Can Vasconcel s’ha convertit en un nou focus de conflicte urbanístic a Sant Cugat. Els veïns de Can Trabal s’han organitzat per frenar la transformació d’aquest sector, situat a tocar de Collserola, on l’Ajuntament treballa en una modificació del planejament que ha de permetre construir habitatge protegit, pisos de mercat lliure, nous equipaments i una connexió amb la carretera de l’Arrabassada. El govern defensa que l’operació servirà per obtenir 115 habitatges de protecció oficial, mentre que la plataforma Stop Vasconcel reclama que el projecte s’anul·li i s’arxivi.
La proposta afecta els àmbits de Can Vasconcel, la Colònia Duran i Can Menta, al barri de Can Trabal. L’Ajuntament la va donar a conèixer el maig del 2025, després d’una reunió amb la Generalitat, propietària de 8.114 metres quadrats de sòl a la zona. En aquell moment, el consistori va anunciar més de 110 habitatges protegits, però no va concretar públicament quants pisos de mercat lliure comportaria el conjunt de l’operació.
La dimensió completa del desenvolupament apareix en la documentació ambiental enviada posteriorment a la Generalitat. L’avanç de la modificació del Pla General Metropolità analitza diferents alternatives i selecciona una ordenació de 299 habitatges, dels quals 110 serien protegits. La proposta també preveu concentrar l’edificació al voltant d’un nou eix viari, connectar Can Trabal amb la carretera de la Rabassada, regularitzar la Colònia Duran i transformar part dels terrenys actualment edificables en espais verds.
Encara no hi ha aprovació inicial
El planejament, però, encara no ha estat aprovat inicialment. El regidor d’Urbanisme, Àngel Pedrós, ho va confirmar durant el ple de juliol, en el debat d’una moció del PP i Vox que reclamava revisar i aturar el projecte.
“Aquí no estem discutint un projecte, estem discutint una intenció”, va afirmar Pedrós, que va remarcar que el consistori “encara no ha aprovat res”. El regidor d’Habitatge, Francesc Duch, va situar aquest tràmit com el següent pas: “Esperem ben aviat poder portar el planejament al ple per a la seva aprovació”.
Fins ara, el que ha tramitat l’Ajuntament és l’avanç urbanístic i la consulta ambiental prèvia. El consistori va enviar la documentació a la Generalitat el 3 d’octubre del 2025 i l’administració catalana va emetre el document d’abast el gener del 2026. Aquest informe no aprova ni rebutja el planejament, però fixa les qüestions ambientals i urbanístiques que l’Ajuntament haurà d’estudiar abans de portar-lo a aprovació inicial.
Entre altres consideracions, els serveis urbanístics de la Generalitat adverteixen que la densitat plantejada és significativament superior a la dels teixits residencials de l’entorn i reclamen revisar tant la densitat com l’edificabilitat. També exigeixen estudiar alternatives diferents de l’ordenació seleccionada per l’Ajuntament.
Els veïns: “No estem en contra de l’habitatge públic”
La plataforma Stop Vasconcel i l’Associació de Veïns del Sector Can Trabal asseguren que no s’oposen a la construcció d’habitatge assequible, però consideren que el projecte comportaria una densificació excessiva d’un barri format principalment per habitatges unifamiliars i situat a les portes de Collserola.
Els veïns alerten especialment de l’augment del trànsit, la pressió sobre els serveis municipals i l’impacte ambiental i paisatgístic de l’operació. També reclamen que les millores dels accessos i la regularització de la Colònia Duran no quedin condicionades a l’execució de tot el desenvolupament immobiliari.
Durant el ple, el PP i Vox també van assegurar que l’ordenació comportaria l’enderroc de dos habitatges. La CUP va afegir que la proposta afectaria persones que viuen des de fa anys a la Casa de les Bruixes i terrenys agrícoles vinculats a una masia de la zona.
Stop Vasconcel defensa que el creixement es concentri en altres punts de la ciutat i proposa destinar l’antic Centre Aura a una residència per a gent gran. “No es tracta d’escollir entre habitatge o serveis socials. Es tracta de planificar una ciutat que respongui a les necessitats de totes les etapes de la vida”, argumenta la plataforma.
El govern defensa que és sòl urbà
Davant la comparació del PP i Vox amb Torre Negra, el govern municipal defensa que es tracta de situacions urbanístiques diferents. Pedrós va remarcar que Can Vasconcel es troba fora del Parc Natural de Collserola i que els terrenys formen part de sòl urbà. Segons l’executiu, l’operació permetria ordenar un àmbit actualment edificable, protegir una part més gran dels terrenys, recuperar la riera i eliminar definitivament la reserva de l’antic vial de cornisa.
Duch també va defensar que el planejament s’ha treballat “de manera quirúrgica” per maximitzar les zones verdes i reduir l’impacte de l’edificació. El regidor va recordar que Can Vasconcel forma part del Pla d’Habitatge Assequible des del mandat anterior i que l’Ajuntament treballa amb els propietaris del sòl des del 2019.
L’executiu considera imprescindible combinar habitatge protegit i habitatge lliure perquè el desenvolupament sigui econòmicament viable. “De veritat que proposen treure els habitatges lliures i deixar només els de protecció oficial?”, va preguntar Duch a la CUP. Segons el regidor, impulsar el sector només mitjançant expropiacions comportaria anys de litigis i un cost difícilment assumible per a l’Ajuntament.
Un estudi de mobilitat que l’oposició no ha vist
La mobilitat és un dels principals punts de fricció. Pedrós va assegurar que l’Ajuntament disposa d’un estudi extern i independent que conclou que l’augment de densitat no provocaria problemes. Tot i això, el PP, la CUP, el PSC i En Comú Podem van coincidir que no han pogut consultar aquest document.
El mateix Pedrós va admetre que la proposta encara es pot modificar: “Que hem de revisar el projecte? El revisarem”. El regidor també es va mostrar disposat a estudiar les afectacions sobre finques particulars, però va insistir que el problema de l’habitatge ha de ser la prioritat.
La moció del PP i Vox per revisar i aturar el projecte només va rebre el suport dels dos grups proposants. Junts, ERC i En Comú Podem hi van votar en contra, mentre que el PSC i la CUP es van abstenir després que no prosperessin les esmenes cupaires per mantenir els habitatges protegits, eliminar la promoció privada i replantejar els accessos.
