Junts per Valldoreix assegura que tant a la vila com a Sant Cugat s’han produït “manifestacions i accions violentes contra la comunitat jueva i israeliana a Valldoreix”, tot posant com a exemple el cas de la llibreria Pati de Llibres. De fet, per a la vocal juntaire Lluïsa Muñoz, signes de suport a Palestina a les escoles fan que els infants sentin que viuen un “apartheid“. El seu grup municipal ha presentat una moció per fer costat a la comunitat jueva, un text que també rebutja les afirmacions que Israel estigui cometent un genocidi a Gaza fins que no ho dicti una sentència internacional. La moció també condemna la persecució a comunitats cristianes a països com Nigèria, Síria, Iran o Iraq.
La proposta ha tirat endavant amb vots favorables de Junts, PP i Vox. El govern (Valldoreix Plural, ERC, PSC i CUP) ha optat per l’abstenció. El vocal portaveu del PP, Carlos Aranguren, ha reivindicat que el seu portaveu condemna “qualsevol tipus de vandalisme”; des de Vox, Juan Pich-Aguilera ha refermat que està “a favor de la convivència”, tot lamentant situacions de protesta com les de la Vuelta.
L’exposició de la moció ha donat pas a un debat aspre, amb retrets i, també, amb comentaris en veu alta i aplaudiments per part del públic assistent, entre el qual hi havia més d’una vintena de persones de la comunitat jueva. La proposta s’ha presentat d’urgència i els vocals del govern han lamentat que no han tingut prou temps estudiar-la, cosa que ha justificat en part l’abstenció. De fet, el president de l’EMD, Juanjo Cortés, ha assegurat que a la junta de portaveus s’havia “acordat no tractar aquest tema” a la junta de veïns.
La paraula “genocidi”
Els membres de la comunitat jueva presents a la sessió plenària han carregat contra l’abstenció de l’executiu. Una d’aquestes persones, Anna Cribillé, ha retret que aquesta “no era una moció política”, i que només buscava “condemnar els discursos d’odi”. En el mateix sentit s’ha pronunciat Moriah Ferrús, que ha apel·lat a la “solidaritat” dels vocals: “L’escola jueva catalana és a la vila (…). No pot ser que a Valldoreix algú s’abstingui pel que passa a Israel, som catalans igual que vosaltres”.
El col·lectiu jueu present a la sala ha insistit que la moció només buscava refermar el suport de l’EMD cap a aquesta comunitat, independentment de l’ofensiva d’Israel contra la població de Gaza, que ja ha deixat més de 65.000 morts. El cert, però, és que el text de Junts va més enllà de buscar aquest compromís.
La moció subratlla que “el terme “genocidi” només pot ser utilitzat amb rigor jurídic quan així ho determini un Tribunal de Justícia Internacional”. També vincula aquesta paraula a l’Holocaust que va patir el poble jueu durant la Segona Guerra Mundial i apel·la a “la responsabilitat institucional per no banalitzar aquest terme”.
El text, a més, acorda “condemnar la persecució que pateixen també altres comunitats religioses” a països com Nigèria, Síria, Iran i Iraq.
Una bandera palestina a la porta d’un despatx
La moció reclama a l’EMD “neutralitat institucional“. Una petició sorgida arran d’una situació viscuda a les bambolines de la Casa de la Vila: el vocal del govern Àlex Aguilar (CUP) va penjar una bandera de Palestina a la porta del seu despatx. El cupaire ha defensat que va ser una acció “personal” i ha rebutjat l’acusació de Junts que es tractés d’un error: “En cap cas va ser un error”. “No tinc opinions antijueves, condemnem tots els discursos d’odi per ètnia i religió; el que condemnem és la ideologia, el sionisme”, ha dit Aguilar, que també ha insistit que, encara que no hi hagi cap sentència, usar el terme “genocidi” és quelcom “moral”.
Des d’ERC, el vocal Ramon Segura ha lamentat que no hagi estat possible consensuar un manifest unitari de tots els grups municipals. El republicà ha insistit que l’EMD tracta tota la ciutadania “per igual”.
L’esperit de la moció
Per a la vocal de Junts Lluïsa Muñoz, les abstencions dels grups que configuren el govern no han estat “cap sorpresa”, i ha retret als vocals i al president que “no han entès l’esperit de la moció”. “Estan tan cegats per defensar la causa palestina que no m’han escoltat”, els ha retret. Després d’això, ha carregat contra el govern palestí per viure lluny d’aquest territori i ha posat en dubte les informacions que reporten els periodistes locals presents a la franja. “Ens diuen fatxes perquè som cristians, antiokupes i antiimmigració il·legal. Som gent demòcrata. Això no és un genocidi”, ha dit la juntaire.
Des del govern, la vocal portaveu del PSC, Susanna Casta, ha lamentat que s’hagi “polititzat” la situació amb aquesta moció. “Si tenen por, vinguin a explicar-li al president”, ha dit la socialista als membres de la comunitat jueva.
Cortés: “Sempre estem al costat de la comunitat jueva”
El president de l’EMD, Juanjo Cortés, ha justificat l’abstenció de l’executiu. “No són formes de presentar una moció”, ha retret sobre el fet que Junts l’hagi presentat per via d’urgència. El president de l’administració descentralitzada ha assegurat que a la junta de portaveus es va acordar no tractar aquest tema. Sobre el text, considera que “hi ha atesos que no s’ajusten a la realitat”.
En tot cas, Cortés ha reivindicat que des de la Casa de la Vila valldoreixenca sempre han estat “al costat de la comunitat jueva”. Com a exemple, ha parlat de la intermediació que va fer l’EMD per resoldre un conflicte entre l’escola jueva Hatikva i el veïnat, que es queixava de les mesures de seguretat imposades al voltant del centre.
