Fa una setmana sortia de la ràdio quan, a la cantonada de Santa Maria amb Teatre, veig un noiet africà que venia CD’s, parlant amb un matrimoni amb un nen petit.
En aquell moment aparegué a tota velocitat un motorista de la Policia Local que gairebé atropella el matrimoni i el nen. El noi africà recollí d’una revolada el seu ‘top manta’ i fugí cames ajudeu-me. Però ja arribava un altre motorista, també a tota velocitat, i que també per poc no atropella algú. Érem una dotzena de persones mirant-nos-ho. El següent que vam veure va ser el noi, a la plaça dels Desmais, per terra, emmanillat i suplicant: “No tengo trabajo”, etc. Si l’escric és perquè crec que vostè ha de saber que tots els qui érem allí, sense excepció, mostràvem els nostre desacord amb aquell espectacle. Semblava que estiguessin detenint l’Al Capone. No hi havia proporció entre aquelles maneres i el noiet. Ja sé que vostès han de complir unes ordres; però, no es podria fer sense humiliar? Estem davant d’un problema del que ningú, ni vostè, ni qui li ha donat les ordres, ni possiblement ningú del món, no en sap la solució. El que sí crec saber és que aquest noiet deu haver fet coses quasi heroiques per arribar fins aquí i per sobreviure. Encara que només fos per això, no caldria tractar-lo amb molt de respecte? Llegim a la premsa com gent que han comès estafes milionàries o que han perpetrat atracaments molt violents, al cap de poc tornen a ser al carrer com si res – alguns d’ells per tornar a començar. Aquest noiet quasi segur que no ha fet mai mal a ningú. Com a mínim, doncs, respectem-lo; i tractem-lo més aviat com algú que necessita el nostre ajut, més que no com un delinqüent. Crec que tots plegats hauríem de ser molt curosos davant d’una gent i d’un fenòmen que no vam se capaços de predir i, per tant, de preparar-nos-hi, i que encara no som capaços de preveure’n la solució. El saluda atentament, JOSEP MARIA JAUMÀ Dramaturg
