“Fer vacances no és un luxe, sinó que és una necessitat”. Així de contundent és Anna Carballo Márquez, psicòloga, doctora en neurociències i professora del Departament de Psicologia de UIC Barcelona per referir-se a la importància d’aquest període per desconnectar i recuperar-nos tant físicament com mentalment del desgast que suposa l’activitat laboral.
Segons la doctora, hi ha estudis científics que assenyalen que fer vacances “disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars”, de manera que, si en fem, estem cuidant la nostra salut física. A nivell de salut mental, diu, també s’ha vist que durant aquest període disminueixen molt les simptomatologies ansiosa i depressiva.
Qualitat abans que quantitat
Ara bé, no totes les vacances ens fan desconnectar de la mateixa manera. Si bé és cert que unes vacances excessivament curtes no són suficients per poder tenir un bon descans, Carballo explica que és més determinant la qualitat d’aquestes que no pas la quantitat. Això té a veure, diu, amb la “satisfacció percebuda”, en com ens hem sentit durant aquest període vacacional, un fet que es correlaciona amb una major o menor esperança de vida.
En aquest sentit, per assegurar una major recuperació i benestar, cal prioritzar aquelles vacances englobades dins “l’oci actiu”, com per exemple viatjar, socialitzar, estar en contacte amb la natura… per davant d’altres englobades dins “l’oci passiu”, com quedar-se estirat al sofà, navegar per Internet o mirar la tele. Un oci actiu, diu la psicòloga, “permet satisfer les necessitats bàsiques de l’autonomia, és a dir, sentir que puc decidir el que faig amb el meu temps, la competència, que té molt a veure amb poder desenvolupar talents, aplicar les meves habilitats, veure que puc millorar i fer les coses que m’agraden i amb les quals hi tinc traça, i tot el que té a veure amb necessitats d’afinitat, de connectar amb gent, compartir, sentir que formo part d’un grup”.
Desconnexió digital, fonamental
Per tenir unes bones vacances de qualitat, per una banda, cal que hi hagi una bona desconnexió psicològica, és a dir, deixar de pensar en la feina, però per l’altra, és indispensable que també hi hagi una desconnexió digital. Carballo explica que el fet que les tecnologies digitals ens permetin contestar un mail a qualsevol hora, mirar les notificacions, treballar des de qualsevol lloc i estar hiperconnectats, per una banda, dona molta flexibilitat, però per l’altra, dificulta molt poder posar un límit digital. La professora de UIC Barcelona parla del concepte ‘blurring’, el qual descriu aquesta difuminació entre les esferes laboral i personal causat per aquestes tecnologies, de manera que, durant el període de vacances, en continuem pendents i no desconnectem realment.
Davant d’això, diu, hem de fer una desconnexió “intencionada”: “S’ha normalitzat tant que estiguem hiperconnectats i hiperconnectades i que en qualsevol moment estiguem contestant un mail o resolent alguna qüestió de la feina que ens surt fer-ho automàticament. Per tant, quan les persones volem fer una desconnexió digital real i vertadera, ho hem de fer de forma intencionada i posar-nos uns límits clars. Desconnectar notificacions, deixar el mòbil, desconnectar-nos realment”.
