Darrerament, el Departament de Cultura de la Generalitat ha reconegut diverses entitats de cultura tradicional de la ciutat, com La Unió, l’Esbart Sant Cugat i el Grup Mediterrània, pel seu llarg recorregut. Aquest acte em va fer pensar en moltes altres entitats de Sant Cugat que, en els darrers anys, també han celebrat i celebraran aniversaris destacats i que contribueixen de manera essencial al teixit cultural i associatiu del municipi. Hi trobem entitats amb una llarga trajectòria, d’altres de mitjana edat i també de més recents, però totes amb un paper important dins la vida social i cultural de la ciutat.
No hi ha dubte que la recuperació de la democràcia va ser una condició decisiva per l’eclosió de tantes entitats cíviques, ben distintes entre elles, però amb un tret característic comú: l’expressió de la llibertat amb què la ciutadania de la nostra ciutat podia associar-se i esplaiar-se en les seves preferències culturals.
D’entre aquest munt d’entitats destaquen les més veteranes, com la Unió Santcugatenca, la societat coral hereva de Josep Anselm Clavé, que fa 125 anys, el Club Muntanyenc que en fa 81, o l’Agrupament Escolta Berenguer el Gran, que en fa 72 i que van haver de mantenir-se i créixer en circumstàncies ben diferents.
Aquest conjunt d’entitats conformen una ciutat viva i diversa culturalment. Molts ciutadans i ciutadanes poden associar-s’hi lliurement per gaudir de les seves activitats, però també per expressar el seu compromís cívic i el seu treball voluntari.
Sort en tenim. Ajuden, totes elles, a fer de la nostra ciutat un lloc de convivència.
Penso que el naixement, consolidació o desenvolupament d’aquest “trencadís” d’entitats va lligat a la vida en democràcia, perquè és lliure pensament, és llibertat, és creativitat…
Siguem-ne conscients. Cal tenir-ne cura, donar-les suport. És defensa de la llengua, de la cultura, de les tradicions, però també del plaer de fer coses junts, de reunir-nos per defensar causes compartides…
Les entitats, com la democràcia, són efímeres. Necessiten el treball permanent per tal de seguir existint. És com anar en bici. Has de seguir pedalant. Sense pedalar, la bicicleta cau. El mateix passa amb la democràcia. La inèrcia no serveix. Només perdura amb el compromís dels ciutadans, expressat de múltiples maneres. Des de la militància política a l’activisme social.
A la nostra ciutat tenir cura de les entitats sembla que afebleix. Les entitats necessiten el treball dels seus propis associats i dels seus equips directius, per descomptat. Però necessiten també el suport de les administracions, especialment en el terreny municipal. Una ciutat rica en activitats associatives és una ciutat més cohesionada. I la nostra ciutat, que ha crescut a massa velocitat i que és plena de veïns i veïnes que hi porten relativament pocs anys, encara més. El sentiment de pertinença a una col·lectivitat, per exemple a una ciutat, s’alimenta millor si la xarxa ciutadana és potent, diversa i participativa.
Per això la nostra ciutat reclama una major atenció del govern municipal al conjunt de les associacions i entitats que fan més vida la nostra ciutat. Ajudar les entitats és una bona forma de fer ciutat. Negligir en el seu suport és empobrir-la.
Pilar Gorina és regidora del PSC de Sant Cugat
