Gemma Aristoy deixarà la presidència dels Castellers de Sant Cugat
Mantindrà el càrrec fins l'assemblea anual de la colla de principis de 2019
Aristoy, a la inauguració de la placa en honor dels Gausacs aquest diumenge / Foto: Localpres
Cultura
Publicat el 14/nov/18 per Eva Garrido
Gemma Aristoy deixarà la presidència dels Gausacs després de quatre anys al capdavant. De moment, mantindrà el càrrec fins l'assemblea anual de la colla que se celebrarà a principis de 2019. 'Després de quatre anys em vull centrar més en la meva professió', ha afirmat Aristoy a Cugat.cat. La resta de la junta li ha expressat que vol mantenir les tasques. La castellera continuarà vinculada a la colla.
Pel que fa els quatre anys a la direcció dels Gausacs, l'encara presidenta ha valorat, com a fites importants, convertir-se en colla de 9, eixamplar la base i haver aconseguit una bona relació amb l'Ajuntament.
La santcugatenca va arribar a la presidència dels Castellers de Sant Cugat al 2014 en substitució de Cristina Jiménez. Llavors, era tècnica i la seva proposta, encapçalada per Biel Samsó i Àlex Castellarnau, va ser l'única que es va presentar als comicis.
Entre les reivindicacions dels Gausacs segueix la d'aconseguir l'ús exclusiu de la sala Canigó, 'sense fer fora cap entitat o club, per descomptat'. Gemma Aristoy ha afirmat que 'som l'única colla que han assolit un castell de 9 que no té un local de gestió pròpia'.
Els Gausacs van posar punt final a la temporada diumenge passat amb la Diada de la Colla. Una temporada que, tal com han dit els futurs excaps de colla, Èric Bellmunt i Toni Serra, deixa molts reptes per assolir. La cirereta per aquest final de curs la va posar la inauguració d'una placa a la plaça d'Octavià en record del primer 3 de 9 amb folre descarregat de la colla, a la Festa de Tardor de l'any passat.
DECLARACIONS
Gemma Aristoy
Ja porto quatre anys i la idea era continuar per poder fer un bon traspàs entre la junta i la tècnica. Enguany que hi ha hagut uns caps de colla que s'han ofert a fer la tasca tècnica i m'he vist en l'obligació de parar, canviar i poder-me dedicar a àmbits més personals.