El Sindicat de Llogateres de Sant Cugat ha convocat una concentració davant de l’ajuntament el 16 de juny, durant el pròxim ple municipal, per “exigir responsabilitats” a l’equip de govern respecte a la situació dels inquilins del bloc del número 4 de l’avinguda de Lluís Companys. Així ho ha anunciat la membre del col·lectiu Elena Llansó durant la roda de premsa que s’ha celebrat aquest dimecres i que ha comptat amb la participació d’alguns veïns i familiars de l’edifici. Llansó ha remarcat que “el que passa al número 4 de Lluís Companys no és un fet aïllat, sinó la conseqüència directa d’aquest model de ciutat” i ha acusat l’Ajuntament de “mirar cap a una altra banda”.
Per la seva banda, un familiar d’una de les veïnes, Dídac Andrés, ha demanat que l’Ajuntament aclareixi si la llicència d’enderroc de l’edifici s’ha concedit o no; que es garanateixi el dret al reallotjament de les famílies afectades; que s’aturi aquesta “estratègia de desgast i d’assetjament immobiliari, de silenci i d’abandonament institucional”, i que es reconegui que aquest cas és “una emergència habitacional, personal i política”.
Elena Llansó i Dídac Andrés durant la roda de premsa / Cugat Mèdia
Les novetats del cas
El 31 de gener, dues setmanes després que l’Ajuntament es comprometés a que “cap persona es quedaria al carrer”, els propietaris van presentar una demanda contra les quatre famílies per extingir els seus contractes, desallotjar-les i enderrocar definitivament l’edifici. L’argument queda exposat a l’escrit judicial: afirmen haver complert les condicions exigides per l’Ajuntament i haver abonat 6.524,08 euros en lloc de dipositar una garantia econòmica. Els altres suposats requisits, però, no es detallen en l’escrit, i el consistori tampoc els ha concretat a aquest mitjà. La promesa del govern, en canvi, s’hauria començat a esvair. Segons expliquen a Cugat Mèdia els afectats, en una reunió privada posterior a la declaració de compromís, l’Ajuntament els va comunicar que no podia intervenir en conflictes entre particulars ni destinar habitatge públic al reallotjament. Representants de les famílies ho resumeixen així: “Durant la mediació amb l’Ajuntament, se’ns va demanar que deixéssim de parlar amb els mitjans com a mostra de bona voluntat. Vam acceptar, i al cap de quinze dies ja no teníem dret a l’habitatge ni tan sols a un reallotjament per a emergències”.
