Berta Montilla
Per l’edat que tens, has acumulat moltes vivències, no?
Totalment. La veritat és que crec que he viscut múltiples vides i estic tan agraïda i m’han enriquit tant, que m’han fet ser qui soc avui dia.
Molts et coneixeran abans per @bertas.kitchen que per Berta Montilla. Quants seguidors tens ara mateix?
Ara mateix tinc uns 20.000 seguidors a Instagram i uns 23.000 a TikTok.
Acabes de publicar el teu primer llibre ‘Sé tu propia chef. Come bien, quiérete mejor’ (Dashbook), com va néixer aquest projecte?
La veritat és que va ser tota una casualitat. Sempre havia volgut escriure un llibre, però era un desig que no sabia que tenia, només sentia un ‘run-run’ perquè quan estàs creant contingut no saps ni per on començar: Has de fer el llibre? L’has de crear? Te’l venen a fer? I sempre ho deixava a banda. Un dia es van alinear els astres i em va contractar una editorial directament per Instagram perquè havia vist el meu contingut, els havia agradat i hi veien potencial. Llavors, quan ho vaig veure, va ser un ‘sí’ rotund.
Què hi trobarà el lector en aquest llibre, que dius que no és només de receptes?
El llibre és una carta d’amor a la cuina, perquè per mi la cuina ha sigut una teràpia. Per a mi cuinar és una afició, sí, però és el que faig quan necessito desconnectar i necessito connectar amb mi mateixa. Això és el que vull plasmar a través d’aquest llibre i de les meves receptes. I no només parlo de receptes, també parlo de com organitzar un sopar. Per exemple, tot el que necessites saber per fer un sopar de principi a fi, perquè no és només cuinar, sinó que també pots fer menús, pots fer degustacions, pots fer tasts…
Imagino que tot això tu ho has fet, ho has experimentat i ho has fet pels altres, no?
Exacte, sí. Tot això neix perquè per a mi, cuinar és un llenguatge d’amor. Vaig començar a cuinar des de la universitat, fins i tot, quan era una mica més petita ja cuinava pels altres. Vaig anar fent, fas un plat, en fas dos, i dius ‘ostres, això m’agrada’, m’agrada veure com la gent gaudeix d’una cosa que he fet amb les meves mans. A poc a poc vaig anar incorporant elements com per exemple, el que comentava; un menú, un maridatge, unes postres una decoració o una temàtica. Tot això hi ha anat publicant a les meves xarxes i és un dels elements més reconeixibles del meu canal.
D’on surt aquesta passió per la cuina?
Crec que la meva primera influència culinària, la més gran de totes, és la meva àvia. És la primera persona que m’ha ensenyat a cuinar, ella i la meva tieta. De fet, el llibre està dedicat a totes les dones fortes que han influït a la meva vida, sobretot a elles i a la meva mare, perquè són persones que, òbviament, el seu llenguatge d’amor també ha sigut cuinar. Des de ben petita, pujada en una cadira, m’ensenyaven a cuinar amb elles. La meva àvia ja no hi és, i a poc a poc vaig anar fent receptes seves, les feia per connectar amb ella, per recordar-la.
Suposo que, de la mateixa manera que t’agrada cuinar pels altres, també t’agrada gaudir del menjar. Quin plat et transporta i et porta a un altre nivell?
És difícil perquè m’agrada transformar tots els plats perquè no siguin alguna cosa mediocre. Si jo en el dia a dia m’he de cuinar per mi sola no em faré una truita francesa, hi aniré afegint coses per gaudir-la de veritat. Crec que el plat que més em transporta és el salmó; un salmó cru amb sashimi i una mica de salsa de soja, una mica d’oli de sèsam i pebre negre. És una recepta fàcil, però és de restaurant i admeto que és el meu sopar diversos dies de la setmana.
Fa tres anys que crees contingut a les xarxes socials. Quan et vas adonar que allò que havia començat com una afició s’ha convertit en alguna cosa més?
Va ser de cop, la veritat. Anava creant contingut i veia que les coses anaven bé, però tampoc massa. Jo continuava perquè al final ho feia per mi, per recordar les meves receptes. Molts cops cuines alguna cosa, te n’oblides i dius ‘ostres, com ho torno a fer?’, doncs ho penjava tot a les xarxes socials. Just hi va haver una recepta, que va ser una truita de patates, que es va viralitzar. El dia que vaig gravar aquesta recepta ho vaig fer mig de broma amb uns amics en una casa rural. El dia que vaig penjar el vídeo recordo que estava a la platja i no parava de rebre notificacions al mòbil. Va ser bonic, perquè també agrada rebre la recompensa de l’esforç.
Durant quatre anys vas ser professora universitària de política internacional a la Salle. Com va anar aquesta experiència?
Crec que ensenyar és una de les meves vocacions. Vaig tenir l’oportunitat de ser una professora molt jove. Em vaig graduar i se’m va oferir formar part del professorat. És una experiència que crec que m’ha enriquit molt a l’hora de parlar en públic, d’explicar, de tenir una audiència davant i no tenir por… Per una qüestió de prioritzar tasques és una cosa que he hagut de deixar, però no descarto tornar-hi en un futur.
Descobrim la part més personal de la Berta. Per què et vas independitzar amb només 17 anys?
Vaig fer el batxillerat a l’Havana, hi vaig viure uns cinc anys. El problema de Cuba, quan ets estranger, és que és molt complicat estudiar en una universitat que estigui convalidada internacionalment. En aquella època els meus pares treballaven allà i em vaig veure amb la necessitat de sortir del país per evolucionar professionalment. Anava a anar cap als Estats Units, però al final vaig venir cap aquí perquè la meva terra em cridava. Va ser una època caòtica, però molt bonica, perquè em vaig traslladar a una residència d’estudiants, vaig començar a viure sola i va ser veritablement on vaig començar a cuinar per mi.
Com i per què arribes a Sant Cugat?
Molt senzill, estava a Barcelona a la universitat, en un pis d’estudiants, i va arribar un punt que els companys van anar fent el seu camí. Jo no tenia ganes de viatjar, jo em volia quedar aquí en aquell moment, llavors vaig començar a buscar pisos i vaig pensar que Sant Cugat era un lloc on tenia amics i que sempre que he vingut m’he sentit com a casa. I vaig dir, ‘intentem a veure si puc trobar algun lloc on viure a Sant Cugat’ i vaig tenir la sort de trobar-ho.
I Castellar, què passa amb Castellar del Vallès?
A Castellar està el meu origen, el meu bressol, i he anat evolucionant. Igualment, continuo tenint molta relació amb persones de Castellar. Tinc família encara a Castellar del Vallès. De fet, estem planificant una presentació del llibre a Castellar d’aquí poc.
Ens agrada saber com la gent arriba a Sant Cugat i es vincula amb la ciutat, i tu ho fas a través d’una col·laboració molt especial amb la peixateria del teu barri
Peix Peixet Sant Cugat és una peixateria del barri i jo en soc clienta des que visc aquí fa dos anys. Vaig veure que tenia un producte boníssim i hi comprava. Un dia vaig veure que tenien Instagram i les vaig etiquetar. La Teba, que és la propietària, em va contactar i em va dir ‘he vist el teu perfil’. Jo en aquell moment no tenia gaires seguidors, però li vaig proposar fer alguna cosa juntes com per exemple, receptes. Això s’ha transformat en una amistat supermaca amb la Teba i en una col·laboració setmanal la qual cada setmana fem receptes de peix amb la peixateria del barri.
Berta, mirant cap al futur i per acabar, què t’agradaria continuar aprenent, aportant o transformant des de la teva feina i des de la teva manera de viure?
M’agradaria continuar aprenent i crec que estic en el camí correcte. Crec que no voldria professionalitzar-me com a cuinera perquè perdria aquell punt de relaxació, de teràpia que té per mi. També m’agradaria saber més sobre vins per fer maridatges i, a banda, formar-me sobre intel·ligència artificial i què pot fer en el món de les xarxes socials.
