“Good morning, good evening, good afternoon (Pausa) no sé a quina hora del dia estaràs escoltant això. El Temps passa, però el que dona sentit a les vides humanes segueix.” –
D’aquesta manera, John Berger dona principi a un vídeo enregistrat el 2008 en el que posa la seva veu, i la seva emoció, a un conte titulat Carta a Gaza, escrit el 1956 per Ghassan Kanafani, un jove escriptor palestí. El 8 de juliol de 1972, l’agència d’intel·ligència israeliana Mossad, assassinà a Kanafani i a la seva neboda Lamis, de curta edat, en un atemptat terrorista amb cotxe bomba, ell tenia 35 anys. ¿Què va portar John Berger a buidar-se en la lectura d’aquesta carta? La urgència, la urgència de preservar la identitat de Palestina. Llegeixin “Carta a Gaza” aquí és una peça literària de primer nivell. Una imperible memòria present.
“Estic molt espantada, per favor vine. Vine i lleva’m. Per favor, vindràs?” –
És la veu de Hind Rajab, una nena de 5 anys i única supervivent d’un atac al cotxe de la seva família en un barri de Gaza. Un tanc de les Forces de Defensa d’Israel, probable autor dels trets, vigila el tros de ferralla en el que s’allotja Hind. Des d’un telèfon mòbil ha aconseguit connectar amb operadors de la Mitja Lluna Roja. Els operadors aconsegueixen mantenir la comunicació amb Hind durant més de tres hores, mentrestant, pacten amb el govern israelià el seu rescat. Tot acaba i queda gravada aquesta comunicació telefònica que surt de Gaza i arriba a mans de la cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania, aquesta directora es proposa i aconsegueix edificar, entre diversos productors (de Tunísia, França i Estats Units), una pel·lícula sobre la gravació rebuda.
L’esquema creatiu és únic: tot és ficció (d’altra banda, veritat) menys la veu de Hind i els seus interlocutors, un tresor documental. En la seva estrena als cinemes generarà una esquerda enorme en el relat sionista.
“Teníem un milió d’ocells i de fotos i mil cites i contra tot això obrí foc un fusell”. (Mahmoud Darwish, 2024)1
Molt més que noms és el títol d’una acció organitzada per Sant Cugat amb Palestina el 26 de setembre de 2025 a la plaça de l’estació de Sant Cugat del Vallès. Durant 16 hores es va aconseguir mantenir un fil ininterromput de lectura, des de les 7 del matí fins a les 11 de la nit, dels quasi 10.000 noms de nens palestins menors de 10 anys assassinats a Gaza per l’estat d’Israel, des del 3 d’octubre de 2023. Hind Rajab estava allà.
Els cops de veu a l’aire surten veloços i es desvaneixen en mil·lèsimes de segon. Com, llavors, s’aconseguí mantenir sencer el citat fil durant aquell dia? Amb un relleu sense esquerda de moltes persones teixint noms en una imperible memòria futura que farà inviable l’estat d’Israel.
Israel obre les seves ales de ferro descaradament perquè només li queda que el temin. I encara que el continuï explotant l’imperi, el poble palestí seguirà lluitant, té la seva cultura, es té a si mateix.
1Fundació Mahmud Darwish © 2024, Penguin Random House Grup Editorial, S.A.U. Darwish, Mahmud. Entre Rita y mis ojos, un fusil.
