La declaració de la Junta de Portaveus amb motiu del 25 de novembre situa enguany la violència masclista digital com el principal focus d’atenció, i alerta que és una forma de violència en expansió, sovint invisibilitzada i especialment agressiva entre les dones més joves. El text denuncia que aquestes agressions vulneren drets fonamentals, afecten la salut física i emocional i generen sentiments de por i indefensió, sovint sense el reconeixement adequat per part de l’entorn social 21.
La declaració recull dades que dimensionen la gravetat del problema: més del 73% de les dones al món han patit violència en línia, i el 90% de les víctimes de la difusió no consentida d’imatges íntimes són dones. A més, el 74% de les víctimes són joves menors de 24 anys, cosa que posa de manifest que les adolescents i joves són el col·lectiu més exposat a les agressions digitals 21.
Entre les formes de violència digital descrites, el text enumera el ciberassetjament, la geolocalització, l’accés no consentit a comptes i dispositius, la violació de la intimitat, els insults massius, el control coercitiu, la manipulació i la captació a través de plataformes digitals per a noves formes d’explotació sexual.
Els compromisos institucionals
La declaració recull el compromís de desplegar polítiques públiques centrades en les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents, d’acord amb la normativa vigent, així com reforçar la detecció, la prevenció i la sensibilització, amb especial atenció a l’àmbit digital i als col·lectius més vulnerables. El text també defensa la necessitat de construir respostes integrals i coordinades per avançar cap al Pacte Català contra les Violències Masclistes, i d’impulsar un treball transversal entre institucions, comunitat i ciutadania per consolidar una societat feminista i lliure de violència masclista.
A més de posar el focus en l’àmbit digital, la declaració situa la violència masclista com una “vulneració estructural” de drets humans que es manifesta en multitud de formes: física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, digital, institucional, vicària o de segon ordre. El text alerta també del creixement dels discursos antifeministes i negacionistes a les xarxes, que busquen invisibilitzar aquestes violències i qüestionar els drets conquerits pel moviment feminista 21.
La declaració conclou que erradicar totes les formes de violència masclista “no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic”, i reafirma el compromís institucional en aquest camí.
