. La realitat és que avui la ciutadania necessita més resposta per part de l’administració. Hi ha un percentatge molt elevat de santcugatencs que rep algun tipus d’ajuda social i això ens indica que la situació és complexa i que cal continuar reforçant els serveis.
Si hagués de destacar tres projectes o decisions que no haurien tirat endavant sense ERC al govern, quins serien?
El primer seria la preservació de l’anella verda del centre. Sempre expliquem que si ERC no hagués estat al govern probablement aquesta anella verda hauria desaparegut. També destacaria Ca n’Ametller, que és un projecte que es va començar a treballar durant el mandat anterior i que ara continua avançant aprofitant tota la feina feta. I, finalment, la seguretat. És una qüestió que treballem molt intensament en el dia a dia per garantir que Sant Cugat continuï sent una ciutat segura.
Creu que algunes decisions de Junts poden acabar perjudicant ERC perquè no s’han desmarcat prou?
És possible. Per exemple, la gestió que s’ha fet des del govern en relació amb Palestina és una qüestió amb la qual nosaltres no ens sentim orgullosos. En un govern de coalició hi ha moments en què cada partit faria les coses d’una manera diferent. Això forma part de la normalitat. La qüestió és si continues tenint capacitat per influir en les grans prioritats de ciutat. Per a nosaltres és fonamental que l’habitatge sigui la prioritat número 1. Junts també hi està preocupat, però no sé si l’hauria situat com a primera prioritat. ERC fa molts anys que defensa que l’habitatge és el principal problema de Sant Cugat i ara estem en disposició d’impulsar polítiques en aquest àmbit.
Quina és la prioritat en matèria d’habitatge?
La prioritat és que els projectes continuïn avançant i que ho facin més ràpidament. No podem perdre temps. Necessitem posar una marxa més perquè l’administració sigui capaç de donar resposta a una necessitat urgent de la ciutadania com és l’accés a l’habitatge.
Si ERC governés en solitari, què faria diferent?
El model Sant Cugat és un bon model si s’hi pot viure; si expulsa, no és un bon model. Això també té molt a veure amb la identitat de la ciutat. Si la gent implicada en el dia a dia de Sant Cugat no hi pot viure, la ciutat deixarà de ser el que és. Necessitem assegurar que la gent pugui continuar vivint aquí. Recordem que Sant Cugat havia estat la ciutat amb més nens i ara és la ciutat del país amb menys joves en edat d’emancipació. Tenim un problema molt important. Probablement hauríem anat una mica més ràpid amb alguns projectes que hi ha damunt la taula, però el més important és que avancin i ho facin amb la màxima celeritat possible.
Amb quins projectes haurien anat més ràpidament?
És veritat que en alguns casos depeníem també de terrenys privats i això condiciona els tempos. Però, per exemple, en les setmanes vinents o mesos podrem portar l’aprovació del projecte de Ragull. També crec que a Ca n’Ametller hauríem posat una marxa més per arribar abans a aquesta aprovació inicial tan rellevant per al desenvolupament del sector.
Llavors entenc que Junts ha posat el fre en aquesta rapidesa?
No. Junts s’ho ha volgut estudiar molt bé per assegurar que Ca n’Ametller mantingui el model de ciutat que compartim. En això hi estem d’acord. Nosaltres, però, sempre hem defensat maximitzar l’habitatge públic. L’avantprojecte ja era bo, però si inicialment hi havia uns 2.800 habitatges protegits previstos, ara hem aconseguit augmentar aquesta xifra fins als 3.200. Per tant, aquest procés de revisió també ha servit per incrementar l’habitatge protegit.
Què aportarà aquest projecte a Sant Cugat? Solucionarà part del problema de l’habitatge?
L’accés a l’habitatge no es resol només construint més. També hi ha altres polítiques que depenen de la Generalitat o de l’Estat. Ara bé, el que sí depèn de nosaltres és ampliar el parc públic. Avui Promusa representa aproximadament el 5% del parc total d’habitatge de la ciutat. Amb Ca n’Ametller ens acostaríem a estàndards molt europeus, al voltant del 17% o el 18% del parc públic. Nosaltres volem assemblar-nos als països europeus que disposen d’un parc públic important i entenem que posar milers de pisos protegits a disposició de la ciutadania ajudarà a evitar que la ciutat expulsi veïns.
Can Camps està descartat?
Aquesta és una qüestió que hi ha damunt la taula de la Generalitat. Nosaltres no ens oposarem mai a la construcció d’habitatge de protecció oficial. Ara bé, qualsevol projecte ha de complir una sèrie de condicions. No pot ser un barri desconnectat de la resta de la ciutat i ha d’estar ben integrat urbanísticament. Si es compleixen aquestes condicions i el projecte ajuda que la gent de Sant Cugat no hagi de marxar de la ciutat, nosaltres hi estarem a favor. Però avui crec que estem bastant més a prop de veure avançar Ca n’Ametller que no pas Can Camps.
No genera frustració que es presentés Can Camps amb imatges i una proposta molt concreta i que ara sembli molt més lluny que Ca n’Ametller?
La frustració és una de les qüestions que la política ha de combatre. De fet, la desafecció política és un dels fenòmens dels quals es beneficia l’extrema dreta. En aquell moment nosaltres vam veure que el govern de Salvador Illa anunciava la construcció de 50.000 habitatges. Vam pensar que teníem un terreny disponible, vam posar facilitats i vam fer la feina que ens corresponia. Si ara el projecte no tira endavant, això s’hauria de preguntar al Govern de la Generalitat. Nosaltres continuem treballant en allò que sí que depèn de l’Ajuntament. Ca n’Ametller està damunt la taula, fa temps que s’hi treballa i la realitat és que es podria portar a aprovació inicial en les setmanes vinents o en els pròxims plens.
La planificació urbanística sí que depèn inicialment de l’Ajuntament. Com és la feina política i tècnica amb els promotors privats per garantir que aquests habitatges siguin assequibles?
Hi ha unes lleis molt clares que s’han de complir. La meitat dels habitatges que es construeixin han de ser de protecció oficial i aquest és el model que defensem per a Ca n’Ametller. Si els promotors no hi estiguessin d’acord, nosaltres continuarem defensant que Sant Cugat necessita donar resposta a la crisi de l’habitatge. El model de ciutat no pot ser un model que expulsi. Si els fills de les persones que viuen a Sant Cugat no hi poden viure, la ciutat acabarà deixant de ser la que coneixem.
Creu que ja existeix el risc que Sant Cugat es converteixi en una ciutat cada vegada més inaccessible per a les classes mitjanes?
Avui ja és del tot o molt inaccessible. Les persones que vivim a Sant Cugat destinem una part molt important del nostre sou a poder continuar vivint aquí. El risc és que encara ho sigui més. Per això hem de donar resposta al problema i incrementar de manera significativa l’habitatge de protecció oficial durant els pròxims anys.
Vostè va defensar que les polítiques d’habitatge no poden ser discriminatòries. Té la sensació que hi ha sectors polítics que utilitzen l’habitatge per fer polítiques identitàries?
No només passa amb l’habitatge. També hi ha actors polítics que fan servir qüestions com la seguretat o els serveis socials per fer polítiques identitàries. Nosaltres defensem que tothom que ho necessiti ha de poder accedir a un habitatge. És un dret fonamental. Totes les mesures que ajudin la ciutadania a accedir a un habitatge seran benvingudes. Les que ho impedeixin o ho dificultin, no comptaran amb el nostre suport.
Un debat que ha generat diferències és el padró. Fins a quin punt les posicions de Junts incomoden ERC?
Quan vam començar a parlar del padró amb Junts els vam explicar que hi havia persones vulnerables empadronades en domicilis ficticis vinculats a equipaments municipals perquè no tenien una altra alternativa. Nosaltres sempre hem defensat que les persones vulnerables que no es poden empadronar a casa seva han de poder fer-ho perquè el padró és una porta d’accés a drets. Junts va entendre aquesta posició. Si es tracta de combatre el frau al padró, nosaltres hi estem d’acord. Però el que és important és garantir que les persones vulnerables continuïn podent empadronar-se.
El seu soci de govern parla d’un “colador” al padró i diu que durant anys no s’havia fet la feina que tocava. Vostès també formaven part de l’anterior govern. Se senten interpel·lats?
Hi ha serveis municipals que en determinats moments no han tingut les dimensions o els recursos necessaris perquè funcionessin com calia. El padró n’és un exemple. És veritat que ja durant el mandat anterior es van començar a posar les bases per ordenar-lo. Es va incorporar una nova direcció del servei que està fent una feina molt professional. Aquest mandat s’ha acabat de posar ordre a la situació. També cal entendre que la gestió del padró és molt complexa. Hi ha molta mobilitat de població i cal una feina molt constant per tenir una fotografia fidel de qui viu realment a la ciutat.
Hi ha alguna decisió presa per Junts durant aquest mandat amb la qual ERC no s’ha sentit còmoda, però que ha acabat assumint?
Sempre intentem trobar punts d’equilibri. Per exemple, el projecte d’habitatge públic del carrer Andana finalment no es farà. Ara bé, si això es compensa amb més habitatge protegit en altres sectors, nosaltres ho podem assumir. Nosaltres intentem tenir una mirada global i no quedar-nos només en un projecte concret.
La Mirada va ser un dels punts centrals de l’acord de govern. En quin punt es troba?
És una qüestió de justícia per tota la gent que hi ha dedicat tant temps i esforços. Ara mateix és un projecte que depèn molt més de la Generalitat que no pas de l’Ajuntament. És el Departament d’Educació qui ha de decidir si hi destina recursos, si és una prioritat i quan es podrà executar.
És necessària La Mirada?
Sí. Creiem que s’ha de tirar endavant per donar resposta al barri i a la comunitat educativa que fa anys que hi treballa. Dit això, també hem de començar a pensar en els canvis demogràfics que viurà Sant Cugat. D’aquí a 10 o 15 anys la població de més de 65 anys pràcticament es duplicarà i això ens obligarà a repensar equipaments. Avui una escola és necessària. Demà potser aquell equipament tindrà un altre ús. No parlo concretament de La Mirada, sinó de la planificació general de ciutat.
Quin és el principal repte de ciutat per als pròxims 10 anys?
El gran repte és governar bé el creixement. Hi ha sectors que històricament han reclamat més equipaments i sabem que caldrà donar-hi resposta. Ara estem arribant al final de la construcció de la ciutat tal com la coneixem. Això no vol dir que deixi d’evolucionar, però sí que podem planificar molt millor què necessitarem en els pròxims anys. Sabem aproximadament quants habitants tindrà Sant Cugat, coneixem la seva piràmide demogràfica i podem preveure quins equipaments esportius, socials o educatius necessitarem. Per això el repte és planificar, organitzar i executar.
El maig de l’any que ve hi ha eleccions municipals. ERC ja governa la ciutat. Això és un avantatge o un desgast?
És un avantatge perquè ens permet arribar a més sectors de la població, treballar directament per la ciutadania i donar resposta als problemes del dia a dia. També ens aporta un coneixement molt profund de la ciutat. Nosaltres tenim Sant Cugat al cap perquè hi hem viscut sempre, hi tenim les nostres famílies i volem que els nostres fills també hi puguin continuar vivint. Per això dediquem aquests anys a intentar desenvolupar la ciutat i a corregir alguns dels seus problemes principals. El principal és que avui el model Sant Cugat expulsa. Fa molts anys que expulsa gent i hem de treballar perquè això deixi de passar.
Vostè serà el candidat d’ERC el 2027. Amb quin objectiu es presenta: mantenir el paper actual o disputar l’alcaldia?
Jo em presento per ser l’alcalde de Sant Cugat. M’estimo aquesta ciutat des de sempre i no em presento per mantenir exactament el mateix paper que tinc ara. Em presento perquè vull governar la ciutat. Tinc clar cap a on ha d’anar Sant Cugat i estic convençut que tenim equip de sobres per fer-ho.
Després de les eleccions, un nou pacte amb Junts continua sent l’opció més probable o ERC està oberta a altres majories?
Nosaltres no estem disposats, en cap cas, a pactar amb l’extrema dreta. A partir d’aquí, hem demostrat que ens podem entendre amb molta gent diferent. Si podem repetir amb Junts, bé. Si hem de governar amb les esquerres, ens hi sentim còmodes. Nosaltres som possibilistes perquè el que ens interessa és que els projectes tirin endavant. Si no hi som, hi ha projectes que probablement no es faran. Hem demostrat que ens podem entendre amb tothom i que sabem arribar a acords. Per nosaltres la política consisteix a arremangar-se i construir majories estables que permetin fer avançar la ciutat.
Si d’aquí a un any el tornem a entrevistar, què li agradaria poder dir que ha aconseguit abans d’acabar el mandat?
M’agradaria haver arribat al centenar d’agents de la Policia Local, tot i que això no depèn exclusivament de l’Ajuntament. També m’agradaria haver avançat en algunes promocions d’habitatge públic i haver garantit que els Serveis Socials disposen de les millors eines possibles per treballar. Són grans professionals i en molts casos estan assumint una càrrega molt elevada. Si aquestes qüestions haguessin millorat d’aquí a final de mandat, jo em sentiria molt satisfet.
