Les estafes amb veus generades per intel·ligència artificial són cada vegada més convincents i difícils de detectar. El professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC, Josep Curto, alerta que ja no n’hi ha prou de confiar en l’oïda i recomana seguir un protocol de verificació davant qualsevol trucada sospitosa. La millor defensa, assegura, és combinar l’atenció als detalls amb la prudència abans de facilitar dades o diners.
Els senyals d’alarma
Tot i que les veus sintètiques han assolit un nivell de realisme molt elevat, encara hi ha alguns indicadors que poden fer saltar les alarmes. Curto explica que cal fixar-se en la prosòdia, és a dir, en l’entonació, el ritme, les pauses i la intensitat de la veu. Una parla excessivament regular, monòtona o amb una manca d’espontaneïtat pot ser un senyal d’alerta. En el cas de les videotrucades, també poden aparèixer desajustos entre el moviment dels llavis i la veu, microexpressions poc naturals o petits retards en la generació de l’àudio i la imatge.
Com actuar
L’expert remarca, però, que el més important no és només analitzar la qualitat de la veu, sinó valorar el contingut de la conversa. Si la persona que truca demana diners, contrasenyes o qualsevol acció urgent i inusual, recomana interrompre la conversa i verificar la identitat a través d’un altre canal, com ara una nova trucada al número oficial, un missatge o un correu electrònic. Aquest procediment, conegut com a callback, permet confirmar qui hi ha realment darrere de la comunicació i reduir el risc de caure en una estafa basada en la clonació de la veu.
