El reconeixement que el Futbol Català va fer a la meva persona va ésser extensiu a tots aquells i aquelles que han estat col·laborant al Comitè Català d’Arbitres durant tots aquests anys, ja que sense ells no s’hagués pogut fer la tasca que varem fer.
Jo ho resumiria, com en diferents preguntes que em varen fer en aquests dies, dient que va ésser una feina complexa, honesta, estable i que va mantenir l’equilibri del propi arbitratge i al mateix temps va traslladar-lo a la competició territorial i en definitiva al futbol català. A l’etapa de President del Comitè d’Àrbitres, vam intentar millorar l’arbitratge, exigint als àrbitres el màxim en els aspectes tècnics i físics, ajudant-los a millorar com a persones, en definitiva dignificant al màxim la figura de l’àrbitre, i crec sincerament que es va aconseguir, dins dels límits que això és possible. A l’etapa d’àrbitre vaig tenir el goig de fer el que m’agradava, amb la sort de ser un dels escollits i poder representar l’arbitratge català durant quinze anys a nivell Estatal, sis d’ells a Primera Divisió. Són moltes les anècdotes en vint-i-tres anys d’arbitratge, però em quedo amb haver pogut estar a molts llocs de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, gràcies al fet de ser àrbitre i tenir bones amistats a tot arreu. També voldria fer esment, que sempre que he pogut, tant a la meva vida esportiva i com a dirigent del Comitè d’Àrbitres, he fet gala de ser Santcugatenc, la ciutat que m’ha vist créixer i que tant m’estimo. Gràcies a tots. Francesc Casajuana i Rifà
