Heràclit i els filòsofs anteriors a Sòcrates defensaven que hi ha elements que regeixen per sobre les coses. Aigua, foc, aire o terra podien ser aquests principis rectors (‘arché’).
La nostra Catalunya actual sembla avessada a regir-se per les calamitats que els fenòmens de la natura ens porten. Aquests dies han estat les nevades copioses arreu el que ens ha deixat penjats com a país. Ho hem viscut a Sant Cugat, però també a l’Empordà i a les comarques gironines. Ara ha estat la neu, però no potser que, cada cop que hi hagi un fenòmen climàtic important, el país visqui angoixat i tingui pèrdues materials, humanes o econòmiques. Pobles sencers i ciutats han estat massa dies sense corrent elèctric i aïllats. I aquí no passa res, ningú informa de res, ningú dimiteix, ningú dóna la cara. Un pam de neu ha deixat el país en ridícul. La nostra fragilitat es manifesta en situacions com aquestes. No volem més una pobra, bruta, trista i dissortada pàtria. Volem una rica, innovadora i emprenedora pàtria. Un país on funcioni sempre l’electricitat, on hi hagi autopistes i trens, on hi hagi sempre aigua. La neu, l’aigua o el foc no poden ser el principi rector que marqui el destí de Catalunya. La realitat ens transporta massa sovint a ser part de l’Europa hel·lènica del s.VI aC. Volem ser part de l’Europa civilitzada, de l’Europa de segle XXI. MARC MONELLS és membre de CiU. (Columna publicada el dia 20-03-2010)
