Les empreses sobreviuen pels canvis organitzatius. Tantost centralitzen, tantost descentralitzen. Aquests moviments son assimilables a la sístole i diàstole del cor, i serveixen per a que la organització sigui viva.
Es centralitza en funció de l’economia, es descentralitza en funció de la capacitat. Els exemples de centralització son variats: si unifiquem les compres, per economia d’escala , sortirà més econòmic. Si centralitzem les oficines no pagarem tant de lloguer i estaran mes controlats, etc. Els exemples de descentralització així mateix son múltiples: Aquell xicot ja en sap no cal que cada cop vagi el Comercial, val més comprar a nivell local i estarem més implantats al territori, etc. Crec que tots podem trobar raons per centralitzar o descentralitzar les gestions. A l’Estat espanyol, la transició es va fer malament. Van descentralitzar malament. Per no patir tendències separatistes, van descentralitzar a qui tenia i volia responsabilitats, i a qui ni en tenia, ni en volia. Es va batejar com el ‘café para todos’. Tot i el ‘café para todos’ van intuir els centralistes (sense prescindir de cap estructura de la seva organització anterior centralitzada) que alguna responsabilitat se’ls hi estava escapant i van començar a minorar l’estructura. De primeres amb el Reglament mirant de limitar atribucions amb la LOAPA. A la major part dels descentralitzats no els hi va fer ni fred ni calor, però pels que tenien prou responsabilitat els hi va doldre que no els deixessin actuar pel seu compte, que els reglamentessin tant. Fou el cas de Catalunya. Observant que amb les mesures reglamentistes no n’hi havia prou, van decidir escanyar selectivament l’economia sota el nom de solidaritat territorial. Sense diners es difícil complir els objectius. Si qualsevol responsable no se’l muneix dels recursos necessaris, sempre fracassarà. En aquest moment s’està comentant que la descentralització es cara, que les autonomies ofeguen la Hisenda Estatal i que en moments de crisi cal centralitzar. S’han adonat que l’Estat s’ha quedat prim i no tenen prous diners per les responsabilitats que volen. Les conclusions son evidents: la feina mal feta no té futur – Calia descentralitzar exclusivament a qui tingues capacitat reconeguda – Descentralitzar per descentralitzar –si cal crear estructures- no es bò. Altra cosa seria descentralitzar als Ajuntaments, o Diputacions, etc. Però crear, La Rioja, Cantàbria, etc. fou un greu error. – Calia desmuntar les Oficines Centrals o la part proporcional. O fem una Segona transició, amb tots els ets i uts (sense l’exèrcit picant a la porta, com la transició anterior) i o plantem la canya, o se’ns menjaran vius.
