Avui, 27 de juliol, és Sant Cugat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), actualment hi ha cinc persones a Catalunya que es diuen Cugat i totes viuen a la província de Barcelona. Una d’elles és Cugat Sallés, veí de Sant Cugat que, precisament, avui fa 89 anys.
Cugat Sallés ha viscut tota la vida al carrer Major. Fill de pagès, va créixer entre vinyes i ajudant el seu pare en la tasca de fer encàrrecs i portar vi, mobles o el que fos amunt i avall. Sallés es mostra orgullós de la valentia que va tenir el seu pare a l’hora d’inscriure’l amb el nom de Cugat. Era l’any 1937 i la Guerra Civil, entre moltes altres coses, havia portat a Sant Cugat el canvi de nom. Entre l’octubre de 1936 i l’any 1939, Sant Cugat es va dir Pins del Vallès. El fet de posar-li Cugat devia ser una anècdota força recordada a casa. Tot i que ell tot just acabava de néixer, parla d’aquell moment com si hi hagués estat present. Aquelles coses que fa la memòria quan una mateixa història s’ha explicat una vegada i una altra dins d’una família.
Mentre l’explica, deixa entreveure l’orgull per aquella petita rebel·lia familiar: posar-li un nom “prohibit”. Una decisió que, segons detalla Sallés, li va costar al seu pare l’advertència que se l’endurien a l’Arrabassada, punt on, segons recorda, executaven els contraris al règim en aquell moment.
De la casa de cal Sabergues, el sobrenom de la família, els Sallés eren una de les poques famílies pageses que no feien ús del Celler Cooperatiu. Com explica Sallés, a banda de les dues vinyes que tenien, una a tocar del Monestir i l’altra on actualment hi ha les instal·lacions de la multinacional Hewlett-Packard (HP), a casa tenien el seu petit celler. Disposaven d’un cub i de botes on elaboraven el vi, que després repartien a Barcelona en garrafes de quatre i vuit litres. Quan arribava la verema, els nens del carrer s’acostaven fins a casa seva per trepitjar el raïm, una feina que recorda gairebé com un joc d’infància.
És parlant de les vinyes quan aflora una certa nostàlgia. Reconeix que li sap greu “com van anar fent fora els pagesos” amb l’arribada de noves empreses i el creixement de la ciutat. De fet, amb certa ironia recorda que quan ell va néixer Sant Cugat tenia 5.000 habitants i tothom es coneixia. En canvi, ara, “quan vas pel carrer i et trobes algú dels de tota la vida és com si estiguessis a Suïssa i et trobessis algú de Sant Cugat”.
Dels moments de joventut destaca les prèvies al bar Cristal, situat als Quatre Cantons, i els balls a la Unió. Recorda haver-hi passat alguns dels moments més feliços de la seva vida.
Cugat Sallés es va casar, va tenir fills i ha viscut sempre a Sant Cugat. En gairebé nou dècades ha vist com les vinyes deixaven pas a urbanitzacions, empreses i nous barris. La família Sallés va cedir el seu fons patrimonial a l’Arxiu Municipal. Un conjunt de fotografies, documents i objectes que, sumats als d’altres famílies, permeten reconstruir la història d’un Sant Cugat que avui només perdura en la memòria dels qui el van viure.
