L’Ajuntament de Cerdanyola ha aprovat per unanimitat la seva oposició a la segregació de Bellaterra i la seva annexió a Sant Cugat. El posicionament, avalat pels 25 regidors del consistori, es basa en un informe tècnic i jurídic de prop de 80 pàgines que conclou que l’operació tindria conseqüències negatives per al municipi i que no compleix els requisits legals exigits per modificar els límits municipals. La documentació forma part de l’expedient que haurà de resoldre la Generalitat.
Menys població, menys recursos i una ciutat més fragmentada
L’informe posa el focus en les conseqüències que tindria per a Cerdanyola la pèrdua de Bellaterra. Segons els càlculs municipals, la ciutat passaria de prop de 58.000 habitants a uns 55.000 i deixaria d’ingressar aproximadament 2,5 milions d’euros anuals procedents de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de l’àmbit segregable.
L’Ajuntament considera que aquesta reducció de població i recursos tindria efectes que van més enllà de la simple pèrdua recaptatòria. L’informe alerta que podria afectar la capacitat municipal per mantenir determinats serveis i inversions i recorda que Bellaterra també es beneficia actualment de nombrosos serveis no obligatoris prestats pel consistori, el cost dels quals supera “àmpliament” el dels serveis mínims exigits per llei.
En aquest sentit, el document cita un informe de la Diputació de Barcelona que adverteix que, si la disminució d’ingressos acaba sent superior a l’estalvi derivat de deixar de prestar serveis a Bellaterra, l’Ajuntament podria veure’s obligat a reduir la quantitat o la qualitat dels serveis oferts a la resta de la població.
L’informe també defensa que la segregació tindria conseqüències sobre el model de ciutat. Segons Cerdanyola, Bellaterra forma part de l’estratègia territorial definida pel planejament urbanístic metropolità i la seva sortida comportaria una pèrdua de coherència territorial, a més de dificultar projectes futurs de connexió i integració urbana amb la resta del municipi.
El consistori subratlla que durant les darreres dècades ha invertit en infraestructures, xarxes de serveis i sistemes viaris que connecten Bellaterra amb la resta de Cerdanyola. A parer de l’Ajuntament, aquestes inversions quedarien parcialment desvirtuades en cas de segregació i no podrien ser recuperades.
L’anàlisi també apunta possibles efectes en àmbits com l’educació i la cohesió social. El document recorda que Bellaterra és una de les zones amb una renda més elevada del municipi i sosté que la seva marxa podria accentuar alguns desequilibris demogràfics i escolars existents.
Més enllà de les xifres, l’informe incorpora també una defensa del vincle històric entre Bellaterra i Cerdanyola. L’Ajuntament recorda que el nucli s’ha desenvolupat urbanísticament dins del municipi des dels seus orígens i considera que la seva pèrdua empobriria la diversitat social, urbanística i territorial de la ciutat.
Per què Cerdanyola considera inviable la segregació?
Més enllà dels efectes que tindria la marxa de Bellaterra, l’Ajuntament defensa que la proposta no compleix les condicions legals necessàries per prosperar.
El principal argument és que “no existeix una continuïtat urbana real entre Bellaterra i Sant Cugat“. Segons l’informe, els dos municipis continuen separats per infraestructures com l’AP-7, la B-30 i les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat, a més d’espais no urbanitzats que impedeixen considerar-los un únic continu urbà.
El consistori també qüestiona que s’hagi acreditat adequadament la suficiència financera de l’operació. Tot i que un informe econòmic encarregat durant la tramitació conclou que els ingressos per IBI superarien el cost dels serveis mínims obligatoris, Cerdanyola considera que la Comissió Bellaterra-Sant Cugat no ha justificat de manera suficient la viabilitat econòmica del canvi de terme municipal.
Un altre dels punts centrals és Can Fatjó dels Aurons. L’informe sosté que aquest àmbit, inclòs pels promotors dins del territori segregable, no forma part de Bellaterra ni constitueix un nucli de població. Per aquest motiu, considera que la seva incorporació respon principalment a la voluntat d’establir una connexió física amb Sant Cugat per reforçar l’argument de la continuïtat urbana.
L’Ajuntament també qüestiona la idea que l’annexió sigui la millor resposta a les demandes històriques de Bellaterra. En aquest sentit, recorda que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) es va crear precisament per dotar el nucli d’un major nivell d’autonomia i capacitat de gestió dins de Cerdanyola.
Què diuen la resta d’informes?
La posició de Cerdanyola coincideix en gran part amb la de la Diputació de Barcelona. L’organisme conclou que no concorren raons jurídiques, geogràfiques, demogràfiques, econòmiques ni administratives que justifiquin l’alteració dels límits municipals. A més, considera que l’expedient intenta utilitzar un procediment previst per a la segregació territorial per assolir una finalitat diferent: el trasllat d’una EMD d’un municipi a un altre.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per la seva banda, evita posicionar-se sobre el fons de la qüestió, però adverteix que la segregació tindria efectes sobre serveis i estructures metropolitanes. Entre altres aspectes, apunta que caldria revisar contractes de transport públic, modificar determinats equilibris institucionals i adaptar diferents serveis gestionats a escala metropolitana.
L’Ajuntament de Sant Cugat es mostra favorable a l’annexió, però condiciona el seu suport a aclarir una qüestió clau: el futur de l’EMD de Bellaterra.
Precisament, la desaparició de l’EMD és un dels arguments més destacats de l’informe de Cerdanyola. El consistori sosté que, si Bellaterra deixés de formar part del municipi, l’actual EMD quedaria extingida i no podria reproduir-se automàticament a Sant Cugat perquè la legislació actual impedeix crear noves entitats d’aquest tipus. Per aquest motiu, considera que una part dels veïns podrien haver donat suport a la iniciativa sota unes condicions que finalment no es podrien complir.
L’EMD de Bellaterra, en canvi, defensa l’annexió a Sant Cugat i reclama mantenir el màxim nivell possible d’autonomia institucional.
La decisió final serà de la Generalitat
L’acord aprovat pel ple de Cerdanyola no posa fi al procediment. La decisió definitiva correspondrà al Govern de la Generalitat, que haurà d’analitzar tota la documentació incorporada a l’expedient, inclosos els informes dels ajuntaments, de la Diputació, de l’AMB i de l’EMD.
L’expedient es va iniciar arran d’una petició impulsada per la Comissió Bellaterra-Sant Cugat i avalada per més d’un miler de signatures de veïns de l’àmbit segregable. Després d’anys de litigis judicials i de tramitació administrativa, serà ara la Generalitat qui haurà de determinar si la segregació compleix els requisits previstos per la legislació i si Bellaterra pot deixar de formar part de Cerdanyola per integrar-se a Sant Cugat.
