Avui dia, la vinya té una presència residual al Vallès Occidental, però a finals del segle XIX era la comarca amb una major especialització vitivinícola per davant de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia. Des de fa uns anys que diversos pagesos de Sant Cugat han optat per retornar als seus orígens i recuperar els conreus tradicionals. “Entristits” perquè hagués desaparegut aquest cultiu completament de Sant Cugat fa quasi nou anys, des de la masia Can Bell van apostar per començar a conrear vinyes, concretament de la varietat xarel·lo, ja que és la que millor s’adapta al terreny. Ara, la primera vinya que van plantar ja comença a donar els primers fruits. Una iniciativa que també ha seguit l’Iñigo Haughey plantant dues hectàrees de vinyes darrere del Pi d’en Xandri.
A diferència d’ell, però a Can Bell van començar plantant una hectàrea i no va ser fins al cap de quatre anys que van decidir plantar-ne una i mitja més. Actualment, amb dues hectàrees dedicades a aquest cultiu, reconeixen que la producció és limitada i no arriba a ser un negoci. Tanmateix, sí que tenen un futur més proper que els altres cultius amb els quals compten.
Olives i avellanes
Així, a més de vinyes, també tenen oliveres i avellaners. No obstant això, segons expliquen, en el cas dels avellaners la producció és molt reduïda, ja que els senglars s’ho mengen tot. I pel que fa a les oliveres, en ser molt joves, la sequera d’aquests darrers anys ha impactat fortament en elles. Tot i això, han pogut complir amb el seu objectiu: crear un vi de caràcter santcugatenc: ‘Can Bell’, és el vi blanc que han creat de la varietat xarel·lo. Conreat a la seva masia, un cop el recullen, el mateix dia el porten amb uns camions refrigerats cap a un celler. I no és fins quasi un any després que tenen l’oportunitat de provar els resultats de tota la feina feta.
