L’espai polític de Cugat Mèdia ha entrevistat aquesta setmana al tinent d’alcaldia d’Economia, Coneixement i Organització i regidor de Benestar Animal, Carles Brugarolas.
Al setembre, en una entrevista aquí a Cugat Mèdia, qualificava de ridícul comparar Junts amb Aliança. Continua pensant-ho després de diverses declaracions que han fet l’alcalde o altres membres Junts?
Absolutament. Jo crec que darrerament vam sentir una declaració, diria que era del secretari general de Junts, en Jordi Turull, que deia que Aliança representa una esmena en la totalitat, o una part com a mínim de les arrels de Junts. Perquè per Junts, Catalunya és un sol poble, vinguis d’on vinguis, no et preguntem d’on venim, no et preguntem quina és la teva llengua, el que sí que volem és convidar-te a compartir un projecte de futur.
I Aliança no és així. Aliança és, efectivament, una esmena a la totalitat al projecte social de Junts per Catalunya. I, per tant, és ridícul comparar un partit i un altre.
L’altra cosa és que, en alguna mesura concreta, hi pugui haver una coincidència igual que la podria haver-hi entre Aliança i la CUP, per dir alguna cosa.
Se sent còmode amb declaracions com les que ha fet l’alcalde, Josep Maria Vallès, relacionades amb el B9 i qualificant-ho d’un fantàstic hotel?
El que hem de fer primer és contextualitzar-ho. L’alcalde no va dir només això, va dir moltes altres coses. I, evidentment, jo crec que no estava referint-se a aquell emplaçament com una cosa de luxe. L’alcalde no estava fent una referència o aquesta assimilació entre aquell recinte i un espai de luxe amb el qual persones sense papers o el que sigui, s’hi poguessin allotjar i estar de luxe, perquè evidentment no és el cas.
I quan es relaciona el padró com a ‘coladero’?
El padró, efectivament, ha d’estar controlat. S’ha de gestionar molt bé perquè és una eina de política pública molt important. I quan constatem que estava artificialment inflat per deixadesa, doncs, home, aquí tenim un problema que afecta la gestió dels serveis públics.
I, per tant, això és molt important tenir-ho controlat, però això no és una política, no ha de ser ni de dretes ni d’esquerres, és una política de bona gestió.
Encara queda més d’un any per les eleccions, no sabem què passarà a Sant Cugat, però si hi ha la necessitat, es veuen pactant amb Aliança en cas que entrés al Ple?
Bé, això el primer que s’ha de constatar és que els cordons sanitaris han estat un fracàs estrepitós. I cal veure-ho sobretot en el cas de Vox, aquí i en el conjunt de l’Estat.
Una segona qüestió és que els cordons sanitaris s’han aplicat sempre en un extrem de l’eix ideològic, però no en l’altre.
I això em fa pensar que hi ha un interès a limitar opcions d’acord o de pacte amb una part de l’eix ideològic i no amb l’altra. I, per tant, hi ha un cert interès a anar fent aflorar aquesta qüestió.
El primer que espero és que forces com aquesta, que són una esmena a la totalitat del que nosaltres volem representar, l’ideal seria que no entressin. I, per tant, aquest és el que voldríem aconseguir, que forces extremes com aquestes no arribin ni a entrar. I que el consistori estigui ocupat, essencialment, en tots els aspectes, per totes les opcions, només faltaria. Però per forces que considerem que totes les persones de la societat, vinguin d’on vinguin, sigui quina sigui la nostra condició i el nostre origen, hem de tendir cap a tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions.
Parlant de les relacions que teniu ara amb els socis de govern a Esquerra i amb altres partits del ple, us sentiríeu ara més còmodes pactant amb un Partit Popular que amb Esquerra o repetiríeu el pacte?
El primer amb això, també és una qüestió tàctica evident, és no tancar-se portes. Per nosaltres és important que la ciutadania tingui clar que nosaltres som una força de govern i que dialoguem i tenim capacitat d’acordar amb qualsevol de vegades aspectes puntuals, de vegades aspectes programàtics o de vegades, fins i tot, acords per compartir el govern. Nosaltres amb Esquerra creiem, la veritat, que està anant molt bé i que el govern que compartim amb Esquerra és molt positiu pel municipi i això és el que és realment important.
I si algun dia es donen les circumstàncies per pactar amb una altra força, la que sigui, aquí l’únic que compta és si és positiu pel municipi o no, i si donem més amb menys, i si som capaços de complir la funció social que ha de complir un ajuntament. I això és el que està passant.
Des del vessant econòmic, quina és la seva opinió sobre l’annexió de Bellaterra?
Des del punt de vista d’economia, tinc poca cosa a dir. Tot sembla indicar que Bellaterra té un cert superàvit fiscal, per dir-ho així, amb l’Ajuntament de Cerdanyola i hauríem de veure què passa en el cas de Sant Cugat. Vaja, no li veig ni més inconvenient, ni més ni menys.
Però suposaria una bona entrada econòmica pel tipus de rendes que tenen aquests veïns?
No necessàriament, perquè també és un tipus de barri més dispers i, probablement, la despesa pública necessària per habitant a Bellaterra és més elevada que amb les parts més denses o més compactes del municipi.
La qüestió de Bellaterra té molt més a veure amb afinitats sociodemocràtiques, amb la voluntat que expressa la gent de Bellaterra. El que és natural és que el sistema institucional i administratiu s’adapti a la voluntat de la gent i no a l’inrevés.
Com es preveu econòmicament el 2026?
Nosaltres ara estem treballant en liquidació del 2025. La del 2024, que era un any molt crític, la vam tancar en positiu amb moltes dificultats i una mica pels pèls. La liquidació del 2025, tot sembla indicar que haurem fet una nova passa endavant.
Veníem de molt enrere. Veníem d’una situació dificilíssima i que, a més a més, ens vàrem proposar resoldre-la sense repercutir el cost amb la ciutadania. I ho estem aconseguint.
I això té un punt de miracle, eh?
A finals d’any, l’Ajuntament va cobrar 9,3 milions d’euros provinents de l’Àrea Metropolitana fruit d’una gestió feta per aquest govern. I això s’ha repetit, potser amb xifres no tan grans, però hi ha diversos esdeveniments que tenen relació directa amb la gestió i amb l’ambició d’aquest govern de servir i de ser capaços de fer més amb menys. I ho estem aconseguint.
Veníem de molt enrere. Hem d’aconseguir revertir la situació estructural del pressupost corrent de l’Ajuntament i estem treballant en això i queda feina per fer, però l’anirem fent i anirem clarament en el bon camí.
També una altra qüestió molt concreta que val la pena destacar-la, que és en tot aquest mandat entre juny del 23 i juny del 27, l’únic any normal, pel que fa al pressupost, que tindrem és aquest, el del 2026.
Per què?
Perquè el del 2025, els tres primers mesos, no sabíem si havíem sortit o no de la situació de tutela financera i de pla de sanejament.
No sabíem si podríem implantar, desenvolupar, executar el pressupost d’inversions o no.
Ara sí que ho sabem, i per això hem fet un pressupost d’inversions que preveu la incorporació del romanent del 2025 i la presentem tota en paquets, perquè ja sabíem que el 2025 no tindríem temps d’executar amb normalitat.
Amb tot, crec que aquest haurà estat un grandíssim any, un grandíssim mandat des de la perspectiva econòmica, no?
Què ens dius doncs de les inversions?
Aquest any hi haurà una capacitat inversora que fa anys que no la veiem a Sant Cugat per fer una mica el que ja tenim a la vista. Però bé, per les coses més importants. Quines són?
Doncs les que més ens preocupen des de sempre, el manteniment de la via pública, les voreres, les infraestructures, els pavellons, totes aquestes qüestions, a part de l’arrencada i de la posada en marxa dels equipaments que tenim en curs…
I amb això estem, posant en marxa la Unió, el complex aquàtic de Mira-sol, el pavelló de la Guinardera, arranjant voreres, arranjant carrers, reurbanitzant barris, posant la ciutat al dia. Venint d’una aturada profundíssima, com deia, que es va esdevenir el mandat passat.
Parlant d’equipaments, a què es deu la manca de manteniment que hi ha en els equipaments municipals?
El que ha passat és que hi ha hagut una interrupció molt brusca i molt profunda durant la gestió socialista. No ho puc expressar d’una altra manera.
Què està passant aquests dies amb el Rodalies? Els socialistes, no sé, els socialistes, perdoneu, jo no puc dir-ho d’una altra manera, són un desastre gestionant. Ho van ser el tripartit de la Generalitat, ho va ser l’Ajuntament de Sant Cugat, ho estan sent a l’Àrea Metropolitana, ho estan sent a la Generalitat de Catalunya, ho són a l’Estat central. Són un desastre.
El dèficit que es va superar tot just fa un any, o que es va anunciar que s’havia superat fa un any, i la tutela financera de la Generalitat, que també vam deixar d’estar fa un any, ja és història? No tornarem a estar?
No, podríem tornar a estar. Amb els números d’ara en mà és història. Depèn de qui gestioni, es posen al risc els serveis públics. Nosaltres garantim la capacitat d’aquest ajuntament de prestar els serveis públics que ha de prestar.
Com estan les converses amb Valldoreix per posar fil a l’agulla el conveni amb l’EMD?
Espero que ho aconseguirem amb la màxima brevetat. No sé quan, però ràpidament, hauríem de signar i de pactar el nou pacte, que és un pacte que ara el plantegem d’estabilitat.
És a dir, veníem d’on veníem. És un pacte que justament el vaig promoure jo per la part de l’Ajuntament també, fa uns 15 anys, i que ha donat moltíssima estabilitat, ha funcionat magníficament bé.
I ara, per tant, el que estaríem per elaborar és només adaptar allò que és imprescindible pel trànsit del temps.
