Fer balanç amb l’arribada d’un nou any i marcar-se propòsits és una pràctica habitual, però sovint acaba en frustració. Segons la pedagoga i coach Cindy Peñalver, el secret no és el què ens proposem, sinó com ho fem.
Cuidar-se més, fer esport, menjar millor o aprendre idiomes són alguns dels propòsits més repetits quan s’inicia un nou any. Ara bé, molts d’aquests objectius acaben abandonats al cap de poques setmanes. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’, Peñalver explica que el problema no és voler millorar, sinó la manera de plantejar-se aquests canvis: “Els propòsits ens marquen la direcció, però si no estan ben formulats, ens condueixen directament a la frustració.”
La coach defensa que els objectius han de ser rellevants i generar un impacte positiu real en la vida de la persona, i adverteix del perill de fixar-se metes impulsades per la pressió social, especialment en qüestions d’estètica: “És important preguntar-se des d’on ho fas i per a què ho fas.”
L’experta alerta, especialment, dels propòsits dictats per la pressió social, com algunes dietes dràstiques després de les festes, i anima a preguntar-se “des d’on” i “per a què” es planteja cada canvi. No és el mateix voler-se aprimar per encaixar en un ideal estètic que fer-ho per guanyar salut i energia, i no tots els propòsits aparentment saludables resulten positius si no encaixen amb la vida que es té entre mans.
Guia SMART per definir els objectius
Per convertir un desig en un objectiu real, la coach proposa utilitzar el mètode SMART, un sistema basat en cinc criteris a partir de les inicials de la paraula “intel·ligent” en anglès. Així doncs, un propòsit ha de ser S (específic), M (mesurable), A (assolible), R (realista i rellevant) i T (temporal). Per exemple, en lloc de dir “vull tenir una vida més saludable”, recomana concretar “caminar 20 minuts tres dies a la setmana fins al juny”, cosa que permet comprovar-ne el compliment i ajustar-lo si cal.
Un altre aspecte clau és el seguiment. Peñalver anima a escriure els propòsits a l’agenda i donar-los el mateix pes que qualsevol altra responsabilitat. La pedagoga recorda que canviar hàbits costa perquè el cervell prioritza la seguretat i tendeix a repetir allò que li és familiar, encara que no sigui el més beneficiós. Per això subratlla la importància de la constància, de donar un espai real als propòsits dins l’agenda. “Crear un nou camí requereix constància i compassió. Un pas enrere no significa tornar a zero”.
