Un bon amic em retreia l’altre dia els meus elogis a l’alcalde Recoder amb motiu de l’afer de Torre Negra.
Segons ell, el que el consistori ha fet en aquest cas és el que li tocava, és a dir, la defensa del bé comú. Em deia que elogiar aquesta acció suposa donar per bona la política de tots els últims alcaldes convergents en matèria urbanística, que no ha consistit en res més que en reproduir el model de creixement desmesurat i irresponsable que s’ha estès per tota la península i, especialment, pel litoral mediterrani. A això cal afegir, deia, la brutal preponderància dels cotxes en detriment dels vianants, com ho demostra el fet que hi ha algunes voreres que no estan fetes per caminar, sinó per fer bonic, així com que a totes les entrades de Sant Cugat s’hagin instal·lat aparatosos concessionaris d’automòbils que despleguen obscenament les seves mentides sobre quatre rodes. Potser sí que cal criticar sempre els polítics, no deixar-los mai en pau. Potser sí que és una vergonya que la ciutat hagi crescut d’aquesta manera tan poc orgànica, donant tanta corda al gran capital de les constructores i dels bancs. L’alternativa però seria unes institucions polítiques molt més intervencionistes, que vetllessin pel compliment dels drets socials bàsics i no pensessin només en garantir el respecte a les llibertats individuals. Però això només tindria sentit si la democràcia no fos tan dèbil, si els individus fossin ciutadans, si els càrrecs públics no estiguessin sotmesos als dictats del seu propi partit i dels poders fàctics. En definitiva, si renasqués l’esperit de la ciutadania, cosa, vist el món com va, força improbable. De manera que no ens queda altra, mentrestant, que no caure en el cinisme passiu i no dubtar d’aixecar el dit amonestador allà on s’insulti la nostra tan desacreditada intel·ligència. DANIEL GAMPER (30/01/08) Professor de Filosofia de la UAB
