La campanya de multes contra l’enganxada indiscriminada de cartells per les parets sembla que està donat els seus fruits i tenim una ciutat més neta.
Tot i que l’Ajuntament no ha proporcionat espais alternatius, la sensació és que l’assistència a actes culturals no s’ha ressentit, potser perquè la imaginació dels organitzadors ha trobat altres vies per publicitar-los. Per això mateix sorprèn que ara sigui l’Ajuntament qui es dediqui a plantificar cartells a les entrades dels blocs de pisos, aconsellant sobre la utilització dels contenidors soterrats. No sembla la millor manera de predicar amb l’exemple. La publicitat cívica no hauria d’emprar solucions incíviques. Però, anem al fons de la qüestió. Els soferts veïns del carrer Castellví estem acostumats a trobar-nos els contenidors col·lapsats i una muntanya de brossa al seu entorn. El problema és que les seves boques d’abocament no estan calculades per a bosses industrials. Ara bé, és que algun veí resident fa servir aquest format? No és gens probable si es tenen en compte les seves dimensions i l’espai que requereixen dins un habitatge estàndard. Tanmateix cal constatar que en un radi de menys de 100 metres hi ha sis restaurants que sí les utilitzen. Del tema n’hem parlat abastament amb els tècnics municipals, des que es van instal·lar. No sé, ni em pertoca decidir, si cal una major freqüència de buidatge o una recollida especial per aquests tipus d’establiments, com part ja es fa amb les capses de cartró que llencen els botiguers. El fet és innegable i comença a fer anys que requeriria una solució. Però, en tot cas, recomanar a les famílies que no emprin bosses de gran format, gairebé és un insult a la intel·ligència. DOMÈNEC MIQUEL (26/01/08) President de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
