A Jordi Permanyer, responsable de Biblioteques de la Diputació: La setmana passada el savi amic Eduard Jener ens va donar una conferència magnífica, organitzada per Firart, sobre el cine en color.
La Sala del Tapís del Monestir estava plena de gom a gom. En Jener ens va oferir mostres dels seus clàssics preferits i la gent de la meva edat en recordaven la majoria. Jo, no: he treballat massa, no he pogut anar gaire al cine. Però el pitjor és que ara, que tinc el temps, no sé on trobar aquestes pel.lícules. Els cines del poble ens ofeguen amb productes barroerament comercials; la qualitat no els importa un rave i l’educació del públic, encara menys. Dels videoclubs (si és que en queda algun), més val ni parlar-ne. Qui, doncs, pot ajudar-nos a no ser uns analfabets en aquest art, la més característica i la millor del nostre temps? Com ens ho hem de fer per veure el cine expressionista alemany, les comèdies de Hollywood, el neorrealisme italià, la ‘nouvelle vague’, el ‘free cinema’ britànic, Ingmar Bergman, el cine japonès…? La llista inclouria centenars de títols i jo, i segur que molts altres, no sabem com fer-nos-ho per veure’ls. Et diuen que ja en passen alguns per la tele (sovint a hores intempestives) o que es poden trobar en no sé quina remota botiga. Però no és això: han d’estar a l’abast de tothom si no volem ser uns estranys en el nostre món. No haurien de ser a les biblioteques? Ara ja n’hi ha unes poques, però en una biblioteca petita com la nostra ocupen prestatges que haurien de ser per a llibres. M’expliquen que hi ha uns aparells petits (I.omega.cid?) que poden emmagatzemar més de 500 títols. No és, aquesta, la solució? No crec que per a la Diputació, que pot pagar el sou polític més alt de l’Estat, sigui un problema de diners. Amic Permanyer: confio que hi pensaràs i hi posaràs remei. Cordialment, JOSEP MARIA JAUMÀ Dramaturg
