Sant Cugat celebra cada 27 de juliol la festivitat d’un dels seus patrons, però la figura de l’home que dona nom a la ciutat continua sent desconeguda per a molts santcugatencs. Les fonts històriques i, sobretot, els relats transmesos per la tradició dibuixen la vida d’un mercader nord-africà que va arribar a l’actual Catalunya per donar suport a les comunitats cristianes perseguides. El doctor en Història de l’Art, educador i guia del Museu del Monestir Jorge Rodríguez Ariza n’explica la història a Cugat Mèdia.
Del nord d’Àfrica a Catalunya
Segons la tradició, Cugat va néixer en una família acomodada del nord de l’Àfrica, probablement al territori de l’actual Tunísia. Era mercader, però la seva vida va canviar quan va abraçar el cristianisme.
Acompanyat de Feliu, a qui algunes versions identifiquen com un amic i d’altres com un germà, va viatjar fins a l’actual Catalunya. La seva intenció era ajudar les comunitats cristianes perseguides durant el govern de l’emperador romà Dioclecià.
La seva activitat i capacitat per sumar nous seguidors van acabar despertant l’atenció de les autoritats romanes. Cugat va ser detingut i, davant la seva negativa a abandonar la fe cristiana, va ser sotmès a diferents tortures.
Un martiri convertit en llegenda
Els relats sobre el seu martiri combinen la tradició religiosa amb episodis de caràcter llegendari. Expliquen que van intentar cremar-lo viu sense èxit i que va ser colpejat fins que se li va esquinçar el cos. Una de les escenes més extremes assegura que ell mateix es va cosir les vísceres.
Finalment, Cugat va morir decapitat. Rodríguez Ariza assenyala que “la decapitació és, moltes vegades, l’últim martiri dels màrtirs” i que també té una important càrrega simbòlica i poètica dins la tradició cristiana.
Una figura vinculada al Monestir
Quan es va fundar el Monestir de Sant Cugat, al segle IX, la figura del màrtir ja estava arrelada en la memòria de la zona. Al presbiteri de l’església abacial es conserva el que la tradició considera que és la seva tomba.
El Monestir ha contribuït durant segles a mantenir viu el relat de Cugat i a reforçar el vincle entre el màrtir i la ciutat que porta el seu nom. Tanmateix, bona part de les relíquies i de les obres que expliquen la seva història es troben repartides en diversos indrets.
