La pianista Clara Peya ha hipnotitzat aquest dijous el públic del Teatre-Auditori en la presentació del seu treball ‘esPIral’. Durant poc més d’una hora, la compositora ha ofert un viatge musical a través de les estacions de l’any per defensar que el temps és una espiral infinita que sempre es repeteix. Acompanyada de les veus de Judit Neddermann i Ferran Savall i la complicitat de tres músics, Peya ha captivat el públic de la Sala Escenari, que, fins i tot, ha demanat un bis.
Una espiral és ‘una corba descrita per un punt que gira al voltant d’un eix allunyant-se’n contínuament’, una figura sense principi ni final que Clara Peya ha utilitzat per batejar el seu quart treball discogràfic. Es tracta d’un disc circular, sense pauses, que proposa un viatge musical per les quatre estacions a mig camí entre el jazz i la música de cambra. Un treball molt personal que, com explica Peya, va compondre en record a la seva tieta, la pianista igualadina Josefina Rigolfas.
Clara Peya
Tot i que ella no és la primera pianista de la família, Peya afirma que encara queda un llarg recorregut perquè les dones juguin el paper que es mereixen en el món de la música.
Clara Peya
Peya ha pujat aquest dijous a l’escenari del Teatre-Auditori acompanyada de cinc joves promeses de la música contemporània catalana: Vic Moliner
al baix, Dídak Fernández
a la percussió, Pau Figueres
a les guitarres i Judit Neddermann i Ferran Savall a les veus. Junts han anat jugant amb els temes que proposava Peya des del piano, en un diàleg on la improvisació i el sentiment han estat els principals protagonistes. La d’aquest dijous ha estat la primera de les vuit representacions que es faran a l’equipament municipal en el format de Sala Escenari, un espai creat a la boca escènica del teatre, amb capacitat per a 224 espectadors, que acosta els artistes al públic.
