A Catalunya ja fa anys que s’observa una piràmide poblacional invertida, amb un envelliment creixent de la població i, alhora, menys naixements. Aquests, a més, es donen amb mares cada cop amb edats més grans. La tendència és que aquests factors vagin a més, i una de les conseqüències és l’augment de l’anomenada “generació sandvitx”, una etiqueta sociològica que fa referència a persones d’entre 40 i 55 anys aproximadament, actives laboralment, i que es troben en la situació d’haver de cuidar tant dels seus fills com dels seus pares dependents. Paula Manríquez, referent de benestar emocional i comunitari del CAP de Can Mates, explica que el que s’estan trobant a Sant Cugat, de la mateixa manera que a la resta del territori, és que aquest paper cuidador “s’atribueix més a la figura de la dona“, ja que socialment se li associa el rol de persona que s’ha de fer càrrec de les cures familiars.
Afectacions físiques i emocionals
Aquesta doble responsabilitat de cura fa que, molts cops, la persona es trobi amb una sobrecàrrega de feina, que “no doni l’abast”. Això, alhora, genera una frustració i un sentiment de culpa per no estar-se fent càrrec de tot, juntament amb un estrès i angoixa sostinguda que poden derivar en ansietat o depressió. Eva Alonso, referent de benestar emocional i comunitari del CAP Valldoreix, explica que, normalment, aquestes afectacions mentals van lligades a les del cos. De fet, comenta que als CAP de Sant Cugat, moltes de les pacients que els venen és perquè “tenen algun dolor físic que ja és incipient o que comença a manifestar-se”. Alguns exemples d’aquestes afectacions serien problemes d’insomni, cervicàlgia, lumbàlgia i molta tensió muscular, entre d’altres. Són dolors que acaben afectant, de retruc, els hàbits del dia a dia de la persona, i aquesta entra en el que Alonso denomina “embut de l’esgotament”, que deriva en una apatia i esgotament mental de la persona.
La importància de l’autocura
Paula Manríquez explica que, en els grups de pacients que tracten als CAP, el que intenten treballar des del principi és “la importància d’establir límits amb el seu entorn, i també, amb el que poden donar d’elles mateixes, saber què necessita el seu cos i què necessita el seu cap“. A més, també remarca la importància que, aquestes pacients, es dediquin un temps a elles mateixes. Aquesta autocura, explica Eva Alonso, no cal que es tradueixi en anar-se a fer un massatge o apuntar-se en algun centre per fer una activitat concreta, ja que, en molts casos, això implica una despesa econòmica que no tothom es pot permetre. En aquest sentit, recomanen activitats com quedar amb una amiga, fer-se un bany, preparar-se alguna cosa per menjar que sigui bona, escriure o sortir a passejar. L’important és que sigui terapèutic per a la persona. En aquest sentit, des de Mútua Terrassa organitzen caminades comunitàries obertes a tothom qui vulgui per l’entorn de Sant Cugat, amb passejades de curta durada i dificultat baixa.
Les referents de benestar emocional i comunitari també destaquen el fet de comunicar-se amb l’entorn propi, “fer extensiu com s’estan sentint”. Alonso explica que, a vegades, si no es comunica, des de fora es pot percebre com que la persona està bé, quan en realitat no és així. Per últim, també consideren important que la persona faci un treball previ d’autoconeixement per aprendre de quina manera l’afecten cadascuna de les emocions i, així, saber identificar millor les necessitats pròpies per fer-hi front.
