Notícia d’abast de la BBC: Al costat de la fotografia d’una dona somrient, amb la paraula PRESS en el pit, llegim aquest titular: “Fes-me sentir orgullosa”: És el missatge al seu fill d’una reportera del grup de periodistes morts en un doble atac d’Israel a l’hospital Nasser a Gaza (BBC News). Es deia Mariam Dagga.
En descobrir la fotografia rebem una sensació unidireccional i sense diàleg, després, quan llegim el titular i el cos de la notícia, ens trobem amb una mena d’informació literària (sense literatura) semblant a la nostra pròpia conversa interna, una cosa així: Porta un somriurel!, fes-me sentir orgullosa… diu.. al seu fill… és un testament!, que fem nosaltres allí?, en aquella intimitat..quedarà un altre nen deambulant entre ruïnes a Gaza, van quaranta mil o més, a Gaza no aniré, hem d’aconseguir, cridant drets dels infants, que arribi allà UNICEF.
“La llibertat comença amb una paraula veritable, creix amb un pas i madura amb un sacrifici. Cada veu a París, Berlín o Barcelona és part de la resistència palestina. Aixequin la veu perquè el silenci és complicitat”, (Ryad Aref. Berlín.)
Caurà sobre les nostres paraules la maledicció sionista de la Hasbará?.
Aquest mateix mes, l’organització independent Media Bias Meter ha fet públic un informe basat en una exhaustiva recerca dins de la cobertura informativa que, sobre Gaza i l’ocupació de Palestina, projecten 55.000 articles periodístics, publicats entre el 7 d’octubre de 2023 i l’agost de 2025 pels mitjans de països representants d’occident. The New York Times, la BBC News, Der Spiegel, Le Monde, Corriere della sera, The Globe and Mail, DeTelegraf i La Libre Belgique. Mereix molt la pena, entrin aquí: Enmarcando a Gaza: Un análisis comparativo del sesgo mediático en ocho medios occidentales.
Alguns conceptes trets d’aquest informe:
El “dret a existir” es considera un concepte israelià, gairebé en exclusiva. En Der Spiegel i The New York Times: 256 vegades el dret a existir és per a Israel / 11 per a Palestina. L’existència de Palestina es considera condicional: els palestins han de guanyar-se la vida. En uns altres mitjans (BBC, Corriere della Sera, Le Monde ) l’existència palestina només s’esmenta una vegada.
El Corriere della Sera va esmentar el “7 d’octubre” 215 vegades per cada referència al “bloqueig de 2007” que va deixar sense aigua i electricitat a tota Gaza en períodes dependents del capritx d’Israel.
A Der Spiegel repeteixen: Israel acusa Hamàs de construir deliberadament els seus centres de comandament a prop o sota hospitals per a utilitzar a civils com a escuts humans.- Aquesta faula, mil vegades desmentida, la va usar un regidor del PP de l’Ajuntament de Sant Cugat en un article. Tant de bo se li desperti la consciència, cristiana és correcta, i rectifiqui-. Per desgràcia té qui li guanyi, The New York Times va utilitzar el terme “escuts humans” en 176 esments.
Un resum de les conclusions d’aquest informe és que les dimensions essencials de l’experiència palestina -l’ocupació, el desplaçament massiu i els greuges històrics- es minimitzen o s’ometen sistemàticament, mentre que les veus israelianes lideren les històries i encapçalen les notícies, les accions militars israelianes es presenten repetidament com a “respostes” justificades. Una dada de la BBC : El nombre de paraules relacionades amb el terrorisme és el 66% del nombre total d’articles sobre el genocidi de Gaza- Enfront d’un percentatge molt inferior de paraules relacionades amb la fam.
Sí, la maledicció de la Hasbará sionista a occident és aquí, Sant Cugat és occident. Que s’allunyin de les nostres vides o ens quedarem sense paraules.
Al ple municipal del 24 de novembre, l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar una declaració institucional participada per UNICEF, que situa els drets dels infants al centre. En l’últim punt, “Compromisos amb la infància de qualsevol lloc”, aborda la situació de la infància a Gaza dient: “En el cas de Gaza, és imprescindible que les parts s’adhereixin als termes de l’acord i garanteixin que l’alto el foc es respecti, es mantingui i porti a una pau duradora, i posi fi al greu patiment dels infants i adolescents” Les parts garanteixin? cap de les parts garanteixen res, una no vol, l’altra no pot. És el contrari a una responsabilitat compartida –“L’elevada militarització del sistema educatiu jueu a Israel, assenyalada pel Comitè dels Drets del Nen, dona lloc a un sistema que reforça en els joves israelians, el sentiment d’indiferència, i fins i tot d’odi, cap als nens palestins i àrabs.” (Humanium). L’edat mitjana dels membres de les Forces de Defensa d’Israel és de 19 anys. En els últims dos anys s’ha constatat la mort o la mutilació de 64.000 nens i nenes palestins en tota la Franja de Gaza. Quant desequilibri. No hi ha equidistància que no sigui còmplice d’Israel. El llenguatge és nostre i de Palestina, així estem els uns amb els altres, cuidem-lo.
RAMON COSTAFREDA és activista d’En Comú Podem
