Després de ‘Petar-ho a les xarxes en català’, la santcugatenca Carla Clavera aterra amb un nou llibre. ‘Si un dia tu i jo‘, editat per Fanbooks (Grup 62), és la primera incursió en el món de la ficció d’aquesta santcugatenca coneguda per ser creadora de continguts. Amb prop de 40.000 seguidors a Instagram, Clavera s’endinsa en el caos interior d’una jove de 25 anys que afronta els reptes que suposen el desamor, la pèrdua i l’absència. Tot i que la protagonista pot tenir punts en comú amb Clavera, l’autora deixa clar que l’obra no és autobiogràfica. La novel·la ha estat un desafiament per a ella a l’hora de crear “una novel·la que parla del que costa deixar anar i del que esperem recuperar”. El llibre surt a la venda aquest dimecres.
Clavera és periodista i crea contingut a les xarxes exclusivament en català. ‘Si un dia tu i jo’ aborda també l’amistat, la identitat, la soledat i l’ansietat vital, “amb una veu molt connectada a la sensibilitat de la generació actual”.
Carla Clavera
Primera novel·la!
És la història de la Matilda. És una noia, com podria ser jo, com podrien ser les meves amigues, que viu per Barcelona, té un grup d’amics, està una mica enamorada, una mica perduda, i lluita per buscar el seu camí.
És per a un públic juvenil o els temes que es tracten poden interessar a altres sectors?
El llibre està amb el segell Fanbooks del Grup 62 i sí que és un segell que neix per a un públic juvenil, adults joves, però sí que és veritat que jo, quan vaig començar a escriure aquest llibre, volia que se’l pogués llegir la meva cosina de 15 anys, però també una noia de 25. Crec que engloba… Sí, sempre parlo de noies, perquè trobo que és un llibre que potser va més enfocat a un públic femení, però també els nois que el puguin llegir, evidentment, benvinguts siguin.
Quant de tu hi ha en aquest llibre?
La novel·la no és autobiogràfica, no és una cosa que m’hagi pogut passar a mi, però sí que, evidentment, per escriure un llibre, la inspiració ve de llocs. Aleshores, clar, aquests llocs existeixen a la meva ment, ja sigui perquè és una cosa que m’ha explicat una amiga, que li havia passat a una cosina, o una cosa que potser sí que m’ha passat a mi, i el llibre es va construint una mica amb anècdotes reals, però amb coses que potser no ho són i podrien haver estat.
Un llibre de més de 400 pàgines!
Jo no he notat que hi hagi una disminució en l’hàbit de la lectura, perquè a mi els llibres m’han acompanyat sempre. O sigui, jo he notat molt d’això. I jo penso, és mentida que els joves no llegeixen. Així que jo vaig dir, jo escriuré aquest llibre, se’l llegirà qui vulgui. I a més a més, he de dir que si ara mires les xarxes crec que aquest 2026 llegir està de moda. Llegir s’ha posat de moda. I ja no sé si és del tot performatiu o no, però la gent surt a les xarxes amb llibres.
Tu definiries el gènere com a novel·la romàntica?
És novel·la romàntica, té una part de novel·la romàntica, després crec que l’amistat… Per a mi les amistats són una història d’amor, també. No deixa de tenir un pes molt important. Hi ha una relació molt important i molt forta amb les dones de la família, tant amb l’àvia com amb la mare, que això era una cosa que jo volia que hi fos 100%.
Dius que l’obra parla de persones que, tot i anar sense brúixola, busquen qui són. La generació Z és la generació més desorientada?
Crec que sí. Som una generació que ens ho han donat tot fàcil, amb safata de plata. “Fes cinc màsters i se’t rifaran”. Tu acabes i està tothom igual que tu, perquè a tothom li han venut la mateixa història. Aleshores, tu ets un més. Estàs en un punt que dius, i ara cap on vaig? I no, tu acabes els estudis i dius que la vida real comença, perquè al final la vida real no te l’expliquen ni a la universitat, ni a l’escola, ni enlloc, te la vas trobant a mesura que la vas vivint. Per tant, jo crec que a la generació Z ens passa una mica això.
Tornes a aplicar la fórmula del dietari. Connectes més amb el lector?
És una peça clau per sentir-los a prop. El tema d’escriure com et sents, les teves emocions, tot això ha estat clau per a mi i crec que també és molt clau per a la Matilda. Ja ho veureu. En un món on estem tan hiperconnectats tots amb tots, t’assabentes que fa el teu amic, que està a Tailàndia, a vegades no sabem què ens passa a nosaltres mateixos. I és com molt important seure i escriure, almenys per a mi, per altra gent ho serà anar a pintar o fer coses, però crec que és molt important dedicar-nos una estona a nosaltres per connectar i veure què és el que realment sentim.
Només el 29% dels joves, entre 15 i 29 anys, tenen el català com a llengua habitual. Com a creadora de continguts en català, ho comparteixes?
Sí, no m’agrada gaire ser pessimista en aquest tema, però sí que és veritat que les dades són esfereïdores. A mi se’m parteix el cor perquè és la meva llengua, és una llengua que al final cal defensar a tort i a dret. Cada vegada hi ha més joves que es llancen a les xarxes a fer contingut en català, cosa que és perfecta i celebro, però encara en falten més, o sigui, això segur. És un moment que no és gaire bo per al català. Jo penso que almenys fent vídeos, ara un llibre, escrivint un llibre en català, d’alguna manera estem ajudant una mica. Que no vull que ningú ens imagini com els salvadors de res, perquè no ho som. Això, els salvadors haurien de ser unes altres persones que fessin la feina. Però a mi em posa molt trista. Per això jo, des d’aquí, dic que, si us plau, mantinguem el català i parlem el català sempre que es pugui.
