La crisi de l’habitatge no es resoldrà només construint més pisos, sinó abordant aquest dret de la mateixa manera que es defensa la sanitat o l’educació. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la primera taula de la jornada sobre habitatge organitzada aquest dissabte per la CUP. Hi han participat el jurista especialitzat en habitatge Pablo Feu i l’arquitecta Alexandra Quesada, que defensen la necessitat d’un canvi de paradigma que situï l’habitatge com un dret i no com un actiu financer.
Feu ha dibuixat una diagnosi contundent de la situació actual. Segons ha exposat, els preus del lloguer van augmentar un 178% entre l’any 2000 i el 2023, mentre que les rendes familiars van pujar un 68%. Una diferència que, al seu parer, evidencia que el mercat immobiliari s’ha desvinculat de la capacitat econòmica d’una part important de la població.
El jurista atribueix aquest fenomen a la presència creixent de compradors amb un alt poder adquisitiu que absorbeixen l’oferta disponible. “Si tot el que surt al mercat es ven, vol dir que hi ha gent amb diners que ho compra, i això està deixant fora les rendes mitjanes i baixes”, ha sostingut. En aquest sentit, ha criticat que existeix una “especulació severa“, tot alertant que les diferents reformes legislatives impulsades en els últims anys no han estat suficients per revertir la situació.
L’urbanisme com a eina clau
Feu també ha advertit que el mercat immobiliari està condicionant cada vegada més el model urbà: quan només les persones amb rendes elevades poden accedir a determinats barris o municipis es produeix una homogeneïtzació social que expulsa la resta de la població. “L’ordenació de les ciutats l’està adoptant el mercat immobiliari en funció dels seus interessos”, ha afirmat, tot defensant que les administracions tenen l’obligació d’intervenir-hi.
Per la seva banda, l’arquitecta Alexandra Quesada ha posat el focus en les eines urbanístiques disponibles per fer front a la crisi. Ha recordat que Catalunya compta amb un parc residencial envellit i ha lamentat que moltes de les eines existents s’estiguin aplicant tard. Tot i això, ha defensat que l’urbanisme continua sent un instrument estratègic per ampliar el parc d’habitatge assequible.
“La densitat és important i l’urbanisme ha de ser eficient”, ha assenyalat, tot reivindicant una aposta per la regeneració dels barris i dels edificis existents. També ha recordat que les zones amb més dèficits urbanístics acostumen a coincidir amb aquelles que concentren una població més vulnerable.
Objectiu: frenar l’especulació
Feu ha defensat mesures destinades a limitar l’especulació. El jurista ha plantejat restringir la compra d’habitatges a usos residencials efectius i reduir-ne l’atractiu com a producte d’inversió. Segons ha explicat, si els habitatges només poden generar rendibilitats vinculades a l’ús residencial i als preus regulats, disminueix l’interès dels fons d’inversió i altres actors especulatius.
El jurista també ha apostat per ampliar les competències municipals perquè els ajuntaments puguin limitar determinats usos residencials, com ara els habitatges turístics o els allotjaments de temporada.
Quesada, en canvi, ha incidit en el marge d’actuació dels consistoris amb les eines actuals. Ha destacat la tasca de les oficines locals d’habitatge, la mediació en conflictes residencials, la mobilització d’habitatges buits i la possibilitat d’aplicar incentius fiscals o impulsar col·laboracions amb promotors privats. Amb tot, ha recordat que la construcció d’habitatge assequible requereix temps i recursos i que molts municipis es troben limitats per la manca de capacitat tècnica i econòmica.
Els dos ponents coincideixen en la necessitat de protegir el parc públic existent. Feu s’ha mostrat escèptic amb els objectius de construcció anunciats per les administracions si, paral·lelament, es continua perdent habitatge protegit. Per això ha defensat eliminar els mecanismes que permeten desqualificar habitatges de protecció oficial al cap dels anys.
“Si fem 50.000 habitatges i en perdem 50.000 més, malament”, ha advertit Quesada, que ha insistit que la primera prioritat ha de ser conservar el parc existent abans d’ampliar-lo.
La taula ha fet una crida a abordar l’habitatge com una qüestió estructural. Mentre Feu ha alertat que la segregació residencial posa en risc la diversitat social de les ciutats i fins i tot alguns principis democràtics, Quesada ha apel·lat a la necessitat de generar consciència col·lectiva.
