El president de l’EMD de Valldoreix, Juanjo Cortés, analitza un mandat marcat pels pressupostos prorrogats des de 2023, amb l’agreujant d’una modificació dels comptes que encara no ha rebut llum verda, i per una relació amb l’Ajuntament de Sant Cugat que qualifica de “molt millorable”. Cortés defensa la gestió del govern, respon les crítiques de l’oposició i aborda carpetes estratègiques com Can Monmany, la urbanització del Baixador, els convenis amb el consistori o el nou sistema de recollida de residus. També posa de manifest la seva voluntat per tornar a ser el presidenciable per Valldoreix Plural.
Entrevista a Juanjo Cortés, president de l’EMD de Valldoreix
Tercer any consecutiu amb pressupost prorrogat i sense tirar endavant l’última modificació pressupostària que era important per al govern. Quina valoració en fa?
No és que fos una modificació important per al govern, és que era vital per a la institució, pels drets contractuals que té amb els proveïdors, pel funcionament ordinari, per tots aquells drets i deures que té l’administració amb tercers, que es puguin pagar les nòmines en condicions… Això va més enllà de colors polítics. De 2023 a 2026 tot ha pujat, tots ho sabem; els sous no han pujat de la mateixa manera com ha pujat l’IPC, això també s’ha de dir.
Per tant, les obligacions que teníem contretes de mandats anteriors i les licitacions que s’han fet actualment necessiten tenir la seva càrrega pressupostària.
L’EMD pot funcionar en aquestes condicions?
L’EMD va funcionant. Això no vol dir que funcioni com hauria de funcionar i com seria desitjable que funcionés, és evident. Tenim l’aparell tècnic, i hem d’agrair la predisposició del personal de l’EMD i de tota la feina que fa. Qualsevol aturada d’aquest tipus que es fa de no aprovar una modificació és una feinada molt important per als nostres serveis, que no anem sobrats de personal.
El vocal d’Economia, Ramon Segura, deia que l’EMD estava paralitzada. Comparteix aquesta descripció?
Paralitzada no, perquè estem fent coses, estem funcionant. Amb el que tenim de les partides del pressupost prorrogat de 2023 anem funcionant. Però és evident que si hem de fer front a les licitacions que tenim contractades hem de fer front a les pujades de preus i de costos que ha tingut la vida aquests anys. Es fa absolutament necessària aquesta modificació pressupostària.
Junts i PP han dit que votarien a favor de la modificació si accepten una sèrie de condicions.
És curiós que Junts demani més informació, quan la informació estava a l’expedient del ple. Per tant, donarem totes les explicacions que calgui, però tot estava absolutament documentat. Espero que es puguin fer els deures i veure tota la documentació que ja existeix. Esperem que puguem acabar de parlar i aprovar aquesta modificació en el proper ple.
Respecte al PP, no ens podem fer trampes al solitari. Estem d’acord i, de fet, hi ha una partida que ja hem consignat aquest mandat una partida de manteniment per al Complex Esportiu que no existia anteriorment. La voluntat política hi és tota. Si la quantitat s’ha d’apujar és qüestió de parar-ne.
Ara bé, les altres condicions que demanen són de difícil acceptació, com eliminar la partida de protocol. És a dir, la institució no podria fer absolutament res. Què volen? Que no celebrem la Diada o els dies internacionals? En tot cas, tenim pendent una trobada amb el vocal del PP per discutir aquests aspectes, però és evident que treure el Premi Literari de Valldoreix… Renunciar a aquests aspectes ho fa francament difícil. És una proposta amb trampa.
Sembla impossible que govern i oposició es posin d’acord per tirar endavant grans propostes. Quina responsabilitat hi té l’executiu?
La responsabilitat que té el govern de l’EMD és la que ha fet des del primer dia: intentar a parlar amb l’oposició i arribar a propostes. S’ha arribat a acords, que després van ser tombats. No se sap ben bé per qui, perquè cada cop l’interlocutor que decideix és diferent. Els argumentaris canvien en funció de “no, és que no som nosaltres qui decidim, decideix no sé qui o quin ens”, que no acabes d’entendre ben bé.
Havíem tingut un pacte (amb Junts) de cara a 2025, que ja estàvem parlant de com comunicar-ho, i de cop i volta van tornar al punt inicial. Quan un grup polític sempre està fent bandera que són el grup majoritari, que tenen la gran majoria, que són la força més votada, doncs aquesta força més votada, aquesta bandera de ser els que més vocals tenen, també ha d’anar acompanyada d’una responsabilitat.
L’oposició acusa el govern de no donar compliment a les mocions que s’aproven a la junta de veïns. Penso en la petició per reobrir la xarxa social X, o en una proposta per compensar els usuaris del Complex Esportiu pel tancament de la piscina, entre d’altres. Per què no s’executen les mocions que s’aproven al plenari?
Les mocions tenen el valor que tenen, no tenen un caire executiu. Qui executa és el govern, no el plenari. És evident que arribar a acords i consensos és el que toca. Sobre X, la política comunicativa d’una institució no la porta el plenari, sinó el govern, que decideix no estar a una xarxa que tothom posa en qüestió, no només per qui hi ha al darrere, que és de confrontació i odi.
Sobre el Complex, s’ha compensat amb el que pertoca. Que hem de compensar més? Home, les coses tenen un criteri tècnic.
També penso en una moció, que l’oposició va tirar endavant amb la seva majoria, perquè no es pagui el preu de llicència en obres en l’habitatge habitual.
Una moció que implica una aplicació tributària, una aplicació de caire jurídic.
Per tant, la decisió de no executar uns acords es fa amb el vistiplau dels serveis jurídics?
Els que han de validar i veure si jurídicament i tècnicament són possibles són els serveis jurídics de la casa.
El ple de Sant Cugat va acordar que es mantinguessin converses entre l’Ajuntament i l’EMD per revisar i actualitzar els convenis econòmic i competencial. S’hi ha avançat?
En aquests moments, s’està treballant amb el secretari interventor, amb la secretària i l’interventor de l’Ajuntament de Sant Cugat, per intentar tirar endavant, per tal d’avançar.
Tindrem convenis renovats abans que acabi el mandat?
Tant de bo. Seria el més desitjable. Seria necessari.
Com estan funcionant les relacions entre l’EMD i l’Ajuntament?
Malauradament, crec que són molt millorables.
Una bona mostra la tenim amb la implementació aquesta setmana del nou sistema de recollida de residus porta a porta. S’ha fet sense comptar amb Valldoreix i, si alguna virtut tenim, és el coneixement del territori, de la idiosincràsia de la gent que hi vivim. Malauradament, no ha existit un diàleg previ suficient per intentar optimitzar aquesta nova implementació.
Tenim temes pendents que hem de resoldre i hem de ser capaços de seguir conversant, dialogant i arribar a acords, com per exemple amb l’adquisició de Can Monmany.
Precisament li volia preguntar per això. L’Ajuntament ofereix vendre a l’EMD la seva part, i l’EMD, arran d’un acord a la junta de veïns, ha de definir quin projecte proposa per aquest equipament.
A veure, a ningú se l’escapa que Can Montmany és un punt estratègic per a Valldoreix, pel present i pel futur. Valldoreix és una vila que malauradament té un dèficit extraordinari d’equipaments públics. El valor patrimonial, des d’un punt de vista històric, historicoartístic, de Can Monmany és únic.
És evident que associat al tema patrimonial ha de tenir una vinculació de centre d’interpretació, museu, digue-li com vulguis, un centre de patrimoni. Però a la vegada hem de dotar d’uns usos, uns usos associats a la qualificació urbanística que permetin l’activitat pública, l’activitat de les entitats de Valldoreix i també buscar uns socis, buscar uns partners que des del món privat també es puguin instal·lar i ajudin a la transformació i al manteniment i conservació de Cap Montmany.
És absolutament transcendental el paper que juga l’activitat agrícola i la gestió forestal de Cap Montmany. A nivell de boscos, requereix d’un manteniment, requereix d’una activitat de gestió forestal, i això en aquests moments està cedit al parc natural, però, per altra banda, també ens permet la utilització d’aquests boscos i aquest manteniment a través del pasturatge amb els agricultors i amb els ramaders que tenim a Valldoreix.
L’EMD estaria en disposició de pagar la seva part a Sant Cugat?
Tot depèn del preu que s’estableixi finalment.
No està encara sobre la taula?
Estem en negociacions i, per tant, permetrà que sigui prudent a l’hora d’entrar en detalls.
Parlem de Baixador. L’EMD va apostar assumir la urbanització per fases. Què hi ha de nou?
És l’única via que tenim en aquests moments per tirar-ho endavant. Tot i tenir capacitat econòmica per tirar-ho endavant, estructura jurídica, l’LRSAL no ens permet fer-ho (sense fases) perquè trencaríem la regla de la despesa. Estem treballant a nivell de l’Estat, i en aquest sentit la majoria de grups parlamentaris ho van entendre perfectíssimament, que això s’havia de canviar i que això és una injustícia per les EMD, i més en el cas de Valldoreix, que sortim de tota excepcionalitat.
Estem pendents de trobar-nos amb el Ministeri i posar sobre la taula aquesta problemàtica, perquè també és important, perquè si actualment som capaços de solucionar per fases el projecte de Baixador i encabir-ho, hi haurà altres projectes que, malauradament, amb la regla de despesa no podrem afrontar si no aconseguim canviar la llei.
Però aquesta és la situació que hi ha ara mateix.
Per tant, estem buscant la màquina per treure els vagons i posar-los en circulació amb un projecte per fases.
I quins terminis hi ha sobre la taula?
L’administració s’ha tornat lenta, farragosa i absolutament garantista. Els processos de contractació són molt lents, tan lents que es fan eterns. Ara, està sobre la taula de les persones que han de fer licitacions des d’un punt de vista jurídic.
Des de Junts diuen que s’han plantejat demanar “auxili administratiu” a l’Ajuntament per desencallar el projecte.
Em sembla no només molt perillós demanar una cosa així, sinó que em sembla d’un desconeixement del que és una EMD i una administració pública que sorprèn.
Valldoreix no té la competència d’urbanisme. El que té delegat de l’Ajuntament de Sant Cugat és la competència de les llicències d’obres majors i menors. L’arranjament de carrers és una altra cosa. Urbanisme és planejament, i Valldoreix no té competència.
Valldoreix pot manifestar-se sobre si s’han de fer modificacions a nivell de planejament urbanístic, i qui ho ha de tramitar i és competent és l’Ajuntament. I qui definitivament aprova és la Generalitat.
En el cas que estem parlant no és d’urbanisme, sinó de manteniment i obres, inversions en carrers, i això és competència pròpia.
Sobre les llicències, al juny em deia que Valldoreix i Sant Cugat treballaven per fer un document per unificar criteris per concedir llicències en situacions com la de Baixador.
És un tema merament tècnic i jurídic, no polític. Des del govern el que volem és que aquelles persones que es volen fer una casa a l’avinguda del Baixador o en un carrer no urbanitzat, no pavimentat íntegrament, com diu la llei, es puguin tramitar la seva llicència i puguin fer el seu projecte de vida. És evidentíssim que la voluntat i l’empatia hi és tota.
Però una llicència d’obres és un acte reglat, que depèn d’unes lleis. I les lleis s’han de complir. Si les lleis fossin tan clares i meridianes, els jutjats i els jutges tindrien molt de temps lliure.
Tenim un esborrany sobre la taula que estan acabant de parlar amb l’Ajuntament de Sant Cugat perquè existeixi aquest document.
Més urbanisme. Parlem sobre la urbanització del sector nord de Bobines. El govern de l’EMD proposa contractar el projecte i la direcció d’obra abans de presentar res al veïnat. L’oposició coincideix que cal actuar en aquesta zona, però aposta per fer abans un procés participatiu. I amb això, la situació no avança.
És molt curiós perquè no aprenem de l’experiència. Baixador va començar amb un procés de participació sense límits. Si no poses límits a les coses, si no saps quins condicionants tècnics, quins condicionants jurídics s’han de complir, doncs passa el que passa i l’experiència de Baixador ens hauria de servir a tothom.
Si tu el que poses sobre la taula són incerteses, generes una reunió, una trobada amb els veïns i veïnes i els dius: “Miri, volem asfaltar el seu carrer”, preguntaran pels materials, l’afectació sobre la fina i el cost. “Ah, doncs no ho sé, no tinc ni idea”. I diran que som uns inútils, que no sabem on que volem, que no sabem cap a on anem.
Complirem amb el projecte que sí que està aprovat i que s’ha aprovat també, amb una moció, per tirar endavant la part del sector de pont, que és l’únic projecte redactat.
El juny passat em comentava que el sistema perquè la gent de Valldoreix tingués prioritat per estacionar a l’aparcament de l’estació podria estar llest en pocs mesos. Bé, ha passat mig any. Com està el tema ara mateix?
El tema està a nivell jurídic, s’està acabant de treballar. Esperem que propers mesos no es converteixin en més temps del que desitjaria i voldria. Estem treballant en la normativa que es genera en tota la paperassa administrativa i normativa que es genera al voltant de la regulació d’un aparcament d’aquestes característiques.
Li vull preguntar per l’estabilitat del govern, després que s’hagin produït votacions diferenciades entre els socis de l’executiu (Valldoreix Plural, ERC, CUP i PSC) a la junta de veïns. I també recordant la polèmica per les banyes del regidor cupaire a l’Església.
En aquest govern, les coses les parlem interiorment, ens fem la crítica interna cadascú de les seves àrees o consensuem els temes. En el moment que es va constituir la candidatura de Valldoreix Plural, ja es va dir que habitualment i en tots els temes de govern votaríem conjuntament, però que en temes més ideològics hi havia una llibertat de vot. Seguim igual de ferms que sempre.
Serà vostè presidenciable de nou l’any que ve?
Això dependrà no només de mi. Si és per mi, vaig repetir-ho, em poso a disposició de Valldoreix Plural per tornar a encapçalar, per continuar i acabar tot allò que no hem pogut, o no podrem, o no ens deixaran fer al llarg d’aquest mandat.
Per tant, Valldoreix Plural és una fórmula que li agradaria que es pugui repetir?
Entenc que és una fórmula que funciona i que, a més a més, continuarà tenint el suport dels partits progressistes i d’esquerres.
