El dret a la mort digna ha tornat al centre del debat després que el papa Lleó XIV n’hagi expressat el seu rebuig en el discurs que ha fet durant la seva visita a l’Estat espanyol al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, diverses entitats laiques han constatat la “contradicció” que el papa visiti el Congrés, “seu de la democràcia”. Des de Sant Cugat, la coordinadora de la secció local de Dret a Morir Dignament (DMD), Consol Farràs, defensa que el debat sobre l’eutanàsia s’ha de centrar en els drets individuals i en el respecte a la voluntat de cada persona. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’, assegura que “respectar la voluntat d’aquesta persona” també és una forma de cuidar-la al final de la vida i lamenta que la judicialització d’alguns casos, com el de la Noelia Castillo i en Francesc Augé, aprovats només serveixi per “allargar el patiment i el procés”.
Durant la seva intervenció al Congrés dels Diputats, el papa Lleó XIV va tornar a expressar el seu rebuig a l’eutanàsia. Com heu rebut aquestes paraules des de Dret a Morir Dignament?
Quan es parla genèricament, es pot dir el que vulguis i tot s’aguanta. Estem parlant de drets individuals de les persones i crec que aquesta cura que el papa reclama, que jo també la vull pels que estan a punt de néixer o pels que ens estem morint, és que es tingui en compte la nostra voluntat. Depèn de cada persona, és un dret personalíssim i cadascú té unes circumstàncies determinades en cada moment de la vida. Per tant, el que diu el papa, jo estaria d’acord, però cuidar també al final de la vida pot ser respectar la voluntat d’aquesta persona.
Quin paper han de tenir les conviccions religioses en el debat sobre l’eutanàsia?
A mi m’ha sorprès que en un estat aconfessional se li doni al papa la tribuna del Congrés. Si aquesta recepció hagués estat en un estadi olímpic o en un acte dels que ha fet, m’hauria semblat perfecte. Però el Congrés representa la sobirania del poble.
En tot cas, el papa fa el seu paper i defensa la seva ideologia. Em sembla perfecte que les persones que tinguin aquesta ideologia ho creguin i ho segueixin. Respecte per tothom. El que ens entristeix és que se’ls dona un altaveu molt gran i aquestes manifestacions poden coartar algunes decisions de l’àmbit privat de les persones.
Fa gairebé cinc anys de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Quin balanç en feu?
Hi ha hagut dificultats, sobretot depèn de la comunitat autònoma, però aquí a Catalunya està funcionant molt bé. De les 361 eutanàsies que s’han practicat aquí, hi ha hagut dos casos problemàtics, el de la Noelia i el d’en Francesc. Si això ho mirem a tot l’estat espanyol, han sigut 1.500 casos i aquests dos han sigut un problema. És a dir, és molt poc significatiu.
L’altra cosa que vull dir és que, quan un familiar diu “no puc més, no vull aquest dolor”, estimar-lo és deixar-lo anar i que es faci la seva voluntat. Per tant, jo et diria que sort tenim que les famílies ens estimem i no posen impediments.
Just has esmentat els casos de la Noelia Castillo i en Francesc Augé que han estat judicialitzats. Justament, fa unes setmanes el Tribunal Suprem ha acordat que es permetrà frenar eutanàsies ja aprovades si algú amb un vincle “molt estret” amb el sol·licitant ho demana. Quina lectura en feu des de l’associació?
L’eutanàsia és un tràmit administratiu, no és un tràmit judicial. Una tercera persona molt vinculada pot interposar un recurs, però si la resolució està presa a consciència pel Comitè de Garanties i es compleixen els requisits de la llei, la conseqüència és allargar el patiment d’aquesta persona. Què es fa? S’allarga el patiment i el procés. Per això diem que és una tortura. S’està torturant la gent.
Precisament des de DMD demaneu que aquests recursos es resolguin en un termini breu. Per què?
No és només que ho demanem, ho hem impulsat nosaltres. Hi ha tot un grup d’incidència política amb gent de la societat civil i juristes que, veient la situació, va plantejar que quan algú posi un recurs que afecti els drets humans, com pot ser l’eutanàsia, es resolgui en un termini curt, de 20 o 25 dies. Això es va aprovar al Parlament de Catalunya i ara ha d’arribar al Congrés.
Sou optimistes que aquesta reforma prosperi?
No vull confondre els desitjos amb l’optimisme, però jo crec que sí que es farà.
Quins altres canvis caldria impulsar?
Jo crec que anem bé, perquè s’ha aconseguit la llei d’eutanàsia i hem facilitat l’accés i el registre del Document de Voluntats Anticipades (DVA) que ja es pot fer al CAP.
Potser caldria anar al moll de la llei amb altres coses que ara no contempla, com podria ser el cansament vital. Hi ha persones molt grans que diuen: “Jo què hi faig aquí? Ja en tinc prou”. És una cosa personalíssima de cadascú. Aquest punt no està contemplat en la llei d’eutanàsia.
Hi ha referents d’altres països que ho gestionin d’una manera que considereu més adequada?
Holanda, Bèlgica, Luxemburg, però hi ha un retrocés general social de tots els drets i llibertats.
Has parlat del DVA, què és exactament i què contempla?
Tothom sap què és fer testament, un document on deixem els nostres béns als nostres hereus. Doncs el document de voluntats anticipades expressa la nostra voluntat del que voldríem que ens fessin a nosaltres si no som conscients en aquell moment. Si em passa alguna desgràcia o tinc una malaltia terminal, jo puc expressar que no em facin determinats tractaments o deixar escrites una sèrie de decisions.
Si tu tens el cap clar estant malalt, sempre val el que dius tu. Però si no et pots expressar, tens el document perquè quedi feta i expressada la teva voluntat. Que ningú hagi de prendre una decisió per tu.
La ciutadania coneix prou aquesta eina?
Jo crec que cada cop més. Fa molts anys que ens dediquem a fer atenció a les persones i a fer xerrades, però la gent no volem parlar de la nostra mort. També és cert que el percentatge de gent que l’ha fet és menor i sabem que ni la llei d’eutanàsia ni el document de voluntats anticipades seran potser mai una cosa majoritària, perquè depèn molt de cadascú. No és una obligació, és una opció. És un dret que tenim.
A Sant Cugat, amb dades del 2024, hi ha registrats 3.266 Documents de Voluntats Anticipades, un 3,3% de la població, una xifra que situa la ciutat com la tercera de Catalunya amb més DVA per càpita. Com interpreteu aquestes dades?
No m’ha sorprès que sigui de les ciutats que en té més. Les xifres de la Generalitat són de la població general, però si traiem del càlcul la població menor de 18 anys, el percentatge real a Sant Cugat és del 4,2% de la població adulta. Ens posem a la primera posició de Catalunya. És minoritari, però aquestes persones ja ho tenim resolt.
Què ha de fer una persona que vulgui registrar aquest document?
Nosaltres, com a entitat, atenem els dilluns al matí a la Casa de Cultura i tothom pot venir per parlar i saber com funciona. Un cop la persona té clar que vol registrar el document, algú ha de validar la seva capacitat mental per entendre el que ha fet i signar-ho. Es pot fer davant de notari, davant de tres testimonis o al CAP.
El metge o la infermera no s’han de ficar amb el contingut; només certifiquen que la persona té el cap clar i sap el que està fent. A partir d’aquí, el document és vàlid, legal i d’obligat compliment professional i ètic per al personal sanitari. El document queda registrat a La Meva Salut i hi tenen accés tots els metges de Catalunya i de l’Estat per veure quina és la nostra voluntat al final de la vida.
Per parlar de totes aquestes qüestions, aquest dijous, 11 de juny, feu una xerrada a les 18.30 h a la seu del Club Muntanyenc a càrrec teu i del Ramon Riu. Quin és l’objectiu de la xerrada i què hi trobaran les persones que vinguin?
Parlarem molt poquet de qui som nosaltres, que bàsicament som una associació laica, sense ànim de lcure i gestionada per voluntaris i, sobretot, dels drets al final de la vida, de la legislació que els empara, del document de voluntats anticipades i de tota aquesta judicialització que hi ha hagut últimament. Poder-ho parlar per centrar de què estem parlant, què passa i quin és el futur de tot això. Jo crec que pot ser molt interessant.
