Si anem fins al carrer Vinyoles, 6, a la cantonada amb la rambla de Can Mora, hi trobem el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, que ocupa l’antiga masia de Cal Quitèria. Actualment, s’hi fan diverses exposicions al llarg de l’any, però no sempre ha tingut aquest ús. Aquesta casa de pagès situada al mig de Sant Cugat ha canviat molt des dels seus inicis.
Una masia als afores
La masia de Cal Quitèria la va construir en Josep Pahissa Claret entre els anys 1879 i 1884. Durant aquells anys, Sant Cugat passava per un bon moment econòmic gràcies a la producció vitivinícola, i això va fer que la població s’estengués cap al sector de la plaça de Barcelona. Una de les noves cases que s’hi van fer va ser, precisament, Cal Quitèria. En aquell moment, la finca estava envoltada d’horts, i era a tocar de la riera.
Maria Pahissa, que hi va viure més de quaranta anys, recorda que quan era jove passava moltes estones als espais exteriors, sobretot a l’estiu, i explica que, com que no hi havia edificis, a la tarda havien d’entrar perquè “bufava marinada” i tenien fred. Explica, amb nostàlgia, tots els canvis que hi ha hagut en l’entorn: canvis com el caquier que tenien al costat de la masia, que feia uns caquis “molt dolços”, pels quals molta gent del poble els coneixia.
Durant els últims anys, l’entorn de la casa es va anar edificant, fins a envoltar-la d’altres pisos, i la masia que un dia va ser als afores de la ciutat es va acabar convertint en una de les poques cases de pagès que queden dins el nucli urbà.
El tiroteig a Cal Quitèria
El 1934, en el marc dels Fets d’Octubre, la tensió social i política va esclatar també a Sant Cugat. L’Ajuntament, dominat pels republicans federals i amb el suport del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i la Unió de Rabassaires, es va sumar a la vaga general i proclamà l’Estat Català. Durant aquelles hores, el poble va viure escorcolls, confiscacions d’armes i enfrontaments armats amb la Guàrdia Civil, que havia arribat per sufocar la insurrecció.
Enmig d’aquell caos, es produí un episodi que la memòria oral ha conservat: els guàrdies, que tenien l’ordre d’atacar l’Ajuntament ocupat pels revolucionaris, van confondre’s i dispararen contra Cal Quitèria, perquè la masia s’assemblava a la Casa de la Vila, situada a la plaça de Barcelona.
El net del fundador de la casa, Joan Pahissa Villadelprat, va explicar a Frederic Cabanas, autor del llibre ‘Sant Cugat. Orígens i històries d’un poble i d’una família’, que el seu germà Pere i ell van pujar al pis de dalt ensenyant un drap blanc en senyal de pau, i gràcies a això van deixar de disparar. Jordi Pahissa explica que, fins que la van reformar, “encara hi havia els senyals a les golfes” de quan hi havien disparat.
De casa natal a museu d’art tèxtil
L’any 2016 l’edifici es va començar a rehabilitar per allotjar-hi l’actual Centre Grau-Garriga, el primer centre d’art tèxtil contemporani de tot l’Estat. La transformació, però, va mantenir alguns elements propis de la casa natal dels Pahissa. Un exemple són les parets d’una de les sales, on hi ha pintades les imatges de la Torre Negra o del Monestir. Els Pahissa expliquen que aquestes parets les va pintar un pintor barceloní que, en aquella època, venia a estiuejar a Sant Cugat i que s’allotjava a una part de la casa que la família llogava.
Actualment, a l’equipament cultural s’hi poden veure diferents exposicions d’art tèxtil. Exposicions que els Pahissa han visitat recorrent el que, anys enrere, va ser casa seva. Ara, malgrat que no hi passen les nits, recorden amb un somriure el que van ser tots els moments viscuts a la casa natal de la família, i miren satisfets com el nou equipament, ja reformat, continua fent companyia als santcugatencs i santcugatenques.
