'Petits Monstres' ofereix al Teatre-Auditori un retrat àcid de les misèries quotidianes


  • Comparteix:

Un moment de l'espectacle

Un moment de l'espectacle

El muntatge 'Petits Monstres', de Marilia Samper, ha aterrat aquest divendres a la Sala Escenari del Teatre-Auditori per demostrar que les petites misèries quotidianes poden desembocar en veritables conflictes fraternals. Amb ironia, humor i molta sàtira, el trio format per Vanessa Segura, Marta Aran i David Vert ha donat vida a un text que posa l'accent en el desengany social de tota una generació. La rapidesa dels diàlegs i la seva mordacitat han fet les delícies del públic santcugatenc.



És millor amagar les nostres pors o mostrar-les públicament sense complexos? Aquesta dicotomia és el punt de partida de 'Petits Monstres', un muntatge que va un pas més enllà per demostrar que tothom té la seva particular batalla amb les seves pors. És precisament aquesta universalitat de les inseguretats humanes el que, segons els actors Marta Aran i David Vert, connecta amb el públic.

Tall incrustat: Aran / Vert

Jo crec que una cosa que connecta molt amb el públic és que tots tenim els nostres 'petits monstres' que a vegades acceptem i a vegades no. El que es tracta és de saber si podem conviure amb aquests monstres o no.


La dramaturga Marilia Samper signa aquesta història que es desenvolupa a les golfes d'una casa pairal. Aquest és el lloc de trobada de dues germanes, l'Ana i la Marta, que tornen a compartir sostre després de molts anys separades. L'Ana, interpretada per Segura, és una artista conceptual que, prop de fer els 40 anys, viu molesta amb el món i veu amb horror com el futur que esperava no acaba d'arribar. Per la seva banda, la Marta, a qui ha donat vida Aran, té 44 anys i s'està separant de la seva parella, un vegà practicant de ioga representat per Vert.

Envoltades d'andròmines i vells records, les dues germanes han protagonitzat una baralla carregada de fina ironia. Tot plegat serveix per oferir un retrat del desencís d'una generació que, com explica Segura, ha vist com el futur no era com s'imaginaven.

Tall incrustat: Vanessa Segura

És generacional en el sentit que la crisi econòmica ha fet que la generació dels 40 visquem d'una manera que no havíem pensat que viuríem. L'obra parla del paradís perdut.


El públic del Teatre-Auditori ha assistit atent a aquesta batalla dialectal de respostes esmolades que demostra que sempre, almenys, quedarà l'humor.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.