Som als inicis d’una crisi econòmica que ningú sap com i quan acabarà. L’especulació i l’excés de consum ha trencat el sistema econòmic.
Cada cop les dificultats són més grans per a tothom, però molt especialment per als més pobres a qui la crisi afecta d’una manera dràstica i despietada. Des de fa uns mesos Càritas està fent front a un augment important de peticions d’ajuda. El nombre de persones que truquen a la seva porta és creixent i creiem que la tendència encara augmentarà més. Enrere queden els anys d’abundància que, així i tot, no van evitar que a Catalunya es superés el milió de persones que viuen sota el llindar de pobresa! Aquesta xifra, sens dubte ara augmentarà. Encara que, amb dificultats, la gran majoria de nosaltres ens en podrem sortir, notem aquesta crisi, però no estem en una situació greu. Però aquestes persones no poden fer-ho sense el nostre ajut. Necessiten de la nostra solidaritat. I és, precisament, en aquests moments de crisi, quan, ens cal, més que mai, demostrar el nostre esperit solidari. En temps de Nadal són molt nombroses les instàncies que ens impulsen a consumir en excés, a passar-ho el millor possible, a tenir de tot, encara que no ens sigui útil ni necessari. Això i també el nostre deficient capteniment han forjat un Nadal consumista enfront del Nadal solidari. Ara tenim l’oportunitat de canviar-ho!. La solidaritat, el compartir, la compassió i l’amor hi tindran estada si entre tots ens ho proposem. És tasca de tots! I segurament ens preguntem: Què hi podem fer, què hi puc fer jo?. Creiem que pots actuar en tres fronts: 1.- Fer una aportació (regular o puntual), a Càritas o altres entitats i organitzacions que treballen pels més necessitats. Aportació que, per petita que sigui, permetrà alleugerir les conseqüències que la crisi comporta i comportarà pels més desfavorits 2.- Plantejar-te sempre si el teu nivell de consum ha caigut en un possible excés. Pensa que el nostre excés és, en darrer terme, a costa dels qui no tenen res. Compartir no és tant donar del que em sobra sinó del que necessito. 3.- Aprofitar el Nadal, sobretot els pares, per educar i formar als més petits, en la solidaritat. Fer participar l’ infant, per exemple, en la recollida al desembre d’aliments o de joguines que acostumen a organitzar la Parròquia amb el suport de diverses escoles, el seu grup de joves i altres entitats del poble, té una gran força pedagògica. El fet de que l’ infant “tregui” de casa seva o compri amb els seus estalvis algun aliment o joguina nova i en “prescindeixi” del mateix, “donant-lo” a d’altres i poder així “compartir el que té”, és una experiència que, ben segur, els queda gravada i afaiçona el seu futur comportament. Els hi hem posat ja la llavor del que realment significa ser solidari, del que és compartir L’equip de voluntaris de Càritas Parroquial us desitja un Bon Nadal i estem segurs que, amb el vostre compromís, podrem fer-lo extensiu a tantes persones que necessiten tenir i sentir l’escalf de la solidaritat. EQUIP DE VOLUNTARIS DE CÀRITAS PARROQUIAL
