El tinent d’alcaldia d’Economia, Coneixement i Organització i regidor de Benestar Animal, Carles Brugarolas, fa balanç de la feina feta per Junts per Sant Cugat durant els dos primers anys de mandat.
Acaba d’iniciar el tercer curs del mandat. Poc abans de les vacances ja vau fer el balanç de mig mandat i l’alcalde va dir que, de totes les propostes que hi havia a l’acord que teniu amb ERC, la meitat ja estaven o fetes o en marxa. Com prioritzareu les accions que us queden?
Jo crec que la qüestió és que aquell acord té tota la vigència, és un acord que anem revisant i sobre el qual hem treballat, i per tant la intenció és complir-lo tot ell. Si hi ha alguna cosa que no arribem a completar-la serà perquè el cicle de vegades és llarg.
Però que anem treballant amb orientació a l’acompliment del 100% dels programes i dels pactes, com ha de ser.
Com estan les relacions amb ERC?
Es va fer un acord que ha sigut molt favorable per la ciutat i que està funcionant, personalment, opino, que molt bé. I aquests acords no són fàcils. Crec que hem anat ajustant qüestions, serrellets, i que la veritat és que cada vegada funcionem millor i cada vegada és més confortable.
Sempre heu parlat de no pujar la pressió fiscal, però darrerament els ciutadans estan rebent una carta sobre un impost nou de residus. Com s’entén el no pujar la pressió fiscal amb què s’apugin els impostos o n’apareguin de nous?
Bé, és un per imperatiu legal. És la taxa de residus. Hi ha una llei estatal que ens obliga a repercutir el 100% del cost de la recollida i el transport de residus. Nosaltres estem en un moment de licitació nova i, per tant, hem hagut de crear la taxa com ens imposava la llei. I això ho havíem d’advertir. A més a més, pujarà de manera molt important entre el 2025 i el 2026, perquè pujarà un altre 25% d’un any per l’altre.
Nosaltres hem dit que congelarem la pressió fiscal. Congelar la pressió fiscal no vol dir congelar nominalment, perquè si congeles nominalment i hi ha inflació, l’Ajuntament perd poder adquisitiu. Anirem modificant la fiscalitat municipal al mateix ritme que creix l’economia o que hi ha inflació. I d’aquesta manera no hi ha transferències reals de riquesa entre ciutadania i Ajuntament o entre administració i administrats. Això és el que vol dir congelar la pressió fiscal.
Un altre dels punts més comentats entre els ciutadans aquest any ha estat relacionat amb la neteja i l’estat de la via pública. Éreu conscients abans d’arribar al govern que la situació era aquesta?
Ho sabíem, ho vivíem, ho denunciàvem, i al final quan coneixes una mica la dinàmica pública, el que saps és que això és com una roda, que quan l’atures costa molt de tornar a posar en marxa. La veritat, ho haig de dir, en el mandat passat la part socialista del govern no va ser capaç de tirar endavant en moltes coses. I una d’elles era, per exemple, l’actualització de molts dels contractes més importants.
La recollida de voluminosos, parcs i jardins en l’àmbit dels serveis urbans, la neteja de l’espai públic, la recollida de transport de residus… Aquests són contractes importantíssims que trigues molt de temps a fer-los i que, a més a més, un cop estan fets i adjudicats, com que són tan grans i requereixen tanta inversió per part del concessionari, trigues bastants mesos en què estiguin funcionant en plenitud. El que hem de fer és no tornar a fallar.
Potenciar el comerç local és un dels vostres objectius. A què us referiu amb això? A què estiguin tots els locals plens, independentment del que hi hagi o que siguin comerços locals?
La qualitat urbana té molt a veure amb la dinamització comercial dels carrers. Sant Cugat té alguns carrers al centre, bàsicament l’eix Monestir – Estació, però amb potencial d’eixamplament o d’allargament cap a l’avinguda de Cerdanyola i amb necessitat, ja no dic potencial, sinó d’eixamplament entre les places de Barcelona i Can Quitèria, per una banda, i la plaça de Sant Pere i de Pep Ventura, per l’altra banda. Aquí del que es tracta és que hi hagi punts de destí en aquestes places que queden fora de l’eix, perquè els carrers que connecten guanyen vitalitat comercial.
El tema ungles, el tema forns, el tema d’aquestes activitats comercials tan recurrents, la veritat és que no tenim instrumental, llevat que aturis el conjunt de l’atorgament de llicències. El que hem de fer és informar, en la mesura possible, i confiar que els operadors, quan s’implanten, fan estudis de mercat.
A Sant Cugat estan en marxa diverses promocions d’habitatge protegit. Creieu que això és suficient per frenar la problemàtica actual?
El primer que necessitem és un diagnòstic acurat i jo crec que no el tenim en l’àmbit de país. Quan el preu d’un bé puja és perquè hi ha més demanda que oferta en un context territorial i en un temps determinat. Els joves no es poden emancipar, la viduïtat és un altre element gravíssim de risc habitacional, els divorcis, les separacions, els sotracs econòmics de qualsevol mena, això és molt greu a tot arreu. Doncs a Sant Cugat encara més, perquè és un municipi percebut com a millor i que ja té molta demanda per venir-hi a viure.
Hem d’intentar promoure tot l’habitatge protegit que siguem capaços, comprometent el mínim possible el creixement de la ciutat. Sant Cugat no vol créixer. El nostre problema és que la gent de Sant Cugat s’ha de poder quedar a Sant Cugat.
Aquí tenim un model singular, és a dir, entenem bé el problema, sabem què és el que hem de fer, que és intentar retenir la nostra gent, per tant, promoure com més habitatge protegit millor, comprometent el mínim possible el creixement de la ciutat, d’aquí la proposta de Can Camps i d’aquí també la proposta molt clara i jo crec que molt assenyada que té tot el sentit del món, que és dir, sobretot volem promoure habitatge protegit per la gent de Sant Cugat, i per això els 10 anys d’empadronament. I aquestes són les posicions del govern que jo crec que són les encertades.
Sobre els 10 anys d’empadronament, en els últims mesos ha pres força aquest discurs en Junts, i hi ha qui diu que esteu intentant no perdre aquells votants que potser dubten si votar Aliança?
Ridícul. Aquest tipus de plantejament és absurd, jo crec que és que en el fons tots els grups municipals compartim el mateix objectiu que és que la gent de Sant Cuat no hagi de marxar.
Escolta l’entrevista sencera:
