La casa que el santcugatenc Jaume Boldú va deixar en herència a l’Entitat Sardanista de Sant Cugat ha iniciat una nova etapa. L’immoble, situat al carrer de Sant Ramon, 6, al centre de la ciutat, conserva centenars d’obres d’art, objectes de cultura popular i col·leccions reunides durant dècades pel seu propietari. Ara, l’entitat estudia com donar a conèixer aquest patrimoni a la ciutadania, tot i que el procés per acceptar l’herència no va estar exempt de debat intern.
Boldú, soci de l’Entitat Sardanista i gran defensor de la cultura catalana, havia decidit anys enrere deixar la casa i tot el seu contingut a l’entitat. Ho va acordar amb la seva primera esposa, Trini Pujiula, amb qui va formalitzar el testament que recollia aquesta voluntat. Després de quedar vidu, Boldú es va tornar a casar amb Àngels Mora, mare de dos fills, que també coneixia i acceptava que la casa i el patrimoni acabarien passant a mans de l’entitat. Segons explica a Cugat Mèdia la presidenta de l’Entitat Sardanista, Elvira Anglès, la decisió era coneguda tant per la família com pels responsables de l’associació. Després de la mort de Boldú, el febrer de 2025, la seva vídua va continuar residint a l’habitatge fins fa uns mesos, quan es va traslladar a viure a Terrassa, fet que ha permès a l’entitat començar a assumir la gestió efectiva de l’immoble.
Tot i que l’herència era coneguda des de feia anys, assumir-la no va ser una decisió senzilla. La casa comportava també importants obligacions de manteniment. Per aquest motiu, l’entitat va sotmetre la qüestió a una assemblea de socis, que finalment va avalar acceptar el llegat.
La presidenta de l’Entitat Sardanista, Elvira Anglès, (dreta); i la sòcia de l’entitat, Charo XX a l’interior d’una de les habitacions de la Casa Boldú / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Una casa plena d’història
Entrar a Casa Boldú és fer un recorregut per dècades de col·leccionisme i cultura popular catalana. A les parets hi pengen obres d’artistes vinculats a Sant Cugat com Francesc Cabanas, Octavi Galzeran o Paco Sales. També hi ha aquarel·les que retraten racons i masies del municipi, petites escultures, esmalts, peces d’aram i nombrosos objectes relacionats amb la cultura popular catalana.
Una de les col·leccions més singulars és la de càntirs, que s’acosta al mig miler de peces si es compten també les distribuïdes per diferents espais de la casa. A això s’hi sumen prop de 400 tassetes de cafè procedents de diversos indrets, una col·lecció de mussols i nombroses rajoles decorades amb dites populars i lletres de sardanes.
“És una casa-museu”, resumeix Anglès, que defensa la necessitat de mantenir el conjunt tal com el va concebre el seu propietari.
Preservar el llegat
L’Entitat Sardanista no preveu grans canvis a l’interior de l’habitatge. La voluntat és mantenir els espais tal com els va deixar Boldú i garantir la continuïtat del llegat que va reunir durant tota una vida.
On sí que hi podria haver transformacions és al garatge de l’immoble. L’entitat estudia possibles usos que permetin generar ingressos per cobrir les despeses de manteniment de la casa i, si és possible, impulsar nous projectes vinculats a la promoció de la sardana. “D’idees n’hi ha moltes”, admet Anglès. Entre les possibilitats hi ha beques per a estudiants de tenora o tible al Conservatori de Sant Cugat, reforçar les activitats de l’entitat, impulsar una futura cobla vinculada a la ciutat o destinar els ingressos que pugui generar l’espai a noves iniciatives sardanistes.
Tot plegat, però, encara està en una fase inicial. La nova junta admet que primer cal assimilar el llegat rebut, catalogar-ne el contingut i definir quina ha de ser la relació de la casa amb la ciutat. “Tot necessita anar-ho paint, anar sedimentant”, resumeix la presidenta.
Interior de l’habitatge, on es pot veure un recull dels centenars d’obres d’art que té penjades a les parets, aquestes, d’un passadís de la casa / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Una herència que va acabar fracturant l’entitat
L’acceptació de l’herència no només va obrir un debat sobre el futur de Casa Boldú, sinó també sobre quin havia de ser el paper de l’Entitat Sardanista. Una part important de la junta considerava que assumir la propietat de l’immoble i la conservació del patrimoni podia desviar l’associació de la seva missió principal: la promoció de la sardana.
“Per a nosaltres la raó de ser de l’entitat és promoure la sardana dins de la ciutat de Sant Cugat”, explica a Cugat Mèdia Susanna Lagarriga, membre de l’anterior junta. Segons relata, set dels deu membres de l’òrgan directiu es van posicionar inicialment en contra d’acceptar el llegat perquè consideraven que el manteniment de la casa acabaria condicionant l’activitat de l’associació. “És una casa vella que s’ha de mantenir i no li vèiem un retorn per a la sardana. Ho vèiem com una despesa innecessària i un embolic per a una entitat sense ànim de lucre”, argumenta.
Lagarriga defensa que l’oposició no tenia res a veure amb el valor del patrimoni acumulat per Boldú. “El patrimoni que hi ha a la casa és molt valuós per a Sant Cugat, però nosaltres no pensàvem que fos responsabilitat de l’Entitat Sardanista assumir-ne la conservació”, sosté.
Davant la divisió existent a la junta, la decisió es va traslladar als socis en assemblea. La votació va acabar avalant l’acceptació de l’herència, fet que va comportar la renovació de la junta directiva.
La presidenta de l’Entitat Sardanista, Elvira Anglès, reconeix que la decisió no va ser fàcil. “La proposta de quedar-nos la casa representa una feina, un treball i una responsabilitat que costa d’assumir”, admet. Tot i això, defensa que l’entitat tenia el compromís moral de respectar la voluntat de Jaume Boldú i preservar un patrimoni que considera d’un gran valor per a Sant Cugat. Anglès assegura que rebutjar el llegat hauria estat difícil d’assumir després de la confiança que Boldú havia dipositat durant anys en l’entitat. “Nosaltres el vam venir a veure diverses vegades quan estava malalt i confiava en nosaltres. No acceptar-ho ens hauria sabut greu”, recorda.
Però la discrepància no es va acabar amb la votació. Lagarriga assegura que la relació entre els antics responsables i la nova direcció es va anar deteriorant amb el pas dels mesos. Segons la seva versió, la junta va comunicar per carta la suspensió de les activitats de la colla de lluïment i de veterans, fet que va precipitar la seva sortida definitiva de l’entitat. “Ens van dir que no podíem assajar i vam decidir donar-nos de baixa com a socis”, explica.
L’antiga membre de la junta assegura que aquella decisió va ser especialment dolorosa després d’anys d’implicació amb l’associació. “Hem estat vuit anys dins de la junta i ens hi hem deixat la pell”, afirma. Actualment, una part d’aquests antics membres continuen participant en trobades sardanistes sota el nom de Colla Sant Cugat, desvinculats de l’entitat però mantenint l’activitat arreu de Catalunya. El grup, format per unes 14 persones, assaja en un local privat que sufraguen els mateixos integrants i, segons explica Lagarriga, no té previst constituir-se com a entitat pròpia. “No volem fer la competència ni molt menys”, assegura. L’exmembre de la junta afirma que l’objectiu és continuar ballant sardanes i representant Sant Cugat en trobades i activitats sardanistes, però sense entrar en confrontació amb l’Entitat Sardanista. “No hem volgut renunciar ni a la sardana ni a portar el nom de la nostra ciutat arreu d’on anem”, resumeix Lagarriga.
Malgrat les diferències, tant l’actual junta com els antics responsables coincideixen en una idea: el patrimoni que Jaume Boldú va reunir durant tota una vida constitueix un llegat excepcional per a la ciutat. El desacord no era sobre el valor de la casa, sinó sobre si una entitat dedicada a la promoció de la sardana havia d’assumir també la responsabilitat de gestionar i conservar aquest patrimoni.
La Casa Boldú, ara propietat de l’Entitat Sardanista, està ubicada al carrer de Sant Ramon, 6, al centre de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
