La Casa Aymat, a la recerca de nous artistes que apostin per l'art del tapís


Temes relacionats

Edith Schaar presenta els seus tapissos trencadors a la Casa Aymat (20/set/14)

Edith Schaar omple la Casa Aymat amb els seus tapissos (19/set/14)

'Els altres noucentistes' arribarà a Sant Cugat al setembre del 2015 ( 5/set/14)

Mor Mercè Diogène, la dama del gravat, la pintura i el tapís (21/ago/14)

La Casa Aymat acollirà la mostra 'Els altres Noucentistes' (20/ago/14)

Les 'Vibracions' de Diogène arriben a l'ajuntament en forma de tapís (30/jun/14)

Els Museus de Sant Cugat amplien el seu fons amb tapissos de Dolors Oromí (29/abr/14)


  • Comparteix:

La Casa Aymat encara en els propers anys el repte de trobar una nova generació d'artistes que se sentin atrets per l'art del tapís. Tot això és una aposta que no ha d'oblidar els màxims artífexs de l'Escola Catalana del Tapís de la segona meitat del segle XX, com Josep Grau-Garriga i Josep Royo, entre d'altres. Cugat.cat repassa amb un reportatge els orígens d'aquest espai noucentista, que ha evolucionat fins a convertir-se en un dels equipaments culturals de Sant Cugat.

La Casa Aymat va construir-se al 1926 amb l'objectiu de ser una fàbrica de catifes i tapissos. Sota la direcció de Tomàs Aymat, aquest negoci també va albergar una secció artística de tapissos, que es va mantenir gràcies al rendiment econòmic de la venda de catifes i estores. El punt d'inflexió va arribar a partir dels anys 50, quan Miquel Samaranch adquireix la fàbrica i fa una aposta artística molt important que afavoreix l'arribada de l'aleshores pintor Josep Grau-Garriga i Josep Royo, entre d'altres.

Unes dècades després, els preus més baixos de les estores i catifes provinents d'Orient van provocar el tancament de la fàbrica, truncant també la producció artística que s'hi feia. Tot i així, també cal tenir en compte que el tapís va entrar en una fase d'estancament, tal com expliquen l'historiador Domènec Miquel i el conservador de la Casa Aymat Andreu Dengra.

Tall incrustat: D. Miquel/ A. Dengra

El drama és que la gent no compra tapissos. / Arriba un moment en què es converteix en una finalitat, i perd originalitat.


La Casa Aymat va acollir durant el 2013 prop de 3.000 visitants, una xifra força més petita que el Museu del Monestir, una altra de les seus que conformen Museus de Sant Cugat. La seva situació, més allunyada del centre, i la seva aposta pel tapís, que desperta menys interès que la pintura i l'escultura, són les causes que expliquen aquesta diferència. Tot i així, el regidor de Cultura, Xavier Escura, veu en aquest equipament un dels seus principals puntals a l'hora d'exportar la marca Sant Cugat arreu del món.

Tall incrustat: Xavier Escura

Ens arrela i ens posa en el mapa, en l'àmbit d'un art que és minoritari. Tot i així, la globalització fa que no ho sigui tant.


En una línia semblant s'expressa el director del Museu, Lluís Campins, que considera que el gènere del tapís experimenta una revifalla, i augura que la Casa Aymat podrà recollir, en un futur no gaire llunyà, les noves tendències.

Tall incrustat: Lluís Campins

Hi ha hagut una revifada i en els darrers anys hem vist nous projectes molt interessants.


El reportatge aborda totes aquestes qüestions i també ofereix algunes imatges cedides per l'Arxiu Municipal i el Museu de Sant Cugat en què es veu com era la feina durant les primeres etapes d'aquest històric edifici.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.