Per què hi ha dones que se senten atretes per nois dolents? Aquesta és la pregunta de partida del primer llibre de Carlota Elías, criminòloga santcugatenca que, amb poc més de vint anys, ha convertit el seu treball de fi de grau en una obra divulgativa que ja està generant impacte. El concepte clau, defensa, és clar: “Les dones que senten atracció pel ‘malote’ confonen la violència amb protecció”. Una idea que travessa tota la seva anàlisi i que explica per què determinats perfils, sovint violents, poden generar atracció.
La hibristofília, en la seva definició original, s’associa a l’atracció per criminals empresonats. Però Elías en proposa una lectura més àmplia: “No és una parafília sexual, sinó una tendència femenina on majoritàriament s’engloba més la part emocional.”
Voler salvar l’altre
Un dels factors clau que assenyala Elías és el que defineix com un impuls après: el sentiment de voler salvar l’altra persona. Es tracta d’un patró amb arrels socials, vinculat a una educació que, des de petites, fomenta el rol de cuidar.
Aquest esquema es trasllada sovint a les relacions de parella, on apareix la idea de ser “l’escollida” capaç de canviar o redreçar l’altre. Una dinàmica que pot acabar consolidant vincles desiguals o dependents.
A tot plegat s’hi suma el pes de la cultura popular. Sèries, pel·lícules i altres relats han contribuït a normalitzar aquest tipus de relacions, fins al punt que determinades dinàmiques tòxiques poden arribar a percebre’s com a habituals si no hi ha una educació emocional crítica.
Una percepció distorsionada de la seguretat
La confusió entre violència i protecció es construeix a partir d’una lectura errònia de la força. “Veiem una persona molt violenta i el que rebem és que és una persona forta”, explica.
A partir d’aquí, es genera una idea perillosa: “Confonem que aquesta violència ens protegirà a nosaltres de tercers.” Però la realitat és una altra: “El que no som conscients és que aquesta violència també pot repercutir dins de la parella.”
En casos més extrems, com les relacions amb persones empresonades, aquesta percepció es pot reforçar. L’existència d’una institució que controla i limita el contacte pot generar una sensació de seguretat que, en realitat, no respon a la naturalesa del vincle.
Entendre sense justificar
Elías també posa el focus en com la societat construeix la imatge de la violència i dels qui la exerceixen. Segons explica, tendim a associar la maldat amb determinats estereotips —persones lletges o allunyades del que considerem “normal”—, una idea que no sempre es correspon amb la realitat.
Aquesta distorsió es fa especialment evident en els casos mediàtics. Tot i que els clubs de fans de criminals són la cara més visible del fenomen, la criminòloga els defineix com “la punta de la muntanya”: una expressió extrema d’una tendència molt més àmplia i quotidiana. En aquests casos, hi entren en joc factors com la notorietat, l’exposició mediàtica o l’atractiu físic.
Això genera una dissonància quan una persona que encaixa dins dels cànons de bellesa comet un delicte violent. El contrast entre aparença i comportament pot portar a intentar entendre o fins i tot justificar allò que ha passat.
Per a Elías, aquest és el punt més delicat. Entendre els factors que poden explicar la conducta d’una persona és necessari per analitzar el fenomen, però això no ha de derivar en la seva legitimació. En aquest equilibri, defensa, hi ha la clau per evitar caure en la fascinació o la romantització de perfils violents.
L’impacte del llibre
El llibre ja ha tingut conseqüències més enllà de la teoria. Segons explica Elías, moltes dones s’hi han sentit identificades i li han fet arribar missatges explicant que els ha ajudat a entendre relacions passades o situacions que no sabien com interpretar.
En alguns casos, aquest impacte ha anat més enllà de la reflexió. L’autora assegura que ha conegut dones que, després de llegir-lo, han decidit posar fi a la relació amb la seva parella empresonada o replantejar-se el vincle.
Aquest retorn confirma, per a Elías, que es tracta d’un fenomen més estès del que sovint es reconeix i reforça el seu objectiu inicial: oferir eines per identificar i entendre aquest tipus de relacions.
