Els joves tornen a predre la paraula a la tertúlia del programa ‘Connectats’, dedicada a l’emancipació. Emancipats o amb ganes de fer-ho. En quina situació es troben? Quins són els principals obstacles que, ara com ara, ho impedeixen? Quins plans de vida fan? Alberto Hernández, arquitecte i exmonitor de l’esplai Sant Pere i Sant Pau del Prat; Jordi Mateu, estudiant d’Humanitats; i Miriam Ucendo, mestra, activista i presentadora del pòdcast ‘La Maketa’ responen a aquestes i altres preguntes.
Aquestes són algunes de les reflexions que ens han deixat en aquesta segona tertúlia temàtica.
Miriam Ucendo, mestra i activista de Sabadell (emancipada)
“Em vaig emancipar amb 25 anys, amb dues feines i amb un pis amb quatre amigues. En aquell moment vam tenir sort. Ara convisc amb la parella i paguem lloguer a un familiar seu”. “No em veig anant a un banc a demanar un crèdit a 30 anys que superi el 50% del meu sou. Ho veus llunyà segons la teva realitat”. “Estem al servei dels mercats; si els governs agafen les regnes, potser tindríem alternatives per revertir la situació”.
Alberto Hernández, arquitecte i exmonitor de l’esplai Sant Pere i Sant Pau del Prat (en vies d’emancipació)
“Estic buscant algun lloc, però els lloguers que trobo no me’ls puc permetre jo sol. “Sabem que no tindrem les mateixes possibilitats que els nostres pares, ni els mateixos preus, ni les mateixes facilitats que hi havia en aquells moments”.
Jordi Mateu, estudiant d’Humanitats de la UAB fa pràctiques a Sant Cugat (viu amb els pares)
“Soc estudiant i visc amb els pares. M’agradaria acabar d’estudiar i trobar un treball, però aquest és el problema i, tant sí com no, hauria de compartir amb algun amic, que és a l’únic a què a dia d’avui molts podem accedir”. “Estic inquiet perquè veig les possibilitats laborals, però al final on acabaré? I després com m’independitzo? La casa, tenir els diners i estalviar… no viure dia a dia, perquè és el que els passa a molts. “El pla de vida es veu com una fantasia que està molt lluny”.
